L'agredolç adéu de Buena Vista Social Club

Perdut i trobat. Principi i final. Termes contraris i complementaris que indiquen l’especial moment en què es troba Buena Vista Social Club. La venerable formació cubana està embarcada en una última gira de títol explícit: Adiós tour. I ho fa tornant als seus orígens, amb un nou disc al mercat batejat 'Lost and found'. Un àlbum que inclou algunes gravacions inèdites, perdudes i feliçment trobades, d’unes primigè­nies sessions que el conjunt va fer als estudis Egrem de l’Havana. El productor va ser el famós guitarrista nord-americà Ry Cooder, el músic que va propiciar la publicació del mític àlbum Buena Vista Social Club. Un treball que es va convertir en un insospitat supervendes; en el més exitós de la història de la música cubana.

Omara Portuondo i Eliades Ochoa són  els dos supervivents més carismàtics d’un combo que ha patit doloroses i contínues baixes. A Lost and found van deixar gravat el seu talent malaguanyats artistes que van formar part d’aquest magnífic dream team del son: Ibrahim Ferrer, Cachaíto López, Compay Segundo i Rubén González.  

"Jo mai li dic adéu a la vida"

Omara i Eliades viuen aquest últim 'tour' amb sentiments contradictoris. “És meravellós que alguns encara puguem sortir de gira. Però tant de bo no fos realment un adéu  –es lamenta Portuondo–. M’agradaria que Buena Vista Social Club es mantingués fins quan fos possible. Tal com és la vida, perquè jo no li dic mai adéu a la vida”, assegura la representant més important de l’anomenat feeling, una manera de “cantar amb sentiment” en què el germen s’ha de buscar en la vieja trova.

“Opino el mateix que Omara. Aquesta gira no s’hauria d’acabar mai. Encara que estic segur que el que estem sembrant en el públic perdurarà. Es recordarà sempre. Perquè hem implantat al món la bandera de la música tradicional cubana. Per això estic trist i content al mateix temps”, assenteix Ochoa, el compositor, guitarrista i cantant. Junts, tots dos sols, han gravat en exclusiva dos acústics per a DOMINICAL. Omara Portuon­do canta 'Lágrimas negras', una de les peces més estimades del repertori cubà i que, evidentment, figura al compacte. En la versió rescatada també compta amb el suport d’Eliades a la inspirada guitarra (i Barbarito Torres, al llaüt). Mentre que Eliades Ochoa aborda a l’estudi del diari un altre clàssic: 'Macusa'. A l’àlbum Lost and found qui posa la veu en aquesta peça és l’enyorat Compay Segundo.  

En la gravació i conversa posterior amb Omara (84 anys) i Eliades (69) tot són gestos de complicitat entre ells. Rialles, moltes rialles. I admiració mútua. Bé, i també indirectes pujades de to i... La coqueta cantant arriba a acostar perillosament la seva mà  (amb una manicura perfecta) fins a l’entrecuix del seu còmplice durant l’amena sessió de fotos.  

-¿On els trobarien si es perdessin?  

OMARA PORTUONDO: A Cuba, evidentment. És on seré segur. I espero que molt perduda, així que si em troben no s’escandalitzin [riu].

ELIADES OCHOA: A un guajiro del son com jo el trobaran a les muntanyes d’on vinc, a Loma de la Avispa, a l’est del país, a prop de Santiago de Cuba. Encara que si estic perdut, el que es diu perdut... és millor que em busquin a casa d’Omara...

OMARA PORTUONDO: ¡És clar! Jo seré la teva cova... Mira que no fa temps que et vaig fent miradeta cap aquí, miradeta cap allà, i res... ¿De quina mida la tens?

ELIADES OCHOA: És un acudit. Així que no esperis que em despulli...

OMARA PORTUONDO: ¡Però si no he acabat la pregunta...! ¿De quina mida tens ¡la llengua!? [riallades].

¿Què és el que més valoren l’un de l’altre?

ELIADES OCHOA: ¡Fa tant que la conec! ¡I fa tant que tinc aquest capritx de cantar cançons amb ella! Això sí, encara no he aconseguit que se m’entregui tot el que jo voldria [somriure entremaliat]. Però sembla que vaig tenint possibilitats... És impossible no estimar Omara. I sempre he admirat la seva alegria. No està mai irritada, enfadada. I el sentiment que posa al cantar... És meravellosa la forma en què la rep el públic i com ella s’hi entrega. Necessitaria sis mesos per tenir temps de parlar d’Omara. Té un do que molt pocs artistes posseeixen. ¡Quants voldrien ser tan estimats com ella! ¡I tan respectats! Fa el que vol amb el públic. Ella provoca, i la gent riu, crida, balla... La toco i m’eriço, ¿tu ho veus?

OMARA PORTUONDO: Eliades és una de les grans personalitats de la nostra admirable cultura. Té la cosa tradicional del pagès que tant m’agrada. L’admiro i l’estimo. I així seguirà sent, i més si em treballa la... [s’assenyala les parts baixes].  

De matinada

En aquest nou disc hi ha joies trobades, com un parell de temes que Eliades Ochoa va gravar amb nocturnitat però sense traïdoria: de matinada, quan la resta descansava. El seu 'Pedacito de papel', del dominicà Francisco Simó Alberto Damirón, és un dels moments més bonics de l’àlbum. “Aquesta cançó jo me la vaig aprendre de Panchito Riset. Em va cridar molt l’atenció sentir-l’hi. Em va enamorar sobretot la lletra: una carta guardada en un vell llibre, d’un temps més feliç... M’ha fet molta il·lusió que ara s’hagi recuperat”, sospira el músic més guajiro, el del barret cowboy i barbeta de boc (que llueix més lluminosa amb els cabells blancs).

Una altra peça que no va ser incorporada al seu moment i mereix una menció especial és 'Tiene sabor', en boca d’Omara. I un altre gran tema que cal destacar: 'Bodas de oro', un danzón clàssic firmat per Miguel Faílde, creador del gènere, on el gran pianista Rubén González competeix amb el seu fill, Rubencito, sobre un fons de sis trompetes cavalcant sobre congues, bongos i timbals.

'Adiós tour' té llarga trajectòria: hi ha concerts tancats per al 2016. I el dimarts 21 de juliol recalarà al Circo Price de Madrid. Són molts els llocs que segueixen volent disfrutar de la memòria viva de la música cubana. “El públic disfruta de veritat amb unes cançons que són eternes”, constata Eliades. Cuba no s’arronsa. Encara que ells sí que ho fan a l’hora de pronunciar-se en temes polítics. Esquiven qualsevol qüestió en aquest sentit.  

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

BUENA VISTA SOCIAL CLUB sempre ha assumit que el seu paper és “ser ambaixador de la cultura”, especifica Portuondo. “D’una cultura lligada a l’alegria, a l’amor, a la vida intensa”, subratlla. “La música és l’ànima dels pobles, i aquesta és la que a nosaltres ens agrada compartir”, afegeix aquesta descendent d’esclaus i que va fer els seus primers passos com a ballarina al cabaret Tropicana. “Era un temps en què per fer ballet havies de ser blanc. I resulta que jo tenia condicions per ballar, encara que em feia cosa que em veiessin les cuixes. ¿T’ho imagines?¿Vergonya jo? Al final va ser la meva mare la que em va animar a fer-ho”.

'Lost and found' és un homenatge als pioners de la música cubana. I és un autèntic luxe disfrutar d’aquests superavis del Ca­rib sobre l’escenari.