Roqueta atribueix a les pressions del moment la fusió de Caixa Manresa

"Una caixa sola al món és difícil que pogués funcionar. Ara bé, una Caixa Manresa associada amb altres i compartint serveis i l'accés als mercats, sí que era possible". En opinió de Valentí Roqueta, president de l'entitat manresana fins al juny del 2009, que ha comparegut avui davant la comissió parlamentària que investiga el procés de fusió de la caixes catalanes, la caixa que va abandonar abans del procés de fusió podia haver funcionat perfectament en un altre model financer. No obstant ha reconegut que es va generar "una dinàmica" de fusions a Espanya de la qual eren impossible inhibir-se.

Tant des del Banc d'Espanya com des de la Generalitat es van fer els passos perquè les entitats financeres catalanes acabessin fusionades. "No hi va haver pressions polítiques, però hi havia un clima general de fusió. Sé que el director general va tenir reunions amb el Banc d'Espanya i amb la Generalitat i tothom deia que cali fusionar-se".

Malgrat això, Roqueta ha mostrat avui una opinió contrària al desmantellament del model de caixes d'estalvis, tal com existia en aquell moment. I ha insistit que les caixes d'estalvis arrelades en el territori, dirigides per tècnics i controlades per les institucions i organismes d'aquells territoris podien tenir continuïtat. "El territori ha sentit la desaparició d'una caixa. La ciutat se sent una mica òrfena d'aquesta institució, no és positiu que la caixa no hi sigui, tal com era", ha comentat Roqueta.

Falta de transparència

En la mateixa la comissió també ha intervingut Feliu Formosa, exdirector general de Caixa Manresa en el moment en què es va produir la fusió d'aquesta entitat amb les de Catalunya i Tarragona. “Vam pujar al vaixell de Caixa Catalunya, perquè els altres vaixells estaven igual i s'havia de sortir de l'illa on érem”, ha afirmat Formosa, que ha afegit que la decisió d'incorporar-se a aquest projecte va estar influïda per la falta de transparència que es va produir durant la reestructuració del sector.

“Un et diu que tenia un forat al casc del vaixell, però que l'estaven arreglant. I els altres deien que no tenien forat, quan no era veritat”, ha comentat a un pregunta del portaveu de Ciutadans a la comissió, Jordi Cañas, que ha plantejat a Formosa per què va pujar a un vaixell que feia aigües.

Formosa ha explicat que Caixa Manresa ja no existiria avui si s'hagués quedat sola, com a conseqüència dels grans requeriments de capital que s'han produït durant el període de reestructuració del sector. Per això la millor alternativa per a l'entitat era la fusió, quan a més el Banc d'Espanya pressionava perquè les caixes petites busquessin aliances per incrementar la mida.

Notícies relacionades

Carlos Cuerpo: "No hi ha influència de Junts o ERC en la decisió sobre la consulta per l’opa"

Carlos Cuerpo: "La clàusula d’excepció per a despesa en defensa no necessita el Congrés"

Ha explicat que coneixia la situació de Caixa Catalunya: “Es va debatre en el si del consell d'administració. No hi havia cap via que no tingués un problema. Vistos els resultats el problema no era menor. No crec que el resultat hagués estat diferent si ens haguéssim fusionat amb Unnim”, ha comentat, en referència al fet que aquesta entitat igualment ha acabat sent absorbida per un banc.

L'actual responsable financer de Servihabitat (CaixaBank) no ha volgut explicar a la comissió quina indemnització va percebre quan va decidir abandonar l'entitat en el moment de produir-se la fusió. “No em va interessar l'encaix que tenia en aquell projecte i ho vaig deixar”, ha explicat.