Essència de capital: Visa salta al parquet

V. V de Visa, almenys a la Borsa de Nova York, on la popular empresa de targetes de dèbit i de crèdit cotitzarà pròximament sota aquest símbol després d'anunciar-se ahir que prepara una oferta pública de venda (OPV) de títols per valor de 18.760 milions de dòlars (uns 12.600 milions d'euros). Segons el document que va enviar a la Comissió del Mercat de Valors nord- americà, Visa planeja posar a la venda 406 milions d'accions amb un valor d'entre 37 i 42 dòlars. A això caldrà afegir-hi que els bancs implicats en l'operació podran adquirir 40,6 milions de dòlars addicionals.

Aquestes xifres podrien convertir l'OPV de Visa en la més gran realitzada per una companyia als Estats Units, superant fins i tot la que AT&T va portar a terme l'any 2000, i la segona a nivell mundial, darrere dels 22.000 milions de dòlars que va recaptar el Banc Industrial i Comercial de la Xina el 2006. En l'actualitat, Visa està controlada per 13.300 bancs i companyies financeres. En total, l'empresa planeja col.locar en el mercat la meitat del seu capital social. Tot això, després de comprovar l'exitós precedent d'una de les seves principals competidores, Mastercard, que va efectuar una operació semblant --però molt més modesta-- l'any 2006 i que des d'aleshores ha quintuplicat el valor de les seves accions.

Bona salut

En el document enviat a l'organisme regulador nord-americà, Visa presumeix de bona salut. Així, assegura que amb les seves targetes es poden adquirir divises locals en 170 països i que la Visa és acceptada en un milió de caixers de tot el món."Visa opera la xarxa de pagaments electrònics més gran del món i gestiona la marca de serveis financers més coneguda a nivell global. Som els que tenim més targetes de crèdit i dèbit en circulació i els que portem a terme un nombre més gran de transaccions i per un volum més gran",diu la nota. En l'últim trimestre de l'any 2007, Visa va obtenir uns beneficis de 1.490 milions de dòlars (uns 1.000 milions d'euros).

La notícia de la sortida a borsa de l'empresa va ser rebuda amb prudència en els mercats. Els valors de Mastercard van baixar, però alguns experts van posar en dubte l'oportunitat del moment. Per una banda, les perspectives d'ús de les targetes són bones. Segons la Reserva Federal (Fed) dels EUA, entre el 2003 i el 2006 l'ús de targetes de crèdit i de dèbit va augmentar en un 36% als EUA, mentre que el dels xecs va baixar en un 18%. Visa calcula que fins al 2012 el volum de transaccions amb targeta augmentarà a tot el món en un 11%, sobretot a l'Àsia, el Pròxim Orient, l'Àfrica i Llatinoamèrica.

Notícies relacionades

Espanya ultima l’esborrany de l’estratègia espacial per créixer a la UE

El 50% de les assegurances a Espanya es contracten a través de mediadors

Però, aquí i ara, els EUA viuen una crisi creditícia. El temor és que si el crèdit es continua deteriorant, el consum també se'n ressentirà, cosa que afectarà empreses com Visa i Mastercard, que viuen de l'ús de les targetes (no ofereixen el crèdit, això ho fan els bancs). Visa argumenta que el 2007 les dades indiquen just el contrari: l'ús del crèdit associat a les targetes va augmentar en un 11,3%, davant del 6,1% del 2006 i el 3,1% del 2005.

Aquestes xifres tenen una explicació a curt termini: preocupats per l'augment dels tipus d'interès de les hipoteques, molts nord-americans han hagut de recórrer a les targetes de crèdit per a les despeses quotidianes. Però això és pa per avui i fam per demà, i d'aquí ve la prudència amb què s'ha rebut l'OPV de Visa.