Carles Cuní: «El teatre és un mitjà potent per denunciar»

Carles Cuní, membre de la coordinadora de teatre amateur de Barcelona (que forma part de la Federació de Grups Amateur de Teatre de Catalunya), és un dels encarregats d'organitzar els actes de celebració del Dia Mundial del Teatre, que tindrà lloc el 23 de març que ve a la Casa Orlandai (Jaume Piquet, 23).

-¿Cal celebrar un Dia Mundial del Teatre?

-Per descomptat. De la mateixa manera que existeix el Dia del Pare i el Dia de la Mare s'ha acordat, a tot el món, que existeixi un dia dedicat al teatre. És una excusa per parlar de la disciplina, perquè el teatre parli. I això és el que farem el dia de la celebració.

-¿En què consistirà la seva celebració?

-És un acte clau per al teatre amateur, l'únic d'aquest tipus que se celebrarà a Barcelona. Hi haurà els actes protocol·laris i després es llegiran textos sobre el món del teatre, es presentarà la programació, de la mà de la Federació de Grups de Teatre Amateur a Catalunya, i també es llegirà un missatge internacional. Després hi haurà l'actuació de 12 companyies de teatre i, finalment, s'interpretarà l'obraAquí no paga ningú, de Darío Fo.

-Una obra reivindicativa.

-En part sí. És una comèdia que interpretarem l'elenc J. V. Foix, basada en el robatori a un supermercat per part de dues mestresses de casa i de com aquestes amaguen el botí als seus marits i a les autoritats. El teatre és un potent mitjà que pot denunciar mitjançant comèdies, drames, sàtires burlesques i altres gèneres.

-¿El teatre amateur està en crisi?

-En l'àmbit econòmic ho està com les altres disciplines. Però pel que fa a il·lusió, la crisi no esquitxa el teatre amateur, ja que aquest sempre funcionarà perquè té recursos propis o ajudes externes. El voluntariat també és un suport clau en aquest sentit.

-Vostè coordina l'elenc teatral J.V. Foix. ¿En què consisteix?

-L'elenc es va crear fa 10 anys, en el si del Centre Parroquial, amb un grup de gent que tenia moltes ganes de fer teatre. Fa dos anys que estem dins del Centre Cívic Casa Orlandai. Actualment assagem dues vegades per setmana i som un total de vuit integrants, amb unes edats compreses entre els 20 i els 60 anys.

-¿Quina considera que és l'essència de la disciplina?

-Més que divertir-se, em sembla que l'essència d'aquesta disciplina són les ganes de ser aquell que mai podràs arribar a ser en la vida real. Per exemple, jo mai seré el diable, ni un mercader de Venècia...

-¿Quines són les perspectives de l'elenc?

-El Centre Cívic Casa Orlandai busca la participació i l'elenc està en aquest marc, i per això es produeix una simbiosi. També hi ha altres entitats que aixequen la Casa Orlandai, com Ràdio Sarrià i el Banc del Temps.

-¿Alguna meta?

-Moltes, però la principal és que la gent i les companyies de teatre amateur sàpiguen que existeix una coordinadora a Barcelona i que, per fi, s'aconsegueixi una interrelació entre els grups de teatre de la ciutat, cosa que fins ara ha sigut molt difícil a causa de l'àmplia oferta de grups de teatre amateur.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

-¿Com es pot aconseguir?

-No és una tasca fàcil, per això el Dia Mundial del Teatre se celebra de manera itinerant. L'any passat va ser al districte de Gràcia, Així, la gent el va coneixent i els grups de teatre es poden nodrir de l'entitat coordinadora, que ara com ara no és gaire coneguda.