Darrere de la frontera

L'obligació de declarar béns a l'estranger causa incertesa entre centenars de propietaris en zones frontereres

El sud de França està amenaçat per l'èxode català

El ’boom’ immobiliari del 2006 a Font-romeu 8 Vivendes en construcció majoritàriament destinades a compradors catalans.

El ’boom’ immobiliari del 2006 a Font-romeu 8 Vivendes en construcció majoritàriament destinades a compradors catalans. / TONY LARA

3
Es llegeix en minuts
EDUARDO LÓPEZ ALONSO
BARCELONA

Els propietaris de vivendes a l'estranger deixaran d'estar als llimbs fiscals. El que en pleboomimmobiliari a Espanya es dibuixava com una gran oportunitat, traspassar la frontera francesa i comprar una vivenda amb preus fins a un 50% més baixos que a Espanya, ara amenaça de llastar les economies dels seus propietaris.

La nova normativa aprovada pel Govern de Mariano Rajoy obliga a informar de les propietats a l'estranger. Si no es fa aquesta comunicació abans de l'abril, abans de la declaració de la renda, corren el risc d'haver de pagar el 150% del que han ocultat. La majoria dels propietaris desconeixen la gravetat de la situació.

L'Albert, propietari d'una casa a Santa Llocaia, a prop de Puigcerdà, recorda que va comprar a França perquè una casa costava el mateix que un pis a la Cerdanya espanyola.«Dubto que els propietaris de vivendes a França hagin de fer declaració de patrimoni, la majoria és classe mitjana que ja assumeix amb dificultats el pagament d'impostos a França, que és el doble que a Espanya», afirma.

La compra es podia finançar amb entitats franceses, però el que era habitual era que fossin les entitats espanyoles les que concedien crèdits amb garantia hipotecària a Espanya de primeres residències.

Primeres residències

La mesura del Govern no afecta només les segones residències. La majoria dels treballadors de la seu del BBVA a la Jonquera, per exemple, viuen a França. Situacions similars es viuen a Puigcerdà amb l'adjacent Bourg-Madame o Oceja. En zones pròximes a la frontera portuguesa passa el mateix; o al País Basc o a Aragó.

Les confuses notícies sobre aquest canvi legal han caigut com una galleda d'aigua freda entre els propietaris de vivendes. La majoria hauran de declarar-la a l'IRPF. Alguns gestors desaconsellaven abans la inclusió de la propietat en la declaració de la renda, ja que no existeix a França la figura del valor cadastral.

En cas contrari, s'havia de consignar el valor de compra, en la pràctica cinc vegades més que el valor cadastral a Espanya. L'efecte en la declaració és una imputació de rendes en l'exercici del 2% del preu d'adquisició. Els propietaris reclamen per això que aquesta declaració de béns tingui en compte algun factor reductor.

Si aquell canvi no es té en compte, els ingressos del contribuent s'eleven aquell 2% del preu escripturat i controlat efectivament pels notaris francesos. Els preus s'han desplomat almenys un 60% des de l'any 2006, i per això la renda imputada es considera«injusta»pels propietaris.

La crisi i el canvi normatiu amenaça la venda d'immobles al sud de França i tota l'economia de la zona. Les promocions paralitzades abunden. Si un dels factors que animava la compra a la zona era que el mercat francès era més estable que l'espanyol, a més a més d'estar lligat a l'euro d'una manera més sòlida, l'estancament de les vendes comença a ser alarmant.«No es ven. Els compradors francesos només adquireixen petites residències i apartaments de menys de 80.000 euros», expliquen en una immobiliària dels Angles.

Notícies relacionades

La situació també ha obert oportunitats. Apartaments per a esquiadors han passat de 100.000 euros a uns 30.000. Vivendes en enclavaments privilegiats rarament superen els 200.000.

Una coneguda firma d'assessors fiscals fa batudes a la zona amb l'objectiu de buscar clients.«Els que no declarin les seves propietats dins el termini establert, hauran de pagar una multa tan elevada que els sortirà molt més a compte anar-se'n d'Espanya», els diuen. Però per a algunes persones una vivenda a França és un bon lloc per oblidar-se d'Espanya».