"Abans era a la construcció. Ara vaig a classe"

Fa dos mesos, Ayoub el Daidi va haver d'afrontar una difícil disjuntiva: acceptar unafeina en la construcció o començar un curs de l'antigaFormació Professional. Finalment, va optar per invertir en el seu futur en lloc d'agafar una feina de peó durant uns mesos. "Tinc una oportunitat de futur molt bona. Abans només buscava treballar en la construcció, encara que fossin feines de poc temps i algunes mal pagades. Ara prefereixo anar a classe i preparar-me en lloc de treballar en una obra", assegura aquest jove marroquí de 19 anys.

Com molts altres, es va refugiar en la construcció després d'abandonar els estudis. Els diners van començar a entrar, encara que no tenia una formació bàsica. "Durant dos anys, vaig treballar de paleta i en una fàbrica per aconseguir diners. Ara em penedeixo de no haver-me entregat més en els estudis de l'ESO", admet.

Notícies relacionades

"Els cursos són una oportunitat per al futur"

Báñez anuncia canvis en la formació professional per frenar l'atur juvenil

Mentre estudiava primària, tot anava bé, però tot va canviar al començar secundària perquè era "més difícil i exigien més". El resultat va ser com el d'altres milers de joves que no completen els seus estudis. A partir d'aquí va començar unperiple laboral que no sempre va ser plàcid, ja que va arribar a treballar per només tres euros l'hora. Les alternatives que li van donar des del servei públic d'ocupació van ser poc efectives. "Vaig fer un curs de formació en arts gràfiques però era molt bàsic. En realitat em va servir per no perdre el temps", explica.

El seu propi forn

Ara es mostra més segur i compromès amb el seu futur. Té clar que seguirà el camí iniciat a l'escola Andreu Llargués en un programa dequalificació professionaldissenyat per repescar joves que han deixat a mitges l'ESO. Quan acabi el curs, el seu objectiu serà trobar una feina. Si no ho aconsegueix, té un somni. Muntar el seu propi forn amb la seva família a Laraix: "Ara veig diverses portes que se'm poden obrir", diu Ayoub el Daidi en un català molt correcte après en els vuit anys que fa que viu a Catalunya.