Softonic, Descàrrega de programes

Softonic, la Viquipèdia del 'software'

És la web de descàrrega i venda de programes líder a Espanya, Europa i Llatinoamèrica, i número dos a nivell mundial

Amb versions en vuit idiomes, obrirà en japonès i holandès

Tomás Diago, president i fundador de Softonic.

Tomás Diago, president i fundador de Softonic. / GUILLERMO MOLINER

3
Es llegeix en minuts
JOSEP M. BERENGUERAS
BARCELONA

Softonic, del grup Intercom, té més de 100.000 programes a la seva web i cada mes n’afegeix 2.000 més. Dóna feina a 170 persones, i encara li agradaria créixer fins a les gairebé 200. Però a Espanya falten programadors, i ha d’anar a buscar-los a l’estranger. I això que ha estat distingida com la millor empresa espanyola per

treballar-hi.

L’ordinador s’ha convertit en un element imprescindible a la majoria de les cases. Però un PC no serveix per a res si no té instal·lats els programes adequats. A vegades, trobar el software idoni per a un propòsit concret es converteix en una àrdua tasca, sense comptar que segurament hi ha una desena (si no un centenar) de programes que semblen servir per al mateix propòsit però que, a l’hora de la veritat, ens acaben decebent. Per ajudar-nos a buscar i elegir els programes va néixer Softonic, la web de descàrrega i venda de soft-

ware líder a Espanya, Europa i Llatinoamèrica, i número dos a nivell mundial.

«Tot va començar com un simple projecte de carrera», explica el fundador i president de la companyia, Tomás Diago. «Treballava a Intercom, i vaig tenir l’oportunitat de fer aquest projecte que em servia a mi per acabar la carrera d’informàtica i també a l’empresa per oferir un servei addicional als seus clients», afegeix. Es tractava d’una web de descàrrega de continguts, un projecte no original (ja s’havia portat a terme als EUA) però que no tenia parangó a Espanya. La idea, una vegada plasmada a la xarxa, va tenir un gran èxit.

L’any 2000, el projecte es va convertir en empresa amb la creació de Softonic. «Vaig començar jo sol amb l’ajuda de diverses persones d’Intercom. Poc després s’hi va afegir una segona persona, i vam estar així tots dos un any i mig aproximadament. Després, fins a l’any 2000, vam ser cinc persones. Va ser llavors quan es va invertir de veritat en el negoci, i vam passar a ser 20 persones. Avui, som 170», assenyala.

La crisi de les puntcom no va truncar l’evolució del negoci («no vam entrar en la moda de grans inversions per créixer; hi podríem haver invertit moltíssims diners, però potser ara no existiríem»), i la web es va convertir en tot un referent, distinció que encara conserva avui dia.

«El millor contingut editorial és el que barreja l’opinió dels nostres experts amb la dels usuaris», explica Diago. Aquest és un dels grans secrets de l’èxit de la web: «Bon servei, tenir els millors continguts de programes informàtics, gran qualitat de ressenyes i usuaris de molts països. A més, agradem als buscadors, perquè som molt útils. Som la Viquipèdia del software».

Avui, el 60% del negoci ve de la publicitat on line, en la qual cuida tant l’usuari (que no sigui intrusiva) com l’anunciant (oferir a cada firma els usuaris que millor s’adapten als productes publicitats). Els serveis premium (pagament per descàrrega i tarifa plana) s’emporten gairebé un altre 25% dels ingressos, i la resta es reparteix entre la venda de programes en línia i una barra d’eines pròpia.

Notícies relacionades

«Hem notat la crisi. A Espanya, del febrer al juny les vendes van caure, però a partir del juliol s’han recuperat. En altres països no ha sigut així», assegura. El 35% dels ingressos procedeixen de l’exterior, percentatge que superarà l’any que ve el 50%. Tenen versions per als EUA, el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, el Brasil, la Xina i Polònia. I per al 2010 obrirà noves pàgines: l’holandesa i la japonesa. La seva seu és a Barcelona, però té delegació a Madrid i Toronto, a més d’una oficina de desenvolupament de negoci a San Francisco.

Els seus plans són seguir creixent, tant en països com en negoci. El 2008 va facturar 15,3 milions d’euros, amb un benefici de 7 milions. Per a aquest any, calcula que facturarà 17 milions, amb 8 milions de guanys. «I això que estem en crisi», conclou.