Sense novetat al TC

Convertir aquest tribunal en una mena de tercera cambra legislativa té aquesta conseqüència. La majoria parlamentària que va aprovar la llei es reprodueix mimèticament al TC i els ciutadans no disposen d’un criteri jurídic que els garanteixi que l’oportunitat política no ha esquivat en aquest cas la doctrina jurídica. En aquest sentit crida l’atenció que, una vegada reconeguda la constitucionalitat de la mesura, el text ara a debat del ple del TC s’estengui en el fet que l’amnistia es justifica partint de la seva aportació a la "reconciliació", just l’argument que utilitza l’exposició de motius de la llei aprovada. Només n’hi ha prou de llegir les primeres declaracions dels principals beneficiaris de l’amnistia per veure que aquesta és fruit de moltes coses i pot donar origen a moltes d’altres, però no té res a veure amb la reconciliació, perquè una de les parts l’entén com l’esmena d’un error i en cap cas com el fruit d’un nou pacte que supera la legislació aplicable en el moment dels fets. L’amnistia ajuda a la convivència a Catalunya, però no neix de cap classe de reconciliació sinó d’una conjuntura política en la qual l’objecte de la transacció és el Govern d’Espanya. Això no la deslegitima ni la converteix en inconstitucional com defensen els recurrents, però no diguem el que no és. O almenys no ho diguem des de la racionalitat jurídica, sinó només des de la política.

Així les coses, quan la sentència s’aprovi i es publiqui, tot indica que tampoc quedarà aclarida la situació processal d’alguns dels encausats, com és el cas de Carles Puigdemont, que, en tot cas, haurà de seguir pendent del que es resolgui sobre la malversació, ja que el Suprem no ha desistit de processar-lo per aquest delicte. Totes les instàncies jurídiques estan en aquest assumpte fregant el límit de les costures de la llei per no xocar amb la justícia europea, que és, per ara, l’única instància reconeguda plenament per totes les parts. En aquest context, el desitjable seria llavors un ràpid pronunciament del TJUE en les qüestions prejudicials presentades pel Suprem amb idèntics arguments als esgrimits en el seu recurs al TC. El contrari serà donar voltes sobre el mateix sense cap novetat, ja que les posicions polítiques en aquest assumpte són de sobres conegudes, s’expressin al Congrés, al TC o al carrer.