Mas-Colell minimitza els riscos econòmics de la independència

¿Isi Catalunya fos independent? Encara que això no pressuposa que defensi el supòsit, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, no va defugir ahir la pregunta i va minimitzar l'impacte econòmic d'aquesta hipotètica secessió. «En el món hi ha 95 països més petits i no passa res», va dir abans de participar en la presentació a la patronal Pimec del llibreSense Espanya. A l'obra, els autors, Modest Guinjoan, director d'Economia de Pimec, i Xavier Cuadras, professor de la UPF, teoritzen sobre les conseqüències que tindria una hipotètica segregació i conclouen que tindria més avantatges que inconvenients.

«És la sort que tenim els acadèmics. Podem analitzar totes les hipòtesis possibles», sense els condicionants dels polítics, va dir Mas-Colell, que ja va ser titular d'una cartera del Govern amb Jordi Pujol com a president. El màxim responsable dels comptes de la Generalitat va insistir en la seva intervenció en l'acte que «la possibilitat que els països petits siguin independents ha anat creixent a mesura que s'han imposat àmplies zones i àrees comercials» que minimitzen els costos. Al seu torn va insistir que una Catalunya independent seria «perfectament viable» i que, en el cas que es produís aquesta circumstància, «seguiríem tenint amics a l'altre costat de l'Ebre», en clara referència a possibles boicots comercials com el sofert el 2005 amb el cava i amb uns efectes que s'analitzen al llibre.

El conseller va afirmar que la independència «no és un tema candent», però va aplaudir l'anàlisi econòmica realitzada al llibre. Resumint el contingut, Mas-Colell va explicar que l'obra conclou que una hipotètica secessió «tindria alguns efectes, però no gaire diferents de les pertorbacions que es produeixen en l'actualitat» en el món globalitzat que, va afegir, «poden ser substantives», en referència als vaivens del deute públic.

GRAVAMEN A LES FORTUNES / De fet, la separació d'Espanya deixaria una Catalunya «integrada a la zona de l'euro i, per tant, compartiria els seus problemes. Com estaria agrupada dependria de la política econòmica que s'hi apliqués». Mas-Colell en tot cas va recordar que la prioritat del Govern és plantejar el pacte fiscal al pròxim Executiu que sorgeixi de les urnes després de les eleccions del 20-N.

A la pregunta sobre la seva opinió davant la reinstauració de l'impost de patrimoni per part de l'Executiu central, es va mostrar partidari d'un gravamen sobre les grans fortunes, ja que tindria «una dimensió exemplaritzant» en la crisi actual. En canvi va criticar la possibilitat que es recuperi un tribut igual que el que va deixar de declarar-se el 2008. «Requeia sobre les classes mitjanes i no volem que això es repeteixi», va dir.

Durant la presentació de l'obra en què s'analitzen les conseqüències de la independència, el president de Pimec, Josep González, va destacar el cansament que sent l'empresariat per la «incomprensió de la resta d'Espanya», que ha crescut des del 2005, quan es va produir el boicot al cava.

En aquest sentit, va afirmar que hi ha bastant consens que «la solidaritat està molt bé, però ha de ser més justa. I va afegir que veuen amb estupor «les desigualtats que hi ha entre la riquesa que genera Catalunya i el que rep».

Notícies relacionades

Mónica Martínez: "A Europa tenim capacitat industrial per a defensa, però es necessita tecnologia"

Acord de 33 dies per als afectats de la subcontracta de Meta a Glòries

En tot cas, hi ha preocupació en el món empresarial sobre l'impacte econòmic que implicaria la secessió, va explicar González. Per això hi ha tant d'interès per conèixer els detalls de l'estudi portat a terme al seu llibre per Guinjoan i Cuadras, que al seu torn és director de l'escola de comerç internacional ESCI, de la UPF.

A l'acte hi van assistir empresaris i representants de diferents sectorials i organitzacions territorials de Pimec. A primera fila escoltava atentament el diputat del grup mixt i del subgrup de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Uriel Bertran.