Espanya i Portugal pateixen el risc de contagi de la crisi d'Irlanda

La crisi del deute públic irlandès i la inestabilitat que genera en el conjunt de la zona euro «inquieta» profundament la Unió Europea (UE), va reconèixer ahir la Comissió Europea, pel temor a un contagi a Portugal i Espanya. Mentre Portugal admetia que existeix un «alt risc» que hagi de demanar ajuda financera europea per l'efecte de les crisis grega i irlandesa, Irlanda es trobava sotmesa a fortes pressions perquè accepti una ajuda europea que no vol demanar. «La situació dels comptes públics irlandesos és greu», va destacar l'Executiu comunitari accentuant aquesta pressió.

La vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, va descartar que Espanya es pugui veure en la mateixa situació que Irlanda, perquè la situació no té res a veure, «en absolut». Però des de la cúpula de la Comissió Europea es considera en privat que el Govern espanyol ha de reforçar la credibilitat dels seus ajustos i reformes per escapar al risc de contagi, que ja ha afectat Portugal.

L'Executiu comunitari estima que Espanya ha de reforçar la seva credibilitat amb mesures addicionals que garanteixin que el dèficit públic baixarà fins al 6% del producte interior brut (PIB) el 2011. Així mateix, no ha de demorar més la reforma de les pensions i ha d'accelerar la reestructuració de les caixes d'estalvi. Aquesta última, segons l'opinió de la Comissió Europea, va massa lenta, especialment en la recapitalització de les entitats i en la reducció de la xarxa d'oficines.

Els ministres d'Economia i Finances de la zona euro esperen que avui Irlanda informi en detall Brussel·les sobre la situació dels seus comptes públics, del procés de sanejament del seu sector bancari i de les mesures d'ajust previstes en el pressupost del 2011 i posteriors per reduir el dèficit públic del 32% del PIB actual al 3% el 2014.

DUBLÍN RESISTEIX / El Govern irlandès va tornar a reiterar ahir que el país no necessita ajuda financera europea perquè té les seves necessitats de finançament cobertes fins a mitjans del 2011. El Govern vol resoldre la crisi pels seus propis mitjans, sense sol·licitar ajuda, per «no perdre la seva sobirania», com Grècia.

La Comissió Europea tem que la gravetat de la crisi del sector bancari irlandès, després de l'esclat de la bombolla immobiliària, i l'enorme volum de fons requerit perquè es recuperi puguin ser superiors a la capacitat del Govern irlandès.

La Gran Bretanya, la banca de la qual és la principal creditora d'Irlanda i que pateix elevades pèrdues per l'enfonsament del deute irlandès, és qui té més maniobra per forçar Irlanda a acceptar l'ajuda, segons fonts comunitàries.

Espanya va negar que hagi pressionat Irlanda perquè accepti l'ajuda europea i Salgado va assegurar que el Govern només intenta «contribuir a resoldre els problemes europeus». Però el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va declarar que «Irlanda ha de prendre la decisió adequada» per calmar els mercats.

Notícies relacionades

El Consell de la UE avala les aerolínies per cobrar per l’equipatge de mà

El preu de l’habitatge es dispara el 12,2%, la pujada més marcada des del 2007

Per acabar d'incrementar aquesta incertesa, el ministre portuguès de Finances, Antonio Teixeira dos Santos, va admetre en unes declaracions al diari britànicFinancial Timesque existia un «alt risc» que el seu país hagués de demanar ajuda financera europea, encara que posteriorment va matisar que no estava preparant aquesta petició

d'ajuda.