Benicio del Toro fa por transformat en Pablo Escobar

A excepció d’Al Capone, és probable que no hi hagi cap criminal més famós que ell en tota la història, i això explica que, dues dècades després de ser abatut a trets, Pablo Escobar segueixi sent periòdicament immortalitzat per la cultura pop. Rapers com Nas li dediquen les seves rimes, videojocs com Grand theft auto l’inclouen en les seves trames. I fins i tot artistes com el colombià Fernando Botero rememoren amb el pinzell detalls de la seva biografia.

És una icona, en gran part per la naturalesa contradictòria de la seva figura. Per construir el negoci de tràfic de cocaïna que el va convertir en un dels homes més rics del planeta va esborrar del mapa milers de persones, però molts colombians el van arribar a considerar un heroi del poble.

“Era un monstre, però també el millor marit i el millor pare del món”, explica l’actor porto-riqueny Benicio del Toro, a qui a la pàgina següent podeu veure convertit en àlter ego del narco colombià. “Encara avui molts el segueixen considerant un Robin Hood, i si tu i jo l’haguéssim conegut en una festa, probablement ens hauria caigut genial. Entrar en la ment d’algú així és tot un repte”.

Personatge secudari 

Tenint en compte l’estatura del personatge, és com a mínim curiós que a 'Escobar: paraíso perdido', que divendres que ve ens torna a portar Del Toro als cines espanyols, Andrea Di Stefano hagi decidit convertir-lo en personatge secundari. “La meva pel·lícula no és un biopic, sinó una radiografia de la seva maldat”, explica el director italià, que en el seu debut darrere de la càmera se situa a l’any 1991 –quan Escobar va accedir a entregar-se a les autoritats colombianes i ingressar en una luxosa presó construïda a la seva mida– per explicar la història de Nick (Josh Hutcherson), un jove afable que es veu atrapat en l’univers corrupte i sanguinari del colombià després d’enamorar-se de la seva neboda.

No s'ajustava al clixé

La intrepidesa de la proposta no s’acaba aquí: Di Stefano evita a més mostrar en pantalla tant imatges explícitament violentes com cap rastre de la pols blanca que va fer del càrtel de Medellín una lucrativa multinacional. “L’opció fàcil hauria sigut convertir Benicio en una cosa així com un èmul d’Al Pacino a 'El precio del poder', però Escobar no era aquesta mena de personatge”, explica el director. “Mai va prendre cocaïna, de fet solia assassinar aquells dels seus sicaris que ho feien. No s’ajustava al clixé del gàngster”. Del Toro afegeix: “Si l’haguéssim convertit en el protagonista, aquest fet ja per si mateix hauria portat l’espectador a posar-se de la seva part. Hauria sigut més difícil reflectir els seus clarobscurs”.

Potser són aquests espais poc il·luminats els que han frustrat intents passats de recrear la vida d’Escobar en el cine. Fa anys Oliver Stone va voler adaptar el 'best-seller Killing Pablo', però no va trobar finançament. Poc després va ser Joe Carnahan qui ho va intentar, i fins i tot va sonar el nom de Javier Bardem per al paper, però res. Actualment Hollywood treballa en 'The ballad of Pablo Escobar', encara que s’haurà de veure si finalment s’estrenarà. Si és així, John Leguizamo serà l’encarregat de patir un odiós tràmit: ser comparat amb Del Toro.

El paper més monstruós de la seva carrera

Descuidat, sobradíssim de pes, a 'Escobar: paraíso perdido', Del Toro manté en tot moment la capacitat d’amenaça de qui no necessita aixecar la veu per fer-se sentir, i captura en tot moment el magnetisme de què el narco es va servir per encisar el seu poble. Encara que fos un licantrop a 'L’home llop' (2010), aquest és el paper més monstruós de la seva carrera. “Sabia que Benicio m’intimidaria. He vist les seves pel·lícules i sé de què és capaç”, explica Hutcherson, que ja va treballar amb Del Toro en el passat, quan aquest el va dirigir en un dels segments de la pel·lícula episòdica 'Siete días en La Habana' (2012).

“Igual que el meu personatge es deixa seduir per Escobar, jo vaig caure completament atrapat sota les xarxes de Benicio, i sens dubte el meu treball se’n va beneficiar”. Per Hutcherson, que ha treballat sobretot en pel·lícules infantils i juvenils –'Los juegos del hambre: Sinsajo-Parte 1' s’estrena a Espanya la setmana que ve–, aquest film representa un canvi de terç.

Encara que el personatge de Hutcherson és fictici, Di Stefano assegura que, en efecte, el nòvio de la neboda d’Escobar es va veure involucrat en el càrtel. Així mateix, el director assegura haver conegut un home que va ajudar Escobar a amagar part dels seus diners abans d’anar a la presó, i després de fer-ho va estar a punt de ser liquidat. “Per un costat estava content per haver-se escapat d’Escobar. Per un altre estava molt trist, realment pensava que Escobar era el seu amic”. Però un no arriba a controlar el 80% de la cocaïna que circula pel món fent amics. 

Circuits turístics a Bogotà

Pablo Escobar va començar la seva carrera delictiva d’adolescent, robant làpides i revenent-les. Posteriorment va traficar amb tabac i va falsificar bitllets de loteria. També va ser lladre de cotxes, guardaespatlles i segrestador. Gràcies al que va guanyar amb aquests delictes va entrar en el negoci de la droga. Per fer-se’n una idea, en el seu moment àlgid, a mitjans dels anys 80, el càrtel de Medellín gastava uns 2.500 dòlars al mes només per comprar les gomes elàstiques que utilitzaven per fer feixos de bitllets amb els seus guanys, uns 60 milions de dòlars diaris. “Sento una certa compassió per ell –confessa Del Toro–. Crec que era un home de talent. És una pena que el desaprofités de la manera com ho va fer, i que provoqués tant patiment en el procés”.

En efecte, al llarg de la seva carrera delictiva Escobar va ordenar l’assassinat de milers de persones. El 1985, per exemple, va eliminar bona part dels jutges més prominents de Colòmbia. També va fer explotar un avió en ple vol, va bombardejar la seu central del Servei d’Intel·ligència Colombià i va posar preu al cap de tots els policies del país. I malgrat tot, avui dia són molts els que tenen una visió romàntica d’ell. Unes 5.000 persones, amb cartells amb llegendes com “Visca Pablo, Déu tingui misericòrdia d’ell”, van anar al seu enterrament el 1993, després de ser abatut a trets per la policia en una teulada de Medellín. I si visiteu la ciutat, tindreu oportunitat de contractar el tour Pablo Escobar i recórrer llocs emblemàtics de la seva vida.

L'atracció dels malvats

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

“Per molts, el que ell feia era robar als rics cocaïnòmans nord-americans per eradicar la pobresa –explica Del Toro–. Va construir vivendes i va equipar els barris de camps de futbol i escoles. Entenia les penúries dels necessitats. Per això a ells no els importava que, a canvi, molta gent morís. Com a resultat, Escobar va convertir Colòmbia en el centre criminal del món”.

Un paper fet a mida. Al capdavall, aquest personatge és l’última inclusió en la llarga llista de malvats a qui Del Toro ha encarnat des que, a 'Llicència per matar' (1989), es va enfrontar a James Bond. “¿Què m’atrau d’ells? El mateix que a l’espectador al veure’ls a la pantalla. Veure els crims d’aquests personatges ens permet experimentar un xut d’adrenalina sense necessitat de col·locar-nos al caire d’un precipici. Jo sento el mateix al donar-los vida”.