Una fàbrica que fa patxoca

Costa creure que l'edifici de Can Felipa hagi estat alguna vegada part d'un complex industrial, ja que la seva majestuosa presència evoca més un palauet que una fàbrica. El centre cívic de Can Felipa complirà 20 anys el pròxim maig, però la seva història es remunta fins a mitjans del segle XIX. Aleshores, a Sant Martí de Provençals hi havia una indústria dedicada a blanquejar teixits propietat de Felipe Ferrando. El negoci devia funcionar molt bé, perquè entre el 1856 i el 1877 va ampliar dues vegades les instal·lacions. Encara que no hi ha proves documentals, el més plausible és atribuir a Felipe Ferrando l'origen de la denominació de Can Felipa, probablement feminitzada a l'obrir la pronunciació de l'última e del seu nom.

Canvi de propietari

Però la de Ferrando no era l'única indústria tèxtil de la zona. L'empresari Josep Vilà tenia una fàbrica veïna a Can Felipa i es van acabar fusionant. L'any 1889, ja com a únic propietari, va ampliar una altra vegada el negoci i va arribar a completar tot el cicle de manufactura del cotó ja entrat el segle XX.

En aquells anys no solament va prosperar la indústria tèxtil, sinó també les mobilitzacions obreres. Can Felipa va ser bressol de l'anarcosindicalisme a Barcelona. Buenaventura Durruti va viure a Sant Martí i el Poblenou, i probablement va treballar a Can Felipa, feu de la CNT igual que les altres fàbriques del barri.

La tercera generació de la família Vilà va fundar el 1955 la firma Catex, a l'empara de la qual es va fer una nova ampliació de Can Felipa. Però van arribar els anys de crisi. El 1974, l'acomiadament de 72 treballadors de Catex va donar inici a una sèrie d'importants mobilitzacions veïnals. La fàbrica va ser tancada el 1978 i va presentar suspensió de pagaments el 1981.

Un dels afectats va ser Manuel Martínez, que reviu amb tristesa aquells anys: «En els últims temps de Catex hi havia conflictes laborals cada setmana, es veia venir el final. Jo tenia dos fills i molta por de quedar-me sense feina».

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

La intenció dels propietaris del solar era edificar-hi en la totalitat, però la pressió constant dels veïns va aconseguir la cessió d'una hectàrea de terreny i d'un dels edificis de la vella fàbrica per a ús públic. «Em vaig alegrar molt que alguna cosa de Can Felipa se salvés; és part de la meva vida. Jo després vaig entrar de mecànic en un taller, però altres companys no van tenir sort i se'n van anar del barri», recorda Martínez. La remodelació de l'edifici es va iniciar amb un pressupost de 191 milions de pessetes. Té forma de L i consta de quatre plantes amb enormes finestrals i una de golfes, amb una superfície total de 3.000 metres quadrats.

«Al començar a demolir la fàbrica el 1984 hi van entrar uns nois a jugar, hi va haver un esfondrament i un va morir. Els veïns vam avisar del perill, però no hi van posar tanques», es lamenta Manuel. Dos nois s'hi acosten i el saluden. «Són els meus néts», diu orgullós. Can Felipa és també una mica la seva segona casa.