¿És Bankia el detonant final?

A Sitges, capital d'Espanya per 48 hores, dijous a la tarda, quan van parlar el president de la Generalitat,Artur Mas, i el ministre d'Economia,Luis de Guindos, flotava el fantasma d'una imminent intervenció de la nostra economia. I divendres, mentre ho feienCarmen Reinhard(va dir que ens esperen set anys d'estancament),Wolfang Munchaui el líder socialistaAlfredo Pérez Rubalcaba, la pregunta era sempre la mateixa: ¿on està la prima de risc?

Domina la por. Més forta però també més resignada que la del 2010 quan la trobada de Sitges es va celebrar després del gran ajust deJosé Luis Rodríguez Zapatero. Ara no hi ha sorpresa i Bankia en pot haver estat el detonant final. Una cosa similar en economia, encara que amb avisos previs, a l'accident de Fukushima al Japó.

Mas, que va seduir i va fer un convincent discurs, va dictaminar que, malgrat seriosos problemes de fons, el gran obstacle d'Espanya és la falta de credibilitat. IRubalcaba va obrir el foc (moderat) dient: ¿com hem de demanar confiança a fora si a dins no en tenim en nosaltres mateixos? I va advocar -recollint el suggeriment del president del Cercle d'Economia, Josep Piqué- per alguns grans acords nacionals que indiquin als mercats que som un país seriós.

El dijous a les 8 de la nit, entre la sessió parlamentària en què es va aprovar la reforma financera i el Consell de Ministres de divendres,Luis de Guindosva intentar explicar i edulcorar el vendaval que castiga el deute espanyol. Tots van agrair la seva presència en un moment que va qualificar com el més dur des de la formació del Govern, gairebé tots coincidien que va fer una bona (però freda) anàlisi macro, la majoria hi va trobar a faltar la força que s'espera en aquestes circumstàncies d'un alt responsable (el contrari deMas), i molts es van quedar frustrats per la seva parca explicació del cas Bankia.

Guindos va dir (titular d'ahir de molts diaris) que el futur de l'euro es jugava les pròximes setmanes a Itàlia i a Espanya. La traducció va ser que Espanya arriscava la seva permanència en l'euro els pròxims dies (abans o després de les eleccions gregues del 17 de juny). I que la seva gran esperança i la seva confiança en Alemanya (s'havia reunit amb el ministreWolfang Schauble24 hores abans) era que la sortida d'Espanya arrossegaria Itàlia i provocaria un gran incendi que saltaria a Roma i París i acabaria a Berlín. Un cataclisme tan gran que forçava tothom a evitar-lo.

L'argument deGuindos(mai explicitat) és seriós. Europa ha de trobar una solució. ¿Quina? Aquí sorgeix la poca credibilitat a la qual es referiaMas. Fa pocs dies el nou president de França va dir a Chicago que la banca espanyola havia de demanar ajuda directa a l'ESM (Mecanisme Europeu d'Estabilitat de 500.000 milions d'euros que està previst que neixi l'1 de juliol).Mariano Rajoyva replicar malagradosament queFrançois Hollandedevia saber el que passava a la banca francesa, però que desconeixia l'espanyola (la millor del món segonsZapatero). AraSoraya Sáenz de Santamaría ha anat a Washington per demanar als Estats Units i al Fons Monetari Internacional que facin pressió sobreAngela Merkel (ídol del PP) perquè funcioni la fórmulaHollande. No és gaire seriós.

¿Què ha passat? Que en 15 dies Bankia ha debilitat Espanya. ¿Es podia i s'havia d'obrir el meló d'una entitat sistèmica, rellevant estranyamentRodrigo RatoperJosé Ignacio Goirigolzarri i deixant que aquest (nomenat segons Guindos per Rato) demanés la nacionalització i dictés unes necessitats totals de 23.000 milions, sense haver trobat i pactat abans el desenllaç? La resposta que s'ha donat és que l'Estat hi posarà els diners. Però sembla que l'Estat no està en disposició -sense disparar encara més la prima de risc- d'emetre deute per la quantitat citada, més la que sorgirà encara amb tota seguretat del dictamen demanat (i criticat) dels avaluadors internacionals sobre la banca espanyola.

Que els diners els posi l'ESM és de fet la cosa menys dolenta. I és preferible al fet que el Regne d'Espanya hagi de demanar ajuda i quedi condicionat -com Grècia, Irlanda i Portugal- a una supervisió estricta de «la troica» (UE-FMI-BCE).José Manuel BarrosoiOlli Rehnestan a favor que l'ESM pugui socórrer la banca d'algun país (Espanya és el candidat obvi), però avisen que el reglament del fons fa que -ara per ara- això sigui impossible o molt difícil. I una cosa similar va dir dijousMario Draghial Parlament Europeu després de criticar la manera com Espanya ha nacionalitzat Bankia. SegonsGuindos,ho va fer el Banc d'Espanya, però tothom sap que aquesta ha estat la primera crisi bancària no pilotada pel banc emissor.

Notícies relacionades

Carlos Cuerpo: "No hi ha influència de Junts o ERC en la decisió sobre la consulta per l’opa"

Carlos Cuerpo: "La clàusula d’excepció per a despesa en defensa no necessita el Congrés"

¿Serà Bankia el detonant final d'una llarga evasió que, per evitar el desastre, va emprendre un espantat Zapatero el maig del 2010 amb el vistiplau (reticent) de CiU però amb la condemna del PP, que ho va qualificar de «la retallada més gran de drets socials de tota la democràcia»?

Hi ha raons per sospitar-ho. A l'acabar aquesta crònica tothom al Meliá de Sitges esperaRajoy. Amb més expectació que confiança.