La justícia obliga les empreses a apujar els sous amb l'IPC previst

La justícia ha clavat una autèntica garrotada a la patronal en la guerra judicial iniciada per retallar o congelar les pujades salarials. L’Audiència Nacional i altres tribunals rebaten en un reguitzell de sentències l’intent dels empresaris de revisar els increments pactats amb l’argument que no hi ha una previsió oficial d’inflació per part del Govern, l’eix de gairebé tots els convenis col·lectius.

L’Audiència ha resolt amb nitidesa a favor dels sindicats en els conflictes col·lectius plantejats en diversos convenis dels sectors alimentari, del transport frigorífic, els centres d’atenció al client i en diverses empreses. La Sala Social de l’Audiència Nacional rebutja la pretensió patronal d’apujar els sous en funció de l’índex de preus de consum (IPC) real, situat el mes de juny en el -1%, en comptes de l’habitual previsió de l’Executiu, que va ser del 2% per al 2009.

No ha servit de res la resposta de la Secretaria General de Pressupostos del Ministeri d’Economia a una consulta empresarial en què informa que el Govern no ha establert previsió d’IPC per al 2009. «Aquesta afirmació tan sorprenent contradiu ni més ni menys que la llei 2/2008, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat», indica el tribunal en una sentència.

IPC PER A PENSIONS I FUNCIONARIS / Les proves de l’existència de la controvertida previsió oficial d’inflació són el 2% aplicat a la pujada de les pensions i als sous dels funcionaris, si bé el tribunal accepta que l’última vegada que els Pressupostos van utilitzar formalment aquesta expressió va ser l’any 2001. Des d’aleshores, s’ha aplicat «pacíficament» el concepte d’IPC previst, i en tot cas s’ha remès als objectius del Banc Central Europeu (BCE), que efectivament són el 2%.

L’allau de processos judicials per discrepàncies en la pujada salarial ha provocat un trasllat inusual de la negociació col·lectiva als jutjats que tindrà com a assalt final el pronunciament del Tribunal Suprem sobre algun dels recursos empresarials. Les victòries sindicals estan sent pírriques per ara. Un exemple són els sectors de les granges avícoles i d’empreses d’aigües, que es neguen a aplicar la pujada reconeguda per dues sentències de l’Audiència Nacional «per intentar demorar-la al màxim», segons Xavier Olivé, de CCOO.

Notícies relacionades

La visita de viatgers tot l’any fa pujar un 20% l’ocupació en el sector

No és un fracàs

En canvi, la patronal de les caixes d’estalvis (ACARL) ha acceptat pagar un 2% a l’espera que el Suprem «resolgui sobre si el 2% és l’IPC previst pel Govern», segons l’acta de conciliació firmada entre els sindicats i ACARL a la sala de vistes de l’Audiència Nacional.

Les empreses que han optat per evitar els jutjats i acceptar un arbitratge estan obtenint una resposta similar. En el laude del Tribunal Laboral de Catalunya sobre l’augment salarial d’Autobusos de Lleida, l’àrbitre recorda que la companyia va acceptar els anys anteriors l’IPC previst com a referència per aplicar les pujades de les nòmines, de manera que veu injustificat que es qüestioni ara, en un context de crisi i descens dels preus.