Xavier Pujol: "Ficosa és un referent per a les reconversions"

OLGA GRAU ¿Com viu una multinacional catalana la situació econòmica internacional? XAVIER PUJOL

El sector de l'automòbil viu una situació que sembla irreal amb creixements del 20%. El que sí que preocupa és la diferència entre això i la realitat general perquè són molt importants les decisions a mitjà i llarg termini. La crisi del deute sobirà pot afectar el consum intern, que afecta la construcció i l'automòbil. Les decisions es prenen amb molta cura pel que fa a inversions, però tampoc ho podem parar perquè els clients segueixen invertint.

O.G. Vostès estan fent el mateix que altres multinacionals, replegar-se cap als seus països. ¿Com ho estan aplicant? X.P.

Ho estem fent a Europa per reduir despeses fixes. Hem canviat la situació per reforçar la nostra presència fabril i d'innovació a Catalunya, és l'efecte Yamaha al revés per concentrar-nos a Viladecavalls. Desgraciadament els plans no van tan ràpids com havíem previst, encara que no per falta de voluntat de l'empresa. Sony ens va demanar dues condicions per a la compra dels actius de Viladecavalls: l'aprovació per part de l'Administració i dels sindicats. Vaig presentar el pla als empleats, però això s'està endarrerint desgraciadament perquè és una gran oportunitat traslladar feina de fora a Catalunya, i això està parat.

O.G. ¿On està el desacord? X.P.

Al presentar el pla social vam dir que faríem una taula d'homogeneïtzació social de les condicions dels treballadors. Però en el conveni del metall surt una pujada salarial del 5,7% el 2011 i gairebé igual el 2012 i això no és realista amb la situació real del país i amb la competitivitat de les nostres instal·lacions a Espanya. Hem demanat als sindicats continuar amb el pla però deixant clar que no podem apujar els sous a aquests nivells. Hi ha un sector més radical que s'està imposant al sentit comú de l'estratègia de tota la gent.

ANTONI FUENTES La Generalitat aposta per les companyies catalanes per agafar el relleu de multinacionals que volen tancar fàbriques. ¿Recomana aquesta opció? X.P.

Ficosa ho tornaria a fer sense pensar-s'ho. El nostre cas és un referent per a reconversions industrials perquè és la més difícil per volum, amb gairebé 920 persones. Ens miraran a tots a Ficosa i si no ho fem bé per falta de treball en equip i comunicació interna, molts s'ho pensaran. Recentment, en la negociació d'una operació amb una companyia japonesa ens vam trobar que eren molt reticents a invertir a Espanya perquè havien tancat una fàbrica i havien tingut un procés duríssim i sense flexibilitat en què van haver de pagar 90 dies d'indemnització. S'ha de trencar aquest paradigma, en què tots tenim responsabilitat, i explicar les coses com són a la gent i liderar malgrat les crítiques.

O.G. ¿Però quin resultat van obtenir el 2010? Els sindicats al·leguen que volen apujar menys el sou malgrat tenir benefici. X.P.

Els resultats el 2010 van anar molt millor, però els resultats recurrents no van ser positius. Hem tingut operacions extraordinàries, com la venda d'actius no estratègics. Estem en una posició flexible i si aconseguim un resultat recurrent positiu podem compensar l'esforç d'ara.

O.G. ¿Què farà Ficosa per tenir un resultat recurrent positiu? X.P.

Continuar amb el pla estratègic i millorar l'eficiència de la companyia concentrant plantes a Europa. L'assignatura pendent era Espanya i el 2009 vam fer un pla de reestructuració i tancarem una planta de Mollet que ens generava tres milions de pèrdues. A més, concentrarem les activitats a Viladecavalls. Una altra part important és el creixement a Nafta, on tindrem una quota del 30% gràcies a dues compres, i a la Xina. A això s'hi ha d'afegir la innovació i productes nous.

A.F. ¿Ficosa buscarà noves compres de companyies per créixer? X.P.

Ficosa és una companyia tremendament ambiciosa. En el negoci tradicional, els nostres competidors facturen més o menys el mateix, entre 1.000 i 2.000 milions. Però a l'entrar en les noves tecnologies, entrem a la Champions League, a la gran lliga, i passem a competir amb companyies que facturen 30.000 milions, com Continental Siemens, Bosch, Valeo o Nippon Denso. Amb la nostra capacitat tecnològica i amb la nova infraestructura fabril que ens feia falta, el client ens considera un competidor en la gran lliga i ho demostra amb grans comandes. La raó de Sony era la tecnologia i la innovació i reduir el temps de resposta en el mercat. De les més de 200 visites que hem tingut a Viladecavalls, només 12 de marques d'automoció, 47 amb requisits de cotització i 25 clients fora d'automoció.

O.G. ¿Quin tipus de clients busca? X.P.

Hi ha una part transversal centrada en tecnologies en què som forts en automoció: seguretat activa, comunicació i vehicle elèctric. Els nostres objectius són electrònica de consum, eficiència energètica, seguretat i benestar, infraestructures i automoció. Un exemple és HP, que és un client estratègic i passarà a alguns clients d'automoció. És el paradigma del que volem. Replicar el concepte de proveïdor de primer nivell i, amb unes especificacions, desenvolupar i fabricar. HP ens ha contractat des del disseny fins a la fabricació. En tecnologia estem treballant amb altres, com Indra i Telvent.

A.F. ¿Què faran per a HP? X.P.

Farem peces o sistemes per a les impressores industrials, igual com ho fem per als cotxes. Ho enviarem a Singapur a la planta d'assemblatge de HP.

AGUSTÍ SALA ¿Què faran en el camp de l'energia? X.P.

La caixa de comunicació del cotxe s'aplica a telemedicina, a plaques fotovoltaiques, parcs eòlics o càmeres de seguretat. Oferim disseny i capacitat productiva. Canviarà el nostre perfil. Tenim una divisió de renovables amb molt èxit amb equips minieòlics i fotovoltaics.

A.F. ¿Com serà la Ficosa del futur? ¿El retrovisor deixarà de ser el producte estrella? X.P.

El nostre pla estratègic preveu passar de gairebé 1.000 milions aquest any a 1.350 el 2015. Un total de 350 milions han de venir de productes no tradicionals de Ficosa, com la innovació en automòbil i, a través d'Igneo, en els sectors d'alt creixement. Una caixa de comunicació es mou entre 60 i 120 euros i un mirall costa 20 euros amb la mateixa gestió comercial i una inversió més elevada en innovació.

A.F. En aquest creixement és important el finançament per a una empresa familiar com Ficosa. ¿Descarten sortir a borsa? X.P.

En aquests dos anys hem guanyat molta credibilitat amb els nostres clients. Les compres als Estats Units s'han fet amb el suport de les marques. La família anteposa el projecte industrial com a prioritat. Volem ser un referent tecnològic i si veiem oportunitats d'adquisició i necessitem finançament, miraríem d'anar al mercat de valors. Dir això avui és una imprudència perquè en els pròxims dos anys Ficosa ha de fer els deures i la conjuntura tampoc acompanyarà, però després de tres anys és un plantejament que faríem de forma oberta.

Notícies relacionades

Els europeus reduirien un 80% la compra de marques ‘made in USA’

Catalunya vol minimitzar l’efecte dels aranzels en 1.200 firmes alimentàries

A.F. Entre els seus clients hi ha marques de gamma alta, però també han participat en el cotxe més barat del món, el Nano de Tata. ¿Mantindran aquesta dualitat? X.P

. Tota companyia que vulgui ser líder en automoció ha de ser capaç d'adaptar-se a les circumstàncies. Si el cotxe petit creix, s'ha de ser capaç de dissenyar amb menys costos. L'avantatge competitiu de Ficosa per haver participat en el Nano i aplicar el que s'ha après amb els cotxes petits de Toyota i Volkswagen fidelitza els clients. La dicotomia amb les marquespremiumés molt saludable i crea centres d'excel·lència. Per exemple, Turquia és ara el centre de cable mecànic, que estava fa 10 anys a Rubí, i Viladecavalls quedarà com a centre d'excel·lència de productes de valor afegit.