Article de José Antonio Bueno: 'ICO = banc públic'

Una de les propostes estel·lars del possible acord d’Estat per impulsar l’economia espanyola és l’obertura de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) a la concessió directa de préstecs per a pimes i autònoms. Passaria d’una figura d’avalador/coordinador de préstecs finalistes (per ser utilitzats amb una finalitat concreta) a un prestatari general, una cosa semblant a un banc públic.

Notícies relacionades

Celsa suspèn la cerca d’un soci espanyol després del refús de Criteria

García-Milà, la macroeconomista que no perdia mai el cap

Des de l’òrbita tècnica, que és del que hi entenc, les empreses han viscut molts anysdopadespel crèdit barat i fàcil. Al tallar-los les seves vies de finançament gairebé radicalment, miren cap a l’Estat demanant solucions, i és normal, i fins i tot necessari, que aquest els les proporcioni. La banca espanyola (i en aquest substantiu hi incloc caixes i bancs) prou complicacions té per pensar en els altres. Menys comptades i molt honroses excepcions, qui més qui menys lluita simplement per defensar uns resultats cada dia més compromesos. A un dificilíssim entorn de tipus que està encongint els marges fins a gairebé zero, s’hi uneix una caiguda de resultats coincident amb nivells de mora realment preocupants. És poc popular defensar les entitats financeres, però s’ha de reconèixer que no ho han tingut mai, en conjunt, tan difícil com ara. En general, cada euro que arriba a una entitat financera, és un euro que s’aplica a millorar la seva posició de liquiditat i balanç. Prestar, allò que se’n diu prestar, no és prioritari quan elcampi qui puguiés la lògica dominant. Perquè, ¿algú està disposat que el seu banc o la seva caixa sigui poc solvent? Segur que no.

Estem, en general, més bé que fa un any, sens dubte, però encara no estem bé, ni de bon tros. Per això, que ara l’ICO s’animi a concedir crèdits a les empreses és una excel·lent notícia, ja que part del nostre sistema financer prou feina té per lluitar per la seva supervivència, amb o sense FROB. I les nostres empreses necessiten crèdit, no només per créixer, sinó simplement per sobreviure. Continuem en guerra, no ens equivoquem.