Adeu al mite del professor nadiu

La comunitat docent aplaudeix que la institució que depèn del Govern britànic tiri per terra el fals mite dels nadius. Els professors, però, recorden que l’anglès continua sent una assignatura pendent entre els escolars tot i que cada vegada s’imparteix més aviat.

Assignatura complexa

La comunitat docent reconeix que, al contrari del que passa amb altres matèries escolars, aprendre bé l’idioma i tenir habilitat oral i escrita exigeix molta exposició o immersió. "Hem de ser autocrítics, però no tot és responsabilitat nostra. L’anglès és una assignatura complexa i les famílies saben que amb l’horari lectiu no n’hi ha prou. Per això acudeixen a les acadèmies, on apunten els seus fills i filles des de ben joves", explica Paco Benítez, professor d’anglès en un institut de Castelló. La seva opinió és majoritària entre docents i famílies. Tot i això, hi ha professionals com Mar Vázquez, professora d’anglès de l’institut La Senda (Getafe, Madrid), que assegura que els seus alumnes, sense arribar a ser bilingües, acaben la secundària amb un nivell d’anglès molt acceptable sense necessitat de docència privada o estades a l’estranger.

L’ennuegada de l’anglès no es dona només a les escoles sinó que persisteix al llarg de la vida i continua sent una de les principals barreres per accedir a una ocupació. Una de cada tres vacants no es cobreix pel baix nivell de l’idioma estranger, segons les estadístiques d’Adecco i Randstand. Les noves generacions, afegeix el responsable del British Council, s’enfrontaran a un món laboral en què predomina un anglès global i divers i no el BBC English, terme que fa referència a la històrica puresa idiomàtica i d’accent de la televisió britànica. "Els joves, quan comencin a treballar, tindran reunions amb professionals de tots els països: Alemanya, l’Índia, França, la Xina... Per a ells, doncs, val més que els seus actuals professors els preparin per a aquest context", assenyala McMullen per tirar per terra el fals mite del professor nadiu.

Deni Savvidou, cap d’estudis de l’organisme britànic a Madrid, afegeix que aprendre anglès és molt més que un assumpte purament acadèmic i assegura que l’enfocament comunicatiu resulta bàsic en l’ensenyament de l’idioma estranger. "Els docents han de preparar l’alumne per a situacions reals. Un bon professor és un professional capaç d’ensenyar i de motivar; el seu origen no té cap importància. A l’aula, les seves virtuts són unes altres, no pas haver nascut en una determinada ciutat", diu Savvidou. "Un bon professor d’anglès ha de dominar l’idioma, per descomptat, però també saber-lo ensenyar", afegeix MacMullen, que insisteix que perquè als alumnes no se’ls faci un nus l’anglès cal motivar-los i oferir-los experiències positives. "L’accent és un capítol important, però no es tracta d’imitar un accent concret. Encara més, la realitat és que de fet l’accent ideal no existeix. Només al Regne Unit ja tenim desenes de variacions. La pronunciació ha de ser correcta, però el que és important és la intel·ligibilitat", assenyalen els responsables del British Council.

"Saber ensenyar anglès és el rellevant, i no pas si ets nadiu", corrobora Niccolo del Monte, director general d’Education First España (EF), empresa privada d’educació internacional. "Com a docent d’anglès, considero que és vital que disposis d’un material correcte i d’una bona estructura de classe perquè sàpigues enganxar els alumnes", assenyala com a conclusió l’expert, que a més assegura que l’única cosa que marca la diferència en el domini de l’anglès és la immersió.

Dos professors d’instituts públics, Paco Benítez (Castelló) i Mar Vázquez (Madrid), es mostren completament a favor de desmuntar el mite del professor nadiu. "¿Quin anglès és el bo?", comenta amb ironia Vázquez, que assegura que aquesta falsa creença encara hi és perquè molts pares i mares, especialment els de la generació EGB, van tenir al seu dia docents amb un nivell mediocre d’anglès i van idealitzar els nascuts en països anglosaxons. Tot i això, aquests dos professionals difereixen a l’hora d’analitzar el nivell d’anglès dels escolars. Vázquez defensa el bilingüisme de la Comunitat de Madrid i assegura que els seus alumnes surten de l’institut no bilingües però sí amb un nivell bastant bo i sense haver de menester suport extra.

Assignatura diferent

Notícies relacionades

Crim brutal a Sentmenat: «Discutien molt, ell era molt masclista i ella s’havia cansat de mantenir-lo»

Cop a una banda que robava DNIs, es disfressava com les víctimes i els retirava diners del banc

Benítez, secretari de l’Observatori Crític de la Realitat Educativa (OCRE), assegura que el nivell que s’aconsegueix només amb el currículum escolar és més aviat limitat. "Aprendre bé anglès exigeix molta exposició, cosa que no passa amb altres assignatures. A més, el context no hi ajuda. A Espanya no estem tan familiaritzats amb l’anglès. Per exemple, continuem mirant les pel·lícules doblades", indica el responsable de l’OCRE.

Benítez explica que, en els dos primers cursos de l’ESO, hi ha alumnes que tenen un bon nivell perquè els seus pares són nadius o perquè van a classes particulars. Un altra cola de nanos tenen un nivell normal. Malgrat això, la meitat de la classe té un anglès molt pobre i són incapaços de dir una frase simple. "Van uns quatre cursos per sota del que els tocaria. Haurien de rebre suport, però no en tenen perquè no s’hi dediquen prou recursos", es lamenta. Benítez deixa clar que, al contrari del que passa en una aula de primària o secundària, en una acadèmia tots els alumnes de la classe tenen un nivell semblant, cosa que facilita la feina del professor, que, a més a més, té molts menys estudiants. "Un altre factor important és que els que hi van i paguen classes particulars ho fan per aprendre", assenyala.