Tomás Guasch: «Sant Andreu té vida pròpia i creix sense transformar-se»

Els turmells de Tomás Guasch custodien una part important de les memòries del periodista. Els partits de futbol al carrer, amb la seva colla, hi van deixar gravades algunes cicatrius.«Jugàvem amb pedres. Tenia els turmells triturats», recorda Guasch.«Amb la meitat de la meitat del que tenim ara, érem més feliços. I no vull dir amb això que qualsevol temps passat fos millor, però convivies molt més amb la gent que tenies al costat. Totes les portes estaven obertes», explica el columnista i cronista del RCD Espanyol al diariMarca.

Les places de Sant Andreu -el barri on va néixer, va créixer, es va casar, va ser pare i on continua vivint-«eren i segueixen sent els punts on aquella vida més es fa sentir», explica mentre en deixa enrere dues, la d'Orfila i la del Comerç per arribar fins a la de les Palmeres, en què Guasch va compartir llargues hores de jocs amb els xavals del barri.«A un d'ells, el seu pare li havia portat uns guants de boxa», rememora. Entre el ring de la boxa i les corrides de toros que també realitzaven en aquella plaça de les Palmeres,«a vegades també es feia un núvol de fum que no era precisament de barbacoa»,ironitza.«Havien arribat els primers porros al barri», apunta el periodista, que també recorda d'aquella època que«et clavaves una castanya al carrer amb la bicicleta i tornaves curat a casa».

Cinc generacions

A Sant Andreu es respira una certa endogàmia que, lluny de sectaritzar els oriünds del que va ser el poble de Sant Andreu del Palomar, crea una acollidora pinya familiar.«Jo he arribat a conèixer cinc generacions d'una mateixa família. I, sense anar més lluny, no m'he plantejat mai anar-me'n a viure fora de Sant Andreu»,afirma. Com a màxim, Guasch i la seva família compaginen els seus dies al seu barri de sempre amb escapades al Lluçanès.«Jo em sento molt barceloní, però, quan em refugio, durant el cap de setmana o durant les vacances, al Lluçanès, és quan m'adono que això de la ciutat és una mitja estafa de benestar»,assenyala, sense deixar que la seva afirmació enteli el seu afecte per Sant Andreu.«Sóc un gran amant del barri i, en realitat, Sant Andreu continua mantenint aquell puntet de poble. És un barri amb vida pròpia que, malgrat haver crescut i seguir creixent, no s'ha transformat»,declara el periodista de la COPE.

Un dels capítols de la història més recent de Sant Andreu que Guasch alaba enormement és la recuperació de la Rambla. Al passar al costat de la vivenda d'un dels seus màxims impulsors, el periodista s'atura, l'assenyala i explica la proesa.«En aquesta casa hi viu Jaume Domènech, el veí que va liderar la reivindicació veïnal per aconseguir que l'ajuntament desfés la via ràpida per a vehicles que havia construït sobre l'antiga rambla de Sant Andreu i li tornés al barri la seva emblemàtica artèria i passeig neuràlgic», narra Tomás Guasch, que, a més a més, coneix bé Domènech.«Jo el portava al col·legi. El vaig educar molt bé, però malgrat això em va sortir excessivament roig»,diu el periodista esportiu fent broma.

La rambla del flirteig

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

La Rambla era i segueix sent encara el punt de trobada dels santandreuencs. En l'adolescència de Guasch, permetia a nois i noies intercanviar impressions.«Al col·legi érem tot nois. Ens passàvem el dia jugant a futbol, vivíem al carrer. Però a la Rambla, et topaves amb les primeres mirades amb les noies»,recorda el periodista; la seva dona també és veïna de Sant Andreu.«Els nostres pares eren amics i jo vaig estar en el seu bateig»,explica Guasch.

El seu exemple confirma el que ell pensa del santandreuenc de tota la vida.«Aquí té les seves necessitats cobertes. Això sí, quan es vol distreure i sortir de nit, li sembla que sortir fora del barri fa més sensació de festa. Per això m'imagino que han hagut de tancar els cines Lauren. Això és una llàstima»,diu Guasch, a qui l'examen de revàlida i el Sant Andreu, del qual va ser directiu el seu pare, el van portar a explorar fora de la closca del seu barri natal.«Vam anar a examinar-nos a Sarrià i semblava que ens en anàvem a Moscou. Jo, amb l'autocar del Sant Andreu, vaig començar a descobrir Catalunya», diu el periodista, que curiosament viu a quatre carrers del seu imitador en el programa Crackvòvia (TV-3), Javi Giménez.