Salgado, "convençuda" que els grans bancs no recorreran a l'Estat

La vicepresidenta econòmica del Govern,Elena Salgado, s'ha mostrat convençuda que elscinc grans bancs espanyols --Santander, BBVA, Popular, Bankia iCaixaBank, no recorreran a lesajudes públiques per fer front als nous requeriments de capital acordats per la Unió Europea en lacimera de Brussel·les.

"El convenciment delpresident i el meu: és que elsbancs faran el possible per no haver d'utilitzar-lo (diner públic), però els que ho han de dir són els bancs", ha assenyalat Salgado en declaracions a RNE. La vicepresidenta ha destacat que aquestes cinc grans entitats tenen capacitat d'aconseguir "per si mateixes" els 26.000 milions d'euros addicionals per complir amb el 9% de capital de màxima qualitat abans del 30 de juny del 2012.

Limitar dividends o vendre actius

Salgado ha destacat que per aconseguir aquest objectiu els bancs poden seguir les recomanacions de laUnió Europea delimitar el repartiment de dividendso devendre els actius no lligats directament a l'activitat bancària. Segons ell, "el més raonable" és que els bancs es recapitalitzin sense recórrer a l'Estat, entre altres coses perquè la injecció de capital públic està sotmesa a uns requisits "molt exigents" i Salgado no creu que les entitats tinguin "cap desig" de sotmetre's a condicions addicionals.

Notícies relacionades

Ecoener reforça el seu consell d’administració amb experts en energia

L’Ibex 35 tanca en màxims mai vistos en els últims 17 anys

Respecte a l'impacte del voltant de 6.000 milions d'euros que sobre els cinc grans bancs tindrà la depreciació de les seves carteres dedeute sobirà, la vicepresidenta ha subratllat que es tracta d'una valoració a preus de mercat delsbons sobirans, així com dels préstecs concedits a les administracions públiques. Per aquesta raó, ha insistit que no és correcte parlar d'una quitació per al deute sobirà en termes generals, ja que només en el cas de Grècias'ha pactat que no torni la meitat del que deu a la banca privada.

Sobre això ha dit que el deute grec, que ja arriba al 180% del seu PIB, era insostenible en les circumstàncies en què es troba el país, amb una economia en recessió i amb moltes dificultats per fer front als seus pagaments.