Les mines de carbó, una activitat condemnada

L'activitat minera del carbó a Espanya està en declivi. Cert que manté la seva consideració com a sector estratègic i de gran impacte social, però des d'un punt de vista econòmic i energètic totes les dades apunten a la seva condemna. Al voltant de 5.000 persones treballen al voltant de l'extracció de carbó a Espanya. A les grans companyies elèctriques no els és rendible produir energia a partir de carbó produït a Espanya, en aquestes tradicionals conques mineres de Lleó i Astúries. Els surt més barat produir a partir de gas natural.

Però el carbó és a Espanya una indústria subvencionada, també amb l'objectiu de conservar llocs de treball. Existeix un preu de venda d'energia per a cada una de les centrals que operen amb carbó i es compensa el preu més alt que s'ha de pagar pel carbó espanyol. L'excusa, a més dels llocs de treball del sector és, especialment, que qualsevol país requereix garantir algun tipus autònom d'energia per al país. Per a alguns especialistes, les actuals reserves aconsellarien des d'aquest mateix punt de vista abandonar l'extracció de carbó per mantenir les reserves estratègiques. 

Subvenció per treballador

Com a conseqüència d'aquest conglomerat complex d'interessos, la factura del carbó és de l'entorn dels 500 o 600 milions d'euros en concepte de complement per sobrecostos, més un miler llarg de milions d'euros inclosos als Pressupostos de l'Estat. Cada treballador requereix un finançament públic de 185.000 euros anuals, segons Funciva.

El Govern ja va advertir aquest estiu que creu que és "impossible" que el carbó espanyol pugui competir en els mercats internacionals i que és "molt dubtós" que les empreses espanyoles puguin competir en preus i qualitat amb la producció procedent d'altres països com Austràlia, Colòmbia o Indonèsia a l'hora de subministrar a la Xina o l'Índia.

La posició del Govern

Notícies relacionades

Almenys sis morts per una fuga de gas en una mina a Lleó

L'accident mortal de Lleó, el més greu en els últims 18 anys

Va ser una resposta escrita al diputat de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) per Astúries, Gaspar Llamazares, que el desembre de l'any passat va registrar una pregunta parlamentària interessant-se per saber per què la Unió Europea i el Govern espanyol tenen "tantes presses a tancar" les mines espanyoles malgrat que les previsions de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) apunten que aquesta font d'energia igualarà el 2017 el petroli gràcies a la demanda dels països emergents. L'Executiu considera que "si el pronòstic de l'AIE es compleix, cosa que dependrà del fet que la Xina i l'Índia continuïn amb les taxes de creixement econòmic dels últims anys i amb nivells de consum de carbó també creixents" seran les empreses més competitives --incloent les espanyoles-- les que puguin competir. "Les empreses espanyoles que siguin capaces de produir a costos internacionals tindran un mercat al qual oferir. No obstant, és molt dubtós que les empreses espanyoles puguin competir amb els preus i la qualitat del carbó produït en altres països. És impossible, amb el nivell de qualitat i preus del carbó espanyol, competir en els mercats internacionals amb el carbó d'Austràlia, Colòmbia o Indonèsia", insisteix l'Executiu.

Respecte a la decisió de Brussel·les d'acabar amb els subsidis i tancar les mines no rendibles a partir del 2018, la resposta parlamentària va defensar que "després de molts anys de dedicar ajudes al sector, aquest ha de començar a funcionar d'acord amb les regles del lliure mercat i basar-se en la seva capacitat de competir amb els preus internacionals".