EVOLUCIÓ DE L'ECONOMIA
La caiguda dels preus al març potencia el risc de deflació
La inflació espanyola se situa en el -0,2% pel menor cost d'aliments i begudes
La Comissió Europea justifica la dada per la recuperació de la competitivitat
Quan l'índex de preus de consum (IPC) d'un mes és negatiu, les alarmes solen disparar-se, sobretot si els tambors de guerra havien sonat durant els mesos anteriors. És el que va passar ahir: l'IPC del març ha tornat a registrar taxes interanuals negatives (-0,2%), una dada que, segons els experts, pot deixar entreveure la possibilitat d'entrar en deflació. I això, per a l'economia, no és un bon senyal.
El descens de la inflació d'aquest mes ha de ser confirmat pel mateix Institut Nacional d'Estadística (INE) el pròxim 11 d'abril (al febrer l'indicador avançat va preveure una caiguda de l'IPC del 0,1%, que posteriorment no va ser ratificada, al situar-se en el 0,0%). No obstant, la xifra trenca amb la tendència de tres mesos de creixement moderat i quedar-se pla al febrer. L'última taxa negativa es va produir l'octubre passat (-0,1%), una caiguda que es va registrar per primera vegada després de quatre anys.
Segons l'INE, en la caiguda del mes de març va influir la baixada dels preus dels aliments i de les begudes no alcohòliques, així com els preus dels viatges organitzats, que van pujar més l'any 2013 per la Setmana Santa. El Govern central sempre ha descartat la possibilitat que Espanya entri en deflació (caiguda continuada dels preus). Però el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, va advertir que un IPC com l'actual representa un risc per al problema del deute públic i privat perquè dificulta el desendeutament i pot ser un risc en el procés de recuperació econòmica.
Però, ¿per què és perillosa la deflació? Quan baixen els preus, les empreses veuen reduïts també els seus marges, cosa que implica que a mitjà termini poden presentar problemes en els seus comptes. A més a més, fa que tinguin problemes per tornar els deutes -la banca ho pateix i tanca l'aixeta del crèdit-, i com que els costos laborals es mantenen estables, pot implicar l'aplicació de reduccions de plantilla. Aquest fet comporta un increment de la taxa d'atur, més retracció del consum i, per tant, noves reduccions de preus. Les famílies, mentrestant, quan veuen que els preus baixen, creuen que poden fer-ho més i consumeixen menys. Així, doncs, l'espiral es repeteix.
PUNTUAL / El catedràtic de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València Joaquín Maudos, va assegurar ahir a Efe que si puntualment hi ha alguna dada negativa no és un problema, però que sí que ho és si es comença a consolidar en el temps, «ja que un context de deflació suposa un augment del valor real dels deutes i Espanya té un nivell d'endeutament privat substancialment més elevat que la mitjana europea».
Preguntat pel risc que Espanya pateixi deflació, el portaveu de l'Executiu europeu per a Afers Econòmics i Monetaris, Simon O'Connor, va recalcar ahir que l'evolució dels preus que presenta el país s'emmarca en el procés de canvi que està vivint l'economia del país. «Hem apuntat que és part del procés d'ajust. Per a certs països de la zona de l'euro, la recuperació de la competitivitat implica una taxa menor d'inflació, comparat amb el nucli de la zona de l'euro», va dir.
