Joao Carlos Ferraz: «Iberoamèrica és molt fluixa en innovació»

Joao Carlos Ferraz va néixer el 1953 a Belo Horizonte, la ciutat amb millor qualitat de vida a Llatinoamèrica, segons l’ONU. Segurament el director del Banc Nacional de Desenvolupament Econòmic i Social del Brasil ambiciona aquesta qualitat de vida per a tot el seu país. Li penja el cartell d’«Estem construint» el seu país perquè, en definitiva, no vol que mori d’èxit. Aquest exprofessor i funcionari en excedència de l’ONU va participar en un seminari del Cidob, a Barcelona.

–¿El Brasil és definitivament l’amo de Llatinoamèrica?

–Definitivament, no.

–¿El país de moda, doncs?

–Sí, però són pocs els que el coneixen realment. L’economia està molt organitzada i pocs països poden dir el mateix. La trajectòria, en els pròxims anys, serà de creixement. Hi ha molts diners fora que busquen llocs segurs i predictibles. Però tenim una actitud d’optimisme amb molt de realisme. Tenim al davant la tasca de transformar una trajectòria de creixement en un desenvolupament sostenible.

–Només parla de números.

–Podem parlar de la moda, de tota la indústria cultural, del vestuari, que al Brasil és molt fort. Podem parlar del sentit de pertinença dels brasilers. També és un país que està per construir.

–¿Quan i com va veure vostè la pobresa per primera vegada?

–Des que vaig néixer. Els brasilers convivim amb això des de fa 500 anys. Sempre hi ha sigut. Igual que la violència a les ciutats. Hi ha relats que diuen que el 1700 Salvador de Bahia ja era una ciutat molt perillosa. I la veritat és que encara no hem resolt alguns dels problemes bàsics de la nostra societat.

–Des de la seva infància, ¿què ha canviat al país?

–El canvi és espectacular. Als anys 50, el Brasil estava començant un procés d’industrialització i urbanització, i estava establint les bases del procés de transformació més estructural. Era una societat més agrària. Avui és una societat urbana.

–¿Ara el Brasil comença a fer-se amb els països rics?

–El Brasil no ha de fer-se ni amb els rics ni amb els pobres. Té una economia d’un volum determinat i amb una relativa importància en el concert internacional. Com que som un país encara en desenvolupament, podem jugar el paper de fer arribar als rics els desafiaments reals dels països més pobres. De la mateixa manera, com que tenim recursos, podem proposar i recolzar els països pobres d’una manera diferent de la que estan acostumats. Fer un paper d’integració efectiva.

–De nòvios no n’hi falten. Itàlia vol que la UE firmi un acord només amb el seu país, no amb Mercosur.

–Ells tenen la percepció del que seria millor per a ells i per a la Unió Europea, però no necessàriament per al Brasil i l’Amèrica Llatina. És una unió de països parlant amb un de sol, però hi ha una unió de països a l’altre costat.

–¿Potser a l’altre costat les organitzacions no funcionen?

–Funcionen.

–¿Llavors...?

–El gran desafiament de l’Amèrica Llatina en aquest moment és desenvolupar bons projectes, com una petita planta industrial productora de pinya, carreteres, ports... Hi ha una mancança de capacitat tècnica, tant si és del sector públic com del privat, d’organitzar-se al voltant de projectes que resultin factibles i implementables.

–Però ¿hi ha voluntat política d’unitat, al continent?

–No n’hi ha deixat d’haver mai. Però la societat de cada país ha de comprar el seu projecte de desenvolupament sostenible, de desenvolupament integral, i això és un procés. En el cas brasiler, crec que estem en el procés de construcció d’un imaginari col·lectiu. Anar a l’escola i forçar que els fills tinguin una educació de qualitat o bregar per pagar impostos.

–A la cimera d’Estoril, ¿el Brasil pensa deixar-hi la seva empremta?

–El tema és d’innovació i tecnologia. És un taló d’Aquil·les. Espero que els nostres líders siguin capaços de posar metes per avançar una miqueta, perquè Iberoamèrica és molt fluixeta en innovació i tecnologia. Tot són aparences. Hem de tenir clar que la competència serà ferotge en el futur. I serà per la innovació i pel cost. A més a més, per darrere de la innovació, hi ha l’educació. I en això anem malament.

–¿Com se salta a les noves tecnologies sense educació?

–És un drama terrible no tenir educació ni empresaris innovadors.

–I un cop a Hondures.

–Hi ha un valor que està per sobre de tot: la democràcia.

–¿Hi haurà empremta o no?

–Espero que sí.

Notícies relacionades

Espanya ultima l’esborrany de l’estratègia espacial per créixer a la UE

El 50% de les assegurances a Espanya es contracten a través de mediadors

–En aquest món multipolar, ¿Iberoamèrica té sentit?

–Té un superespai. En el món multipolar, la cultura i els lligams d’història cada vegada són més importants. És la manera en la qual les persones s’entenen.