El lament del 'tigre celta'

Els fantasmes del passat han retornat a Irlanda. En un país de poc més de quatre milions i mig d'habitants, 100.000 ciutadans tenen previst emigrar durant els pròxims quatre anys. La història torna a repetir-se. Milions d'irlandesos van haver de deixar la seva terra en el passat, forçats per la fam. Ara és una nova generació, la que ha crescut precisament en la dècada dels 90, en pleboomeconòmic, la que no veu cap futur a casa. Austràlia i Nova Zelanda són per a ells el nou El Dorado. Se n'aniran, si poden, com van fer els seus avantpassats.

Irlanda és en aquests moments la gran preocupació dels països de l'eurozona. La seva economia es troba en una situació desesperada. L'enfonsament del sector bancari, el rescat del qual es calcula en 50.000 milions d'euros, ha arrossegat l'Estat al caire de l'abisme. La xifra final, segons alguns analistes, fins i tot podria haver de ser revisada a l'alça. El país ha acumulat un deute de més de 100.000 milions d'euros i el dèficit del producte interior brut (PIB) serà per a finals d'any del 32%. La situació és al parer de tots insostenible, però Irlanda es resisteix a acceptar un pla d'ajuda similar al de Grècia.«Hem de resoldre els nostres problemes per nosaltres mateixos», declarava ahir el ministre d'Afers Europeus, Dick Roche, mentre augmenta la tensió i les pressions. El Govern irlandès repeteix des de fa diversos dies que pot controlar el deute. Que hi ha diners garantits fins a mitjans de l'any que ve. Però els mercats no creuen en la solvència econòmica del país. I la situació irlandesa amenaça de tornar a desestabilitzar el conjunt de la UE, com ja va passar en el cas grec.

Resistencia històrica

La resistència de Dublín a acceptar ajuda exterior és en bona mesura política. Per entendre-la s'ha de fer un cop d'ull a la història. Durant segles el destí d'Irlanda el van decidir altres. La lluita per desfer-se del poder imperial britànic va ser llarga i sagnant. I si d'alguna cosa estan orgullosos els irlandesos és de la seva llibertat i la seva independència. El ministre d'empreses, comerç i innovació, Batt O'Keeffe, va resumir aquest sentiment quan va comentar que«a aquest país li ha costat molt aconseguir la seva sobirania i aquest govern no la cedirà a qualsevol».La humiliació encara és més gran, perquè la prosperitat a l'illa va augmentar com en cap altre lloc d'Europa als 90. Aquell espectacular impuls, alimentat pel totxo i els crèdits fàcils, va ser posat com a exemple a la resta del món. Irlanda va passar a ser eltigre celta, un sobrenom que ara es recorda amb amargura.

Notícies relacionades

Espanya i Portugal pateixen el risc de contagi de la crisi d'Irlanda

¿Què fer si et toca un Euromillones i ets l'únic encertant?

La incertesa no és només econòmica. La inestabilitat de l'actual govern de coalició, format per la dreta i els ecologistes, complica la tasca. ¿Quant temps durarà l'aliança entre el Fianna Fail i el Green Party? En aquests moments la seva majoria en el parlament és només de tres escons i hi ha quatre eleccions parcials pendents. La primera, el 25 d'aquest mes. El primer ministre Brian Cohen bat tots els rècords d'impopularitat i els que observen la vida política irlandesa estan convençuts que l'actual gabinet no durarà més de sis mesos. Alguns fins i tot no descarten que hi hagi una elecció abans de Nadal.

El 6 de desembre es compliran 88 anys d'independència de la República d'Irlanda. Un dia més tard l'executiu presentarà un pla de retallades d'una duresa sense precedents. Un pressupost que en cas d'eleccions anticipades serà paper mullat.