Vancells veu "inimaginables" les xifres de les jubilacions dels exdirectius de Caixa Penedès

El vicepresident primer de Caixa Penedès, Albert Vancells, ha testificat aquest dimarts, en el judici de l'Audiència Nacional contra quatre exdirectius per assignar-se jubilacions milionàries, que les xifres que van fixar per a les seves pensions eren "inimaginables".

En la segona jornada del judici --el primer de l'Audiència contra directius de caixes--, ha recordat que, fins a publicar-se en la premsa aquestes pensions, la confiança era "absoluta" en l'exdirector general Ricard Pagès i en els exdirectius Manuel Troyano Molina, Santiago José Abella Rodríguez i Juan Caellas Fernández. A més, ha precisat que el consell d'administració del qual formava part hauria d'haver sabut el volum de les quantitats acordades, cosa que no va succeir.

En la vista oral ha declarat a més --com a testimoni per videoconferència-- el president d'honor de Caixa Penedès i que va ocupar la presidència 25 anys, Josep Parera, que ha assegurat que Pagès tenia un "control absolut" a la caixa, mentre que Abella era "el cervell tècnic".

Parera --president del 1978 al 2003-- ha reconegut que va firmar els contractes d'alta direcció de què disfrutaven Pagès i els altres tres acusats "fruit de la confiança que sempre havia tingut en l'equip de direcció".

Segons van declarar dilluns els quatre acusats, els contractes reflectien les avantatjoses condicions que els van permetre subscriure les pòlisses d'assegurances amb què es van garantir el cobrament d'elevadíssimes pensions des dels 60 anys.

Sobre el procés d'externalització d'aquestes pensions portat a terme el 2001 i que va permetre als acusats contractar les pòlisses, Parera ha assegurat que "mai" va entendre com funcionava, i creu recordar que es va parlar de l'ús d'un fons econòmic comú que s'havia d'utilitzar per garantir la jubilació de tots els treballadors de la caixa.

Notícies relacionades

El mapa de les grans fortunes

La Generalitat pagarà a l’octubre els retards als funcionaris

Respecte a les aportacions anuals que l'entitat abonava per mantenir les pòlisses, ha precisat que probablement va firmar, en el marc de la comissió executiva, l'aprovació perquè es paguessin, però ha precisat que ho va fer sense tenir-ne consciència real.

"En la caixa, la comissió executiva es reuneix gairebé cada setmana, i es presentaven a la firma unes 200 o 250 escriptures en què havia d'estampar la firma. No teníem el temps necessari per revisar-ho tot", ha afegit.