DIA DEL TREBALL

El 1r de Maig dóna un avís de vaga general a Zapatero

Capçalera de la manifestació del Primer de Maig celebrada ahir a València.

Capçalera de la manifestació del Primer de Maig celebrada ahir a València. / MIGUEL LORENZO

3
Es llegeix en minuts

Desenes de milers de treballadors van participar ahir en les manifestacions del Primer de Maig convocades arreu d'Espanya per reclamar més ocupació i protecció social davant d'una crisi en què ja s'han superat més de quatre milions d'aturats. Els sindicats es van cuidar molt de convertir el Primer de Maig en un atac frontal contra el Govern per la seva política econòmica. Els dards van anar contra la patronal CEOE per demanar abaratir l'acomiadament. Però els líders sindicals van donar un avís al president del Govern. O Rodríguez Zapatero aprofita --el 12 de maig-- el debat sobre l'estat de la nació "per demostrar que està al costat dels treballadors", o s'acabarà la treva concedida.

La possibilitat d'una vaga general va sobrevolar ahir totes les capitals espanyoles. A Madrid --amb 6.000 manifestants segons la policia local i 65.000 segons les centrals--, el secretari general de Comissions Obreres, Ignacio Fernández Toxo, va afirmar que Zapatero tindrà una oportunitat el 12 de maig "per demostrar si el canvi de Govern (i el relleu de Pedro Solbes) ha sigut pura cosmètica o suposa un autèntic impuls per a una nova política econòmica". Toxo va demanar un pla de xoc per reforçar la protecció social, així com mobilitzar tots els recursos públics disponibles per afavorir la creació d'ocupació encara que això requereixi apujar impostos a les classes més altes.

CALENDARI DE LA VAGA El líder de la UGT, Cándido Méndez, va dir que "el president del Govern ha d'enviar un missatge molt clar i inequívoc en el sentit de rebutjar qualsevol possible retallada de la indemnització per acomiadament, de les pensions o dels salaris". En el decisiu calendari per als mesos vinents, del qual dependran les mobilitzacions, el 14 de maig secundaran la protesta europea contra els efectes de la crisi que servirà de resposta al debat sobre l'estat de la nació. Les eleccions al Parlament Europeu del 7 de juny seran un altre referent, ja que s'especula al voltant de la possibilitat que després d'aquesta data el Govern impulsi alguna mesura més impopular per afrontar la crisi.

El més de juny també és el termini que s'han donat els sindicats per avaluar si el Govern els ha fet cas i ha posat en marxa mesures de reactivació econòmica i del consum que incloguin, per exemple, plans Prever per reduir l'estoc de cotxes i de cases sense vendre. Si no fos així, el setembre podria ser el mes per convocar una vaga general. Aquesta última possibilitat està molt més clara en el cas de CCOO --que va impulsar el canvi de rumb en una cimera recent-- que en el de la UGT. El seu líder, Cándido Méndez, és una de les persones que tenen accés directe a Zapatero.

CONTRA ELS EMPRESARIS

De moment, ahir, les protestes anaven dirigides, sobretot, contra els empresaris i, en menys mesura, contra les entitats financeres. També hi va haver alguna pulla per al Banc d'Espanya, des d'on s'aconsella al Govern la reforma laboral i la de les pensions. La proposta remesa per la CEOE als grups parlamentaris per implantar un contracte laboral amb un acomiadament de 8 dies els dos primers anys i de 20 en els següents va concentrar les crítiques més agres. "Si els partits l'atenen, podem anar a una situació molt complicada d'enfrontament", va advertir Méndez.

Notícies relacionades

A Barcelona, on es van manifestar unes 15.000 persones --9.000 segons la Guàrdia Urbana i 40.000 segons els convocants--, el líder de CCOO, Joan Carles Gallego, va defensar "utilitzar la pressió" per impulsar un pacte per a l'economia i l'ocupació en què "no hi hagi marge per negociar cap retallada de drets". Tot i això, mentre es reactiva l'economia, el dirigent sindical va considerar urgent que el president Montilla compleixi l'Estatut i posi en marxa el nou salari mínim català, la renda de ciutadania.

Tant Gallego com el seu homòleg de la UGT, Josep Maria Álvarez, van passar de puntetes per la ferida creada arran de la congelació salarial a Seat per aconseguir l'Audi Q3 en un intent per forçar per un dia una feble unitat sindical. Álvarez també va elevar el to de les seves advertències a la patronal i al Govern: "Volem que sàpiguen que som més, tenim raó i no ens deixarem robar la cartera. Hi ha línies vermelles que no es poden travessar". El dirigent va recordar que "aquesta crisi és de consum", i per això va defensar com a norma la millora del poder adquisitiu dels treballadors.