Els crèdits preautoritzats de tipus alts, en el punt de mira de bancs i caixes

Les entitats tradicionals es bolquen a captar clients amb préstecs ràpids d'entre el 9% i el 27% d'interès, amb un preu del diner al voltant del 0,5%

Bitllets d’euros.

Bitllets d’euros. / REUTERS

4
Es llegeix en minuts
EDUARDO LÓPEZ ALONSO / Barcelona

Els crèdits personals a Espanya s'han situat en tipus d'interès pròxims a la usura. Mentre que el preu oficial dels diners se situa al voltant del 0,5%, els crèdits personals preautoritzats de les grans entitats de crèdit apliquen tipus d'interès TAE d'una mitjana del 16% i en alguns casos arriben al 27%.

L'excusa de l'increment de la taxa mitjana de morositat ha servit de patent de cors no només als intermediaris financers, també per als bancs i caixes punters que han passat a aplicar tipus d'interès alts, especialment en aquelles operacions preautoritzades i que els ordinadors consideren exemptes de riscos importants d'impagament.

Préstecs sense tràmits

Els préstecs preconcedits són operacions preautoritzades amb condicions personalitzades segons el perfil del client. El DNI i poca cosa més es necessita per disposar dels diners. No es pregunta per què es necessiten els diners i no hi ha gairebé tràmits. En pocs minuts, el banc transfereix els fons al compte de referència. Com a conseqüència d'aquesta velocitat de concessió, les condicions acostumen a estar per sobre dels préstecs personals típics.

Les entitats financeres han optat per augmentar l'oferta de préstecs preconcedits, ja que ajuden a millorar els marges d'interès (diferència entre el que l'entitat paga pel passiu i el que cobra pel crèdit). El mercat de microcrèdits i de concentració de préstecs ha influït en el sector financer en conjunt amb l'exemple dels alts marges que aplica. És un model de negoci envejable i la banca tradicional ha decidit fer servir també la mateixa recepta per millorar el compte de resultats.

Tot depèn de l''scoring'

Els departaments de màrqueting dels bancs i els enginyers financers s'han posat mans a l'obra. Dissenyen models d'assumpció de riscos basant-se en les dades històriques i el comportament de la seva clientela. Dels clients en disposen l'estadística d'ingressos i l'evolució detallada de les despeses. L'autòmat assigna una puntuació a cada client (es coneix en el sector com a 'scoring') i aquestes dades serveixen de filtre per fixar els límits de risc assumibles i les condicions concretes. Ofereixen llavors el préstec preconcedit al client sense esperar que ell el reclami. És difícil fer una comparació de préstecs preautoritzats ja que les condicions varien de client a client, però cada lector pot calcular quines ofertes rep i comprovar que se situen normalment entre un 9%, amb un saldo de compte mitjà molt superior al que es demana i un historial impol·lut, i fins a percentatges de l'entorn del 28% amb nivells de risc més alts. Són marges que cap sector minorista ha somiat mai.

El màrqueting fa la resta. Els préstecs preconcedits es presenten com a productes amables, on pots disposar de diners immediats sense tràmits ni costos d'intervenció notarial. I aquest avantatge fa que el potencial client s'oblidi fins i tot d'analitzar el TAE aplicat.

Idea d'exclusivitat

S'afalaga el client per endossar-li un producte generalment poc aconsellable. Clients or, préstec estrella o tracte VIP són termes habituals per reforçar la idea d'exclusivitat i captar el client, que pot arribar fins i tot a caure en la temptació de demanar un crèdit per no veure baixar el nivell habitual del seu compte corrent. Una opció il·lògica des del punt de vista financer.

 

Es minimitza el tipus d'interès al presentar-lo en taxa mensual o indicant el principal i les quotes a pagar sense detallar el TAE de l'operació en l'oferta. Per poder comparar entre entitats aquesta dada és crucial.

 

Si l'entitat obliga a la contractació d'una assegurança, o l'adjunta sense avís previ, i a més hi suma alguna comissió d'obertura, cancel·lació o tramitació, el cost de l'operació entra en el terreny de l'absurd per al client i el gran negoci per al banc o caixa.

 

Alguns consideren que l'èxit d'aquests productes financers radica en pura estadística (gairebé com les estafes de 'phishing'), ja que la rendibilitat de les operacions compensa l'esforç en la captació de clients del servei, habitualment 'on line', tot i ser operacions relativament minoritàries. Per altres, el fet de no donar explicacions sobre l'objecte del préstec és al·licient suficient del producte, raó per la qual molta gent s'endeuta sense dubtar-ho. L'ajornament de pagaments amb la targeta de crèdit és una altra alternativa d'aquells que tenen més dificultats per arribar a final de mes.

Préstecs per als que tenen diners

Notícies relacionades

¿Però perquè vol un préstec algú que té diners (raó per la qual li ofereixen el préstec)? És una incògnita interessant. Potser de la mateixa manera toca plantejar-se quin interès té actualment amortitzar una hipoteca contractada durant la bombolla immobiliària després de vendre l'immoble, mentre segueixin els actuals preus dels préstecs.

Els diners fàcils i ràpids, sense tràmits i sense firma al notari són un gran reclam per als clients. Una despesa imprevista, el casament, l'avaria del cotxe... De la necessitat altres en fan negoci.