Amor: «Encara em giro a mirar La Masia quan hi passo per davant»

amb 12 anys, no només Barcelona era molt gran per a mi. Fins i tot La Masia m'ho semblava». Aquesta va ser, l'any 1980, la sensació que va tenir Guillermo Amor quan va col·locar les seves coses al costat de la llitera en la que seria, a partir de llavors, la seva habitació. Havia fet el primer pas cap al seu futur professional. Els peus, les cames i tota

la seva vida van prendre el futbol com a timó.

«A les golfes de La Masia hi vivia una família que s'ocupava de cuinar», recorda Amor. Aquella cuina definia gran part de les olors i els sabors de la seva nova llar.«Això era casa nostra, aquí li vaig agafar gust al pa amb tomàquet. En canvi el formatge, ni m'agradava, ni m'agrada», confessa el que va ser l'estadant més jove de la casa dels somnis futurs del Barça.«L'edat per entrar era 14 anys i jo en tenia 12. Per a mi havien buscat una família amb un nen que també jugava al Barça Atlètic. Però als meus pares i a mi ens va agradar tant La Masia que vam preferir aquesta opció», explica Amor, a qui finalment van acceptar com a aleví més petit.

«L'avantatge a La Masia era que, sense sortir de l'entorn, ho tenies tot: els camps de terra on entrenàvem, el Camp Nou, i per la rampa elevada travessàvem fins al Miniestadi»,explica l'autor del gol número 4.000 del Barça.«També sortíem fora», puntualitza.«Un grup solíem anar a menjar un bocata al bar de la facultat de Farmàcia. Això no era la mili, podíem sortir. Però tenir el que necessitàvem a prop era molt còmode», afirma.

La vida a La Masia

Des de les Corts, Guillermo Amor anava al col·legi salesià Santo Ángel de Sarrià.«Després vaig anar a una acadèmia a la Gran Via. Però estudiar no m'agradava»,admet. Com a actual director esportiu del futbol formatiu del Barça, Amor compara la seva època al planter amb la d'avui.«Ara les consoles no hi falten, però hi ha uns horaris més definits. En la meva època tot era més flexible»,recorda. Per això, moltes tardes, el rondo al jardí del darrere es menjava les hores d'estudi. No hi havia horaris, però hi havia valors.«El respecte i la solidaritat s'aprenen i es respiren a La Masia. Jo encara em giro a mirar-la cada vegada que hi passo pel costat», afirma.«Ni Xavi, ni Iniesta, ni Puyol, ni el mateix Pep obliden els seus orígens a La Masia. Aquest factor humà és una referència per a l'actual i per als futurs planters»,diu Amor.«Tot el que ha aconseguit el primer equip és el que fa que tots ells creguin que, si es treballa amb esforç constant, hi ha possibilitats de ser-hi algun dia. I si hi ha el Pep, millor», opina.«Segurament, el Pep no fitxa fora sense abans mirar a baix», declara Guillermo Amor.«Jo sóc un privilegiat. Vaig perdre molts moments amb la meva família, i això no es recupera, però les coses em van sortir bé i vaig aconseguir el meu objectiu. Altres, fent el mateix esforç, sacrificant el mateix que jo, no hi van poder arribar», emfatitza.

Més sostres a les Corts

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Després de vuit anys vivint a La Masia, Amor se'n va anar a viure amb Jordi Roura i Ramón Raigón a un pis del carrer de la Riera Alta. El que no havien après a La Masia, ho van acabar coneixent fora.«A la cuina cadascú feia el que li sortia millor. Sempre hi ha qui té més traça a preparar una pasta». Mentre Amor recorda detalls d'aquella primera independència de La Masia, i de camí cap al pis de la travessera de les Corts, on va viure a continuació ja sol, ens trobem algú molt especial. És el Paco, l'home que va ser el propietari del bar Calimero, on Guillermo Amor havia menjat tantes vegades. El Paco és part d'aquella família de l'extraradi blaugrana, un vincle fort amb la vida d'un barri que ha crescut i que s'ha enriquit amb el progrés d'un club que situa les Corts i Barcelona al mapa mundial.

«En la nostra època, vam jugar bé, vam disfrutar molt i vam guanyar quatre Lligues seguides, tres en l'última jornada. Això demostra que guanyar és difícil. Per això, el moment que viu ara el Barça l'hem de disfrutar molt, perquè és únic»,assenyala Amor, que atorga el rang de patrimoni a certs jugadors.«Com Messi. Messi és patrimoni. Si es trenca una cama, és molt el que t'hi jugues»,apunta el futbolista, que encara recorda quan accedia al vestidor pel túnel davant del carrer d'Arizala, l'entrada del Camp Nou per als rivals del Barça.