La indústria catalana desaprofita l'auge de les energies renovables

Les presses del Govern català per estimular el creixement de les energies renovables no són gens estranyes. En aquesta activitat, Catalunya sembla un desert. La indústria relacionada amb aquest negoci emergent i de moda, com la producció d'aerogeneradors o les plaques solars, amb prou feines existeix després que Ecotècnia, l'única gran companyia productora d'aerogeneradors amb seu a Barcelona, associada a Mondragón Corporación Cooperativa, fos adquirida recentment per la francesa Alstom.

"Els promotors catalans de parcs eòlics i solars, que n'hi ha, han d'adquirir els seus actius en altres llocs d'Espanya", afirma Jaume Morrón, gerent de l'associació Eoliccat. Aquesta situació és el resultat de molts anys d'inactivitat a Catalunya i d'una forta aposta per les energies renovables d'altres comunitats com Galícia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Navarra.

Són territoris on hi ha menys traves i dificultats administratives que a Catalunya. L'actual Executiu català s'ha compromès a reduir-les. En alguna autonomia, com Navarra, s'ha mantingut l'aposta estratègica al marge del partit que hi hagi governat, destaquen fonts del sector. L'aposta renovable ha arrossegat tota una indústria i els seus proveïdors, com es pot veure a Navarra, Galícia, Castella i Lleó i al País Valencià, on es troba la principal concentració de plantes. En conjunt, hi ha unes 50.000 persones que treballen en aquesta activitat a Espanya, i s'arribaran a superar les 80.000 places laborals si es compleixen les previsions de creixement.

L'1,85% DE L'EÒLICA

L'activitat eòlica, de la qual Espanya s'ha convertit en líder mundial, compta a Catalunya amb una potència instal.lada de 241 megawatts, l'1,85% del total. Ja hi ha 1.500 megawatts, no obstant, en tràmit, i diversos promotors amb capital català, com la constructora Copcisa, Eolic-Partners o Fersa --que té Catalana Occident en el seu accionariat--, Comsa, Emte i Liliana Godia, que participaran en diversos projectes.

El problema radica en l'activitat industrial, que, com a conseqüència de l'escassa aposta per aquestes energies durant els últims mandats de CiU i la lentitud administrativa durant la primera legislatura del tripartit, és nul.la. En fabricació d'aerogeneradors, el mercat es reparteix entre Gamesa (Iberdrola i BBVA); Acciona i la danesa Vestas, amb diverses plantes productives en altres punts d'Espanya. A distància hi ha Ecotècnia, que, de totes les seves fàbriques, només en té una al Pla de Santa Maria (Alt Camp).

FÀBRIQUES CATALANES

En l'àmbit de panells solars destaquen Isofotón, amb seu a Màlaga; BP Solar (Madrid), Atersa (València), Gamesa Solar, Siliken (València), Grupo Solar (Albacete), Guascor (Biscaia), Solaria (Madrid), Instalaciones Pevafersa, a Toro (Zamora), Ensol (Madrid) i Vidursolar (Esplugues de Llobregat). Només aquesta última, creada fa dos anys, té la seu i les instal.lacions a Catalunya. "Estem bastant sols", afirma Salvador Pallarès, director comercial de Vidursolar.

Notícies relacionades

Carlos Cuerpo: "No hi ha influència de Junts o ERC en la decisió sobre la consulta per l’opa"

Carlos Cuerpo: "La clàusula d’excepció per a despesa en defensa no necessita el Congrés"

Aquesta empresa està especialitzada en la producció de panells fotovoltaics per a edificis com a element arquitectònic, que és una activitat "a la qual no es dedica ningú més i en què no hem de competir amb els grans proveïdors de parcs i horts solars", assegura. Vidursolar es va constituir aprofitant l'èxit obtingut amb més de 40 anys d'activitat en l'elaboració de vidres per a la construcció de Manufacturas Tarrida, amb la marca Vidur.

Gràcies a la bona marxa del negoci, la companyia obrirà aviat una nova secció per a plaques fotovoltaiques a les seves instal.lacions a Berga, en què fins avui es produeix només vidre per a edificació. Aquest cas és un dels pocs existents, entre els quals també hi ha algunes plantes especialitzades en components per a panells solars com Leiger, a Martorell (Baix Llobregat), i Proat, a Mollet del Vallès.