el personatge de la setmana

El bilionari mou fitxa a Espanya

Bill Gates, el pare de Microsoft, s'ha convertit en el segon accionista de FCC. Ha comprat accions per valor de 108,5 milions d'euros, xavalla en una fortuna de 50.400 milions. Plouen felicitacions pel vot de confiança, però les gràcies haurien d'anar a Michael Larson, el seu gestor

Bill Gates.

Bill Gates. / TÀSSIES

4
Es llegeix en minuts
IDOYA NOAIN

La notícia aquesta setmana va provocar l'èxtasi entre polítics, empresaris i banquers. Bill Gates, pare de Microsoft i emblema avui de la filantropia contemporània, tocava amb la vareta màgica dels seus diners un país que després d'anys de crisi acaba de sortir, almenys oficialment, de la recessió.

Amb 108,5 milions d'euros, que no són més que xavalla en una fortuna que la revista Forbes calcula per sobre dels 50.400 milions, Gates ha comprat el 5,7% de les accions de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). D'aquesta manera s'ha convertit en el segon accionista de la companyia on el nombre més gran de títols (53,9%) els té Esther Koplowitz. I des dels directius de FCC, encantats per l'efecte imant, fins a l'Administració es feliciten. «Bill Gates posarà Espanya al mapa mundial de la inversió», proclama el secretari d'Estat de Comerç, Jaime García-Legaz. «Posa de manifest que hi ha més confiança en l'economia espanyola i més credibilitat», presumeix el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, que veu un premi doble a l'arribar aquest vot de confiança d'«un inversor important al món, un dels grans empresaris del segle XXI».

L'operació deixa a l'ombra, tampoc sense amagar-ho, que part de l'atractiu d'Espanya està en els baixos preus a què s'han posat les coses, des d'accions fins a propietats, un negre i dens núvol que ha originat la pluja de diners de la qual fa poc va parlar Emilio Botín. I la veritat és que, més que a Bill Gates, a qui caldria donar les gràcies és a un home amb un nom de molta menys tirada però d'extrema rellevància: Michael Larson.

Anònim i brillant

Tremendament anònim davant dels mitjans (només circula seva una entrevista que va donar a Fortune cap al 1999), Larson és qui des del 1994 gestiona la fortuna de Gates. A través de Cascade Investment (un nom genèric que va escollir per no cridar l'atenció i que ni tan sols incloïa a les seves targetes de visita), porta les inversions de Gates fora de les accions de Microsoft (que avui en dia representen menys del 18% dels seus béns). I Larson és també qui gestiona les inversions del trust de la Fundació Bill i Melinda Gates (la branca que rep els diners del matrimoni i les contribucions del seu amic Warren Buffett i que transfereix els beneficis a la fundació perquè aquesta realitzi les seves tasques filantròpiques). En realitat, la participació a FCC està feta en part per Cascade (3,98%) i en part pel Trust (1,75%)

Larson sempre ha estat brillant. Va acabar l'institut amb només 16 anys i als 21 ja tenia un màster empresarial. I va ser un fitxatge clar per a Gates, sobretot després que la seva mare, Mary, posés el crit al cel quan es va revelar el 1993 que el seu anterior gestor, Andrew Evans, havia passat per la presó per frau bancari.

Després d'aquell mal trago amb el seu amic (a qui havia arribat a visitar a la presó), Gates va fitxar un cercatalents. Buscava algú «amb una filosofia conservadora sobre la inversió», algú en qui pogués tenir una «fe absoluta». I el va trobar en Larson. Potser l'èxit d'aquesta relació rau en una cosa que va escriure Fortune«(Larson) és iconoclasta però fonamentalment conservador cosa que, si es pensa, és una descripció bastant encertada del seu únic client».En aquella mateixa entrevista, Gates va explicar que, malgrat que tots dos parlaven «amb regularitat sobre temes d'inversió generals», la cartera estava en mans de Larson. I el gestor de l'abundant cartera ho va ratificar. «Quan la gent descobreix que Cascade ha fet una inversió en alguna cosa, no és Bill Gates -va explicar-. Li truco si compro alguna cosa que necessiti saber, però Bill pot no tenir ni idea del que té Cascade».

Interessos diversificats

El que tenen Cascade i el Trust i, per tant Gates, són, entre altres coses, gairebé 3.500 milions d'euros en la companyia privatitzada de la xarxa ferroviària canadenca, uns 2.200 milions en la firma d'escombraries i reciclatge RSG; uns 1.900 milions en accions de l'embotelladora de Coca-Cola a Mèxic; més de 1.600 mili-ons en la firma de tractors Deere, i quantioses participacions en empreses com l'europea de cable Liberty Global, el gegant de grans superfícies Wal-Mart o Televisa. I ara FCC, la seva primera inversió a l'Europa continental, després d'una altra a la petrolera britànica BP.

Notícies relacionades

Sí que hi ha vegades en què Gates pren directament les decisions, com passa en inversions en biotecnologia, que sempre ho decideix personalment pel seu interès en la ciència i el seu entusiasme per la innovació. I el que cada vegada està més clar és que el focus de la seva vida està ara en la seva fundació.

Encara que segueix sent el principal accionista de Microsoft i que ocupa la presidència de la companyia que va fundar el 1975, va deixar les operacions diàries fa cinc anys i, en tot aquest temps, s'ha venut gairebé la meitat dels seus títols. Els diners els reinverteix Larson i li produeixen quantiosos guanys que alimenten una fundació que té com a meta «assegurar que tot-hom, sense importar on visqui, tingui oportunitat de tenir una vida sana i productiva». I n'hi ha prou de mirar de què parlen els tuits que Gates ha penjat l'últim mes per entendre en què està ficat el seu focus: pobresa i fam, canvi climàtic, sida i pòlio, reinvenció dels banys, emmagatzematge d'energia, vacunes. Ni una paraula del totxo.