Com riure científicament, segons Dani Mateo

El periodista/còmic posa tapa dura als seus monòlegs en el llibre 'La risa os hará libres', risoteràpia basada en investigacions científiques i traumes autobiogràfics

6
Es llegeix en minuts
ANA SÁNCHEZ / Barcelona

Al veure’l, és inevitable imaginar-se’l amb un TRIkini estil Borat. En dóna fe Google per culpa d’una aposta que va perdre. Dani Mateo. 34 anys. Periodista, còmic i guionista amb posat televisiu (El intermedio). Metralla sis paraules per segon en estat de relax. “Pallasso il·lustrat”, es denomina. I sí. Deixa caure un gag cada dues frases i un parell de cites cèlebres per entrevista. Cita 1: “La vida és un drama en primer pla i una comèdia en pla general”, parafraseja Chaplin. Una bona perspectiva des de la qual llegir el seu primer llibre: La risa os hará libres (Planeta). A primera vista: risoteràpia esquitxada d’estudis ciència-cionalistes. Si es rasca una mica, apareixerà una autobiografia en pla general que al seu dia es va rodar en primer pla. L’humorista es fa bullying a si mateix: al nen gras amb pentinat en forma d’orinal que va ser. “Venjançateràpia”, en diu ell. A continuació, condensem l’entrevista amb l’humorista en el seu format natural: el monòleg. Aquesta és la seva vida real en pla detall.

Jo era un nen grassonet amb serrell de príncep petit. Un gras del pla antic. Perquè ara els nens estan malalts: el tiroide, una mala absorció dels nutrients… Jo no vaig tenir aquesta sort. Estava gras de menjar. A més, menjava amb gola [riu]. I com que sóc de Barcelona, durant anys vaig creure que La Gula del Norte era jo. Tot culpa dels meus pares, per descomptat. Perquè tu de petit no ets responsable de la quantitat de menjar que et posen al plat. No contents amb això, els meus pares van cometre el doble crim de posar-me serrell. I, quan els vaig demanar unes vambes Reebok, em van comprar unes Beerok i una motxilla dels Chicago Pulls. Jo crec que el que seria just en aquests casos és retirar el nen del col·legi i que hi vagi el pare a rebre les clatellades per ell.

A mi em van donar bastantes clatellades. Però quan veia que me les anaven a donar, em posava a imitar Raphael. Això els desconcertava moltíssim. Tu pots anar a barallar-t’hi. Mala política: són molts, més forts i corren més. Però si els expliques un acudit supergraciós d’un coix i un ànec, te’ls guanyes. Crec que aquest és el gran inici universal al món de la comèdia: el loser que troba la seva forma d’enfrontar-se al món. De gran, al final l’únic que fas és refinar aquesta primera tàctica de nen. Hi ha qui corre ironmans, hi ha qui es fa broker, jo m’he fet còmic.

Autobiografia en format monòleg

Amb 5 anys, vaig començar a afirmar que el meu pare era Spiderman. I discutia amb un amic meu que assegurava que el seu era Tarzan. Si vas a un bar i veus  dos adults parlant de futbol, comprens que les coses han canviat, però poc. A Spiderman i a Tarzan el meu amic i jo els importàvem el mateix que a Messi i a Cristiano ara quan discutim de futbol.

Em vaig aprimar per imperatiu sexual. Quan vaig veure que això que les noies el que volen és que els facin riure és un engany per tenir amics grassos que les entretinguin. Quan vaig veure que les has de fer riure, però tenint forma humana. Llavors vaig decidir que era el moment de deixar de menjar 14 àpats al dia.

Quan t’enfrontes a les noies, és igual quantes copes prenguis i quantes vegades et miris al mirall: veuràs el nen gras amb serrell. A mi em sortia molt malament. S’ha de provar fins que en trobis una a qui li facis prou pena. Això és molt bonic, perquè a ella la fas sentir molt bé. [Hi posa to femení]. ‘A aquest sac de nervis que en qualsevol moment es pot pixar a sobre, a aquest estimaré’. [Torna la veu greu ]. Fem aparèixer el seu costat oenagé. I funciona. El fet que s’hagi casat amb mi parla molt bé de la meva senyora [l’actriu Elena Ballesteros].

El millor d’haver estat un nen gras és que després no et veus del tot malament. Et maltracten tant de petit [riu] que després acceptes millor la decadència natural del teu cos. Treus una foto de la comunió i dius: “Home, doncs no estic tan malament”.

He fet una dieta en la meva vida: la dieta de la vergonya. Consisteix a beure molta aigua, tres litres al dia. Jo la vaig fer a l’escola. No servia de res. Tenia gana igual, però t’obligava a anar tot el dia amb una ampolla de plàstic a la mà. Això és tan ridícul que fas el que sigui perquè la dieta s’acabi aviat i poder anar pel carrer sense la puta ampolla. Des d’aleshores bec en fonts [riu].

‘Coneix-te a tu mateix’.  Ho va dir un filòsof quan es va apuntar a un gimnàs. ‘No vals per a això’. Jo porto molts gimnasos i ja sé que mai tindré abdominals marcats. Cristiano Ronaldo pot arribar a acomplexar-te moltíssim, però has d’aprendre a mirar cap a un altre costat. Està infravalorat mirar cap a un altre costat.

¿El secret de la felicitat? Mirar cap a un altre costat n’és un. I no esperar-ne gaire. Walt Whitman va dir: ‘La felicitat no existeix, només existeix l’alegria’. Aquest és el secret de la felicitat. No aspiris a ser feliç sempre. És impossible. Aspira a viure alegre. A anar esquivant alegrement els cops de colze que et dóna la vida, les pedrades, els forats, les desgràcies, les notícies, la teva sogra. [Riu. Es justifica]. La meva dona ja sap que la seva mare està boja, com la meva. És un principi universal”.   

El còmic Dani Mateo, envoltat per alguns dels estudis que cita en el seu primer llibre amb les seves respectives conclu-sions gag.

1. Un estudi diu que esperar llargues cues et converteix  en una persona millor.

“Jo crec que hi ha un déu de la paciència que va enviant missatgers per evitar que el món exploti. Jenni, la de Jazztel, és un àngel enviat a la Terra que t’està trucant per fer que siguis una persona millor. Tracta-la bé”.

2. Els espanyols som els europeus quegastem més paper de vàter.

"Sí, peruqè passem de masturbar-nos a cagar-la. El gos de Scottex hauria de ser un masatí espanyol".

3. Els espanyols ens veiem més alts i més prims del que som.

“Ser espanyol és el més semblant a viure en el túnel dels miralls deformants del Tibidabo. Ens veiem de totes les maneres excepte com som en realitat”.

4. Un estudi britànic assegura que els homes maduren als 43 anys.

“Als 43 anys et planteges començar a madurar. Aquest  estudi està malament. És un tant per cent molt petit el que ho fa. Els altres es compren una disfressa de hòbbit i van a una quedada per anar a veure El Senyor dels Anells versió llarga amb un altre senyor de 43 anys vestit de Gandalf”.

5. Els científics afirmen que llegir el cervell d’una persona pot ajudar a predir si en els pròxims mesos tindrà una vida sexual activa.

“I llegir el seu diari, encara més. Si cada tres paraules té tres faltes d’ortografia és que tindrà una vida sexual molt activa”.

6. Fer abdominals, enfilar-se per una corda, l’spinning o aixecar pesos pot provocar orgasmes en les dones.

“En els homes també, però a la llarga. Quan ja estàs bo”.

7. Un 17% dels espanyols reconeixen haver agredit El seu ordinador de forma violenta.

“Si no ho fan més és per la mandra que fa després portar-lo a reparar. La mandra ens salva d’haver destrossat el 99% dels nostres aparells electrònics”.

Notícies relacionades

8. Segons els científics de la Universitat de Dalhousie, els cogombrets de Monsanto podrien provocar calvície genital.

“Jo convertiria Dalhousie en un centre de pelegrinatge per a strippers i actors porno”. 

Temes:

Humor