Sostenir el que és sostenible

Deutsche Bank, el primer banc alemany, assegurava ahir en un informe que «Espanya és sostenible». ¿Però que vol dir aquest epítet, tan del gust dels agents econòmics? La RAE diu que significa que una cosa «es pot mantenir per si mateixa, com ho fa, per exemple, un desenvolupament econòmic sense ajuda exterior ni disminució dels recursos existents»...

Potser Espanya superarà la seva profunda crisi sense «ajuda exterior» (això si no considerem com a tal la compra de bons del BCE, tan paralitzada com anhelada). Però sembla més que segur que no ho aconseguirà sense patir una «disminució» dels seus recursos, si per ells entenem coses tals com el poder adquisitiu dels ciutadans, la capacitat de generació de riquesa del país o la qualitat i abast del seu sistema educatiu i sanitari. És el que passa quan un s'aplica la recepta, omnímoda i alemanya, de l'austeritat.

Notícies relacionades

Ecoener reforça el seu consell d’administració amb experts en energia

L’Ibex 35 tanca en màxims mai vistos en els últims 17 anys

El Financial Times, mitjà poc sospitós de patir vel·leïtats socialdemòcrates, ho ressaltava ahir. Wolfgang Münchau, columnista estrella per a Europa, deia que el que preocupa els inversors no és que Espanya no compleixi l'objectiu de dèficit si no que ho aconsegueixi, perquè això podria «destruir» la seva economia.

Però Berlín i Brussel·les continuen entestades, i el Govern d'un país «sota supervisió» (tal com reconeix De Guindos) poca cosa hi pot fer. I així, segueix el càstig. La prima de risc va pujar ahir fins als 435 punts bàsics, si bé per moments va arribar als 444, mentre que l'Ibex 35 va caure el 0,57%, fins als 7.209,10 punts. Sostenir, entre altres coses, significa «patir».