Cap al banc públic

Nou pas en la construcció d'estructures d'Estat a Catalunya. La Generalitat va autoritzar ahir l'Institut Català de Finances (ICF) a iniciar els tràmits que han de desembocar en la conversió en banc públic, independent de l'Administració espanyola, i amb plena autonomia per operar com a entitat financera, subjecte a la mateixa normativa i regulació que el sistema bancari.

La constitució del banc públic català figurava en l'acord de governabilitat que van segellar el desembre passat, després de les últimes eleccions autonòmiques, el president Artur Mas, per CiU, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras. Segons l'exposició de motius del decret aprovat ahir per l'Executiu català aquesta iniciativa és «una de les aspiracions històriques de la Generalitat de Catalunya».

El Consell Executiu entén que ja ha d'iniciar el procés, en plena pugna institucional amb el Govern central a propòsit de la consulta, perquè s'ha produït una profunda modificació i redefinició del sistema financer. La idea és que «l'expedient administratiu es pugui produir coordinadament amb la consolidació del nou sistema financer europeu», segons el projecte.

En essència, això significa que l'expedient podria ser autoritzat per la futura autoritat supervisora europea en comptes de pel Banc d'Espanya encara que, si el procés d'unió bancària s'ha culminat, podria actuar per delegació. En tot cas, per a l'ICF, al capdavant del qual hi ha Josep-Ramon Sanromà, comença un intens treball intern.

El Govern català l'ha autoritzat a constituir una societat anònima a la qual traspassar la seva activitat financera, mitjançant la subrogació de contractes, drets i obligacions i altres recursos afectes a l'activitat financera de l'entitat. Aquesta societat serà la que tramitarà la petició per ser entitat de crèdit.

En l'actualitat, el seu estatut jurídic és el d'entitat financera no monetària, ratificada per l'organisme estadístic comunitari, Eurostat. Perquè la transformació sigui possible, la Generalitat ha hagut de reformar la llei de l'ICF.

L'entitat va néixer el 1985 amb l'objectiu d'impulsar l'accés al finançament al teixit empresarial amb seu a Catalunya, en especial a les pimes i els autònoms. La seva cartera creditícia arriba a 4.500 milions d'euros. El 2011 va posar en marxa un pla per a la reactivació econòmica amb mesures d'impuls al finançament empresarial.

Ni dèficit ni endeutament

L'entitat es finança als mercats nacional i internacional. Els seus recursos no procedeixen dels pressupostos de la Generalitat i, per tant, no afegeix ni dèficit ni tampoc endeutament a l'administració catalana.

Notícies relacionades

Unión Suiza dissenya el seu 185è aniversari

"Que el BBVA retirés l’opa no seria un fracàs"

L'objectiu d'aquest any era arribar a uns 100 milions d'euros en avals i 400 en crèdits, encara que la vocació és sumar fins a uns 800 milions entre les dues activitats. L'any 2011 i el 2012 va arribar als 1.745,2 milions de finançament (que inclou la seva activitat de capital risc), a 8.520 empreses, de manera directa (1.292,6 milions), o com a mediador (378,6 milions). Del total, 1.555 milions van ser préstecs per a inversions i circulant; 116, per a accionistes perquè capitalitzin empreses; i 74 per a capital risc i avals.

El sector públic va ser l'any passat el 24% del total finançat (el 40% el 2010) i aquest exercici es quedarà al voltant del 15%. L'índex de mora de l'ICF va ser l'any passat del 9,7%, per sota del nivell de mora mitjà del sistema financer, que ja supera el 12%.