Els operadors mòbils virtuals es disparen en clients i ingressos

Els operadors mòbils virtuals (OMV) no han estat un èxit fulminant, però un any i mig després de l'aparició de la primera companyia, Carrefour Móvil, fa un any i mig, ja han aconseguit captar l'1,5% del mercat (480.594 abonats a finals del 2007), cosa que els situa per sobre del quart operador, Yoigo, que està en l'1,2% de quota, segons la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT). Són percentatges petits en un mercat molt repartit entre els tres grans (Movistar, Vodafone i Orange), que també segueixen absorbint la majoria de les noves altes, però que suposen un pas de futur cap a l'objectiu proposat pel regulador del mercat quan els va aprovar el 2002, que era "trencar el monopoli".

La desena de companyies que operen amb xarxa no pròpia a Espanya tenen tres esquemes bàsics: operadores de telefonia fixa i internet, com les companyies de cable (Ono --que ja dóna el servei als seus clients amb Ono-IO--, i Euskaltel, BT, Colt, R Cable, Telecable i Jazztel, que el llançaran aviat); companyies de gran distribució (Carrefour, Eroski, Dia, Alcampo i El Corte Inglés) que venen mòbils com un servei més, i nous operadors sorgits d'iniciatives empresarials de recent creació o empreses ja implantades en altres mercats, com Lebara, Masmóvil, Simyo, Fonyou o, fins i tot, Pepemóvil, del grup Globalia.

TARIFES MÉS BARATES

Les noves companyies es distingeixen per oferir tarifes més barates --moltes a l'estranger, per l'oferta als immigrants-- i més simples, millor atenció al client, nous serveis i una nova relació amb el terminal són alguns dels conceptes que unifiquen aquest tipus de companyies que han negociat una per una la relació amb l'operador a qui li lloguen la infraestructura de xarxa. En contra seu, figura que moltes no ofereixen accés a internet des del telèfon o portals wap, encara que Simyo, la marca de KPN a Espanya, prepara un producte "revolucionari que combinarà accés sense fil i mòbil", afirma el seu director de màrqueting, Alberto Lorente, que tampoc descarta incorporar aviat telefonia IP.

"Les tarifes baixes les aconseguim per l'estalvi de costos que suposa un bon ús d'internet", assegura Meinrad Sprenger, conseller delegat de Masmóvil. I és que també permeten a l'usuari gestionar les seves factures, recàrregues i servei tècnic a partir de la web, de manera que redueixen considerablement les despeses d'estructura i faciliten la transparència per a l'usuari. "És l'usuari qui gestiona el seu compte i, si no li agrada, se'n pot anar sense cap compromís", afegeix Lorente.

NOU PÚBLIC

"És la filosofiabaix costaplicada a la telefonia, i amb ella esperem captar gent d'esperit jove que estigui molt habituada a utilitzar internet", assenyala Sprenger. Tant és així que Masmóvil compta fins i tot amb una assistent virtual per resoldre els dubtes dels clients per xat, a més d'uncall centeren part propi i una web en català.

Notícies relacionades

Carta conjunta de l'empresariat català a Sánchez contra l'opa

La Moncloa s’obre a retardar el tancament de les nuclears però sense carregar el rebut de la llum de 1.300 milions que ara paguen les elèctriques

Un altre punt que les noves telefòniques agilitzen és el de les recàrregues, bàsic per al seu model de prepagament, que és el majoritari. Simyo i Másmóvil les automatitza, i aquesta última fins i tot emet factura, i Lebara --amb una oferta molt orientada a immigrants-- permet pagar per transferència bancà- ria. Però també hi ha qui ofereix l'opció de contracte, com és el cas de Carrefour Móvil. La cadena de distribució ofereix, a més a més, ADSL i trucades fixes, igual que El Corte Inglés, que ultima el seu servei de mòbil, Sweno.

"Un operador mòbil virtual no són empreses pensades per captar grans quotes de mercat", sosté Fernando Núñez, de Fonyou, amb l'exemple de països nòrdics. Avui, la CMT creu que si aquesta desena d'empreses "capten clients, és que hi havia espai al mercat".