L'any sabàtic del conserge

¿Quantes històries deu guardar a la memòria Manuel Pizarro, no el president d'honor d'Endesa --que també en deu guardar--, sinó el conserge des de fa 29 anys de l'Hotel Villamagna? Quan l'hi pregunten somriu i reconeix que conserva a la seva ment desitjos i necessitats de presidents de Govern, d'altíssims executius, d'esportistes, artistes, milionaris i de grans dames. Podria fer-ne un llibre, si no fos perquè, com ell, les cinc persones de l'hotel que llueixen a les solapes la clau d'or que els distingeix en la seva professió, estan lligades pel sacrosant deure de la discreció. Treballadors així són com els diamants: molt escassos. Per això, el Villamagna ha preferit oferir un any sabàtic als seus 175 empleats en plantilla abans que perdre'ls durant els 14 mesos que estarà tancat per les reformes que s'estan realitzant a l'edifici.

Encara que sembli més propi d'una sèrie de televisió o una novel.la, "en un hotel com el Villamagna hi ha clients que exigeixen que els faci el llit una cambrera determinada o estan molt agraïts amb un treballador de manteniment que els ha recuperat un anell molt valuós del vàter, un cas molt més freqüent del que es creuria. Si pleguessin hi hauria clients que se n'anirien a un altre hotel", explica el director de persones i desenvolupament d'organització, Antonio Méndez.

Paelles nocturnes

Tant Pizarro com Enrique Rodríguez, un dels 24 cuiners del Villamagna, reconeixen que, per norma, mai es diu que no a un client i res del que demani és impossible d'aconseguir. Pot ser una entrada per a la final de la Champions League el dia abans del partit, disposar de la cuina tota la nit per si se li acut menjar una paella a les quatre de la matinada o cobrir algun capritx més inconfessable. "Si és necessari sortir corrent al carrer a buscar nabius, se surt", diu Rodríguez, i Pizarro hi postil.la "satisfer les necessitats dels inquilins de l'hotel no és cap problema si es té experiència i contactes". Això sí, pagant el seu just i elevat preu, coincideixen tots dos empleats.

La cadena Hyatt, propietària del Villamagna, no es podia permetre --per una reforma-- perdre tota l'experiència de la plantilla, un intangible que els francesos anomenen savoir faire madurat com els vins després de 35 anys d'història de l'hotel. Qui volia marxar podia fer-ho amb una indemnització de 75 dies per any treballat. Però els 175 empleats han optat per quedar-se amb la promesa que no s'interromprà el seu sou durant les obres i amb la garantia que durant els tres anys següents no seran acomiadats.

Malgrat que no es coneix una oferta laboral igual al món, l'empresa l'ha millorat amb el programa Pause. La paraula no només significa parada o interval en anglès sinó que les seves sigles responen al que Méndez pretén amb el seu pla: "Professionalitat, aprenentatge, unitat,

somriures i emocions" .

Cuidar la línia

Notícies relacionades

El 76% dels espanyols asseguren que la fusió BBVA-Sabadell no els afecta

Illa: "Preferiria que l’opa no tirés endavant"

Cada treballador ha tingut una entrevista personal per saber què li agradaria fer durant aquest temps i amb les seves opinions, Villamagna ha llogat un local a Madrid on se'ls dóna classes d'anglès, d'informàtica, de gestió, de comunicació, d'expressió corporal, chi-kung, teatre, cinefòrum, es fan excursions, una revista, tenen una intranet i fins i tot recorren el Camí de Santiago. "És voluntari i s'hi han apuntat 153 treballadors. Tot això es fa amb l'objectiu que augmentin la seva formació, es relacionin entre ells, estiguin ocupats i, a la vegada, tampoc s'engreixin ja que la seva feina és de cara al públic", diu Méndez.

Acaben de fer un concurs de postals nadalenques per als fills dels empleats i una festa amb una projecció sobre l'evolució de les obres i d'ells mateixos. Però la gran celebració per als treballadors es farà al setembre, un mes abans que l'hotel obri les seves portes al públic. Veuran el resultat d'unes obres que hauran costat 40 milions i que pretenen convertir el Villamagna en el millor hotel d'Espanya.