L'Eixample obre a Urgell tres equipaments en un

Fa olor de nou, com els cotxes acabats d'estrenar. A jutjar per la gent que hi ha dins, ningú diria que és un edifici en obres. I és que al Centre Cultural Comte d'Urgell, que està previst inaugurar aquest mateix mes, desenes d'operaris corren pels passadissos i treballen a contrarellotge per deixar-ho tot a punt. Donen els últims retocs a aquest espectacular edifici d'equipaments situat al cor de l'Eixample, on conviuran una escola bressol, un centre cívic i una biblioteca. A més, els tres equipaments compartiran una sala d'actes i un casal infantil. O sigui, que en realitat hi haurà cinc espais diferenciats, sense comptar la sala d'exposicions. «És un edifici d'edificis», diu Jorge Vidal, arquitecte del projecte, amb Víctor Rahola. Es refereix al fet que l'edifici uneix molts serveis en un mateix lloc, cosa que resol el problema de l'espai en un districte tan poblat com l'Eixample i, al mateix temps, facilita la vida dels seus veïns. Per aquest motiu, El Roure, l'escola bressol que es trasllada a aquestes instal·lacions, és a la primera planta, té la seva pròpia entrada i també una zona situada a peu de carrer per poder-hi deixar els carros dels bebès. Gràcies al trasllat, aquesta guarderia passarà de 52 a 81 places i entrarà en funcionament el curs vinent.

JARDÍ INTERIOR / L'altra entrada d'aquest edifici dóna accés a la resta d'equipaments, ja sigui per les escales o en ascensor. I tots ells tenen sortida a l'interior d'illa, on són els jardins d'Ermessenda de Carcassona, que s'estan reconstruint respectant la configuració que tenia abans. Per als veïns era importantíssim recuperar aquest espai perquè a l'Eixample els interiors d'illa són les zones on hi ha més terreny edificable.

El resultat de la barreja de serveis, a més, contribueix a crear sinergies molt positives; els equipaments no funcionen de forma autònoma, sinó que es complementen. La recepció de la biblioteca i el centre cívic, per exemple, serà la mateixa. I això implica que un veí que arriba al centre per buscar un llibre pot acabar assistint a un taller sense haver de desplaçar-se més que uns quants esglaons. «Just ara venia pensant què hauré de fer per apuntar-me a les activitats del centre cívic, perquè el més pròxim està ple de gent», explica Josep Maria Rizo, veí de la zona. De fet, al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample només hi ha un altre centre cívic, la Casa Golferichs.

JOC DE LLUMS / Una de les coses més impactants des de dins és la quantitat de llum natural que es cola per cada escletxa i troba la forma d'arribar a tots els racons. És el cas de la planta subterrània, on hi ha el centre cívic i en què els arquitectes han dissenyat un pati anglès perquè el sol arribi a totes les sales on es faran tallers. Fins i tot a l'última planta, una de les que ocupa la biblioteca, hi han instal·lat una claraboia per il·luminar de forma natural la part central, que queda més allunyada de les vidrieres. I no només la de l'última planta, sinó que aquest raig de llum arriba a les quatre plantes de la biblioteca, que estan comunicades entre si, ja que no hi ha un sostre a cada pis.

Una altra de les singularitats de la biblioteca és l'especialització. Així com Can Fabra aposta pel còmic i Fort Pienc per l'arquitectura i el disseny, aquesta biblioteca estarà especialitzada en fotografia i tindrà una àmplia col·lecció de documents. El seu director, Walter Llorach, no veu l'hora de posar-la en marxa: «Aquesta biblioteca en substitueix una altra de molt petita, la Lola Anglada. Crec que serà tot un èxit perquè feia molta falta». En això coincideix amb Joan Antoni Tintoré, veí del barri, que afirma que «l'especialitat en fotografia és molt interessant». L'acompanya Nuria Martí, també resident de la Nova Esquerra de l'Eixample, que mira el recinte amb admiració. «Tinc moltes ganes de veure ja la biblioteca, feia molta falta un edifici com aquest», assegura. Precisament perquè era necessari, el nou centre cultural s'ha dissenyat pensant en les necessitats dels veïns del barri.

ESPAIS DIFERENTS / Des del carrer, el que es veu és un gran edifici amb enormes vidrieres. En canvi, per dins, cada espai té les seves característiques d'acord amb els usos que té assignats. La biblioteca, blanca i sòbria, és un lloc perfecte per poder relaxar-se i estudiar. La escola bressol, en què dominen els colors vius, té un mobiliari fet a la mida dels més petits. «Cada equipament té les seves característiques i en cada un s'han utilitzat diferents materials», recalca l'arquitecte Jorge Vidal.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

I és que aquest edifici compleix una doble necessitat: d'una banda, està encaixat en ple cor de la ciutat i, de l'altra, l'interior confereix a l'espai una pau i un color impensables des del carrer. Aquest és el gran secret d'aquest edifici d'equipaments: una façana homogènia que encaixa perfectament amb l'entorn i un interior que és una autèntica capsa de sorpreses.

Vegeu el vídeo de l'interior de l'edifici a www.elperiodico.cat