Rosa Ribas es consolida amb 'Don de lenguas'

Rosa Ribas (el Prat de Llobregat, Barcelona, 1963) va crear el 2012 una heroïna molt singular: Miss Fifty. No es tracta d'una noieta espectacular tota corbes enfundades en làtex, sinó d'una dona madura amb un antifaç i una granota pijama de quadrets a qui un tractament de radioteràpia per vèncer el càncer li va conferir superpoders, que ella suma als que ja tenia com a 'superwoman' dels nostres dies per reparar greuges i contrarestar les maldats de la pèrfida Yodaína. Un argument de fantasia que, en canvi, està ple d'elements de la seva realitat. Perquè s'intueix que Ribas té molt de la tendresa i de la perfecta fusió seny-rauxa del personatge i perquè aquest està inspirat en una amiga que també va plantar ferotge batalla al càncer. “Un dia que vaig anar a visitar Celia [així es deia] a l'hospital, vam començar a parlar de la invisibilitat de les actrius que superen els 40, i ella va dir que el que necessitàvem eren heroïnes de 50 anys amb superpoders. Es va posar dreta i, amb el seu pijama de quadrets, va compondre la figura de Superman. '¡Es diria Miss Fifty!', va exclamar”. I Miss Fifty es va dir.

Precisament a Celia està dedicada l'última obra de Rosa Ribas, la que la porta de nou a la primera línia literària. O potser, en rigor, hauríem de prescindir del “de nou”, perquè Ribas no és cap principiant (té mitja dotzena de novel·les publicades), però no ha aconseguit treure's l'etiqueta de 'jove promesa' tot i que ja en té 50. El fet que 'Don de lenguas' l'hagi editat una de les grans, Siruela, potser li servirà per ser considerada per fi una realitat. “Per a mi és un salt enorme --diu--, la sensació que he arribat a algun lloc”.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

'Don de lenguas' és una novel·la atípica en la seva factura. De fet, a Ribas, tot i la seva aparença i les seves maneres tranquil·les, ja li va això de sortir de les vies habituals. 'Les aventures de Miss Fifty' es van publicar per entregues setmanals a la web web Sigueleyendo.es;  la protagonista d'una de les seves novel·les més celebrades, 'La detective miope', és això, cada dia més miop, i en aquest últim llibre ha decidit escriure a quatre mans. Perquè dues autores firmen la trama: ella i l'alemanya Sabine Hofmann. “Ho volia provar, perquè quan canvies la manera de treballar surten coses noves. A 'Miss Fifty', per exemple, va sortir un llibre molt comicaire, molt lliure. 'Don de lenguas', en canvi, és fruit d'un procés molt estudiat que ens ha enriquit molt a totes dues. Sa­bine tenia els seus capítols, que escrivia en alemany, jo els meus, que escrivia en castellà, i els intercanviàvem per unificar l'estil. Després, cadascuna traduïa l'altra, de manera que tenim la novel·la completa en castellà, de la qual jo sóc responsable, i en alemany, de la qual és responsable Sabine”, explica. El resultat és una trama a cavall entre el 'thriller' i la novel·la policíaca que serveix a les autores per fer un encertat retrat de la Barcelona del 1952 i els personatges que hi pul·lulaven.

Que la parella de Ribas en aquesta aventura sigui alemanya i que l'edició en aquesta llengua es pugui considerar tan versió original com l'espanyola té una explicació: l'autora es va mudar a Alemanya fa 22 anys, fugint una altra vegada dels camins coneguts. “Llicenciada en Hispàniques, feia tres anys que donava classes en instituts. Sabia que després venien les oposicions, i tenia la sensació que la meva vida ja estava escrita”, explica. Així doncs, se'n va anar. A escriure-la ella.