Josep Lluís Gil: «La pujada de gener dura fins a finals de febrer»

Josep Lluís Gil, president de l'Associació de Concessionaris del Mercat de la Mercè, és un comerciant d'aquells de tota la vida. Ha agafat el testimoni d'una tradició familiar que fa 50 anys que és al mercat del passeig de Fabra i Puig, a prop de Virrei Amat. La família de Gil va estrenar les instal·lacions que ara, de l'1 de febrer al 31 de desembre, celebren el 50è aniversari sense estar-se de res, amb regals, música i tallers. Mig segle no es compleix cada dia.

-¿Les vendes també estan per a celebracions?

-És clar que no. Nosaltres hem notat la crisi com tothom però, per sort, tenim afluència de gent i sobretot, un públic molt fidel.

-Després del consum de Nadal, ¿què passa ara?

-Tot just ha passat una setmana hàbil però em temo el pitjor. La gent és molt reticent a gastar. Posa el fre. Després de Nadal el que més es ven és fruita i verdura, primer per dieta i segon perquè no hi ha diners. Facis el que facis no hi ha manera que la gent gasti i, mira que fem ofertes i promocions, però no.

-¿Llavors, la mítica pujada de gener es pot allargar?

-La pujada de gener dura fins a finals de febrer. El segon mes de l'any és pitjor que el primer perquè al gener fins i tot queda una mica de paga extra i els bancs encara no han passat les targetes amb les compres de Reis.

-La Mercè és de tota la xarxa de mercats de la ciutat el que té més rendibilitat per parada.

-Manté la rendibilitat per parada però les vendes també han caigut com a la resta de mercats.

-¿Per quin motiu han caigut les vendes?

-Perquè hi ha més oferta i els marges comercials s'han reduït. Es ven més però per menys diners. Augmenta el nombre de tiquets però n'ha baixat l'import. Et fan pesar tres lluços per acabar comprant el que pesa 100 grams menys.

-Però a Nou Barris es gasta en alimentació perquè es menja més a casa que al bar, i a més a més, les famílies són més nombroses ¿Es manté la tendència?

-El barri ha canviat. Les famílies no són tan àmplies i el nivell de vida ha millorat moltíssim. Abans només es venien coses senzilles, barates com per exemple els musclos, i ara es venen ostres. Fa uns anys la gent no sortia per vacances i ponts, i ara tothom se'n va.

-¿Quan han començat les vaques magres al sector de l'alimentació?

-L'any passat ja hi va haver un descens notable. La crisi arriba més tard a l'alimentació però quan arriba s'hi instal·la. Els consumidors eliminen primer les despeses en roba i oci i l'últim és l'alimentació perquè han de menjar.

-La pujada del 10% de la tarifa elèctrica no ajudarà a la recuperació del comerç. ¿Quina repercussió tindrà en els preus?

-Els comerciants tindrem una despesa important perquè cada vegada consumim més electricitat perquè les instal·lacions són millors. Tal com estan les vendes en aquests moments no podem apujar preus. Els marges estan molt reduïts i repercuteixen en la plantilla, el 90% del personal que se'n va o es jubila ja no se substitueix.

-¿Quant pot gastar mensualment un lloc en electricitat ?

-Abans de la pujada, uns 200 euros al mes per parada, sense comptar les cambres. Ara poden superar els 250. S'ha de tenir en compte que hi ha parades que consumeixen més llum perquè són més grans o perquè venen productes que requereixen refrigeració a la parada.

-¿El petit comerç d'aquest barri té molta competència amb les grans superfícies?

-Tot és competència: la botiga de moda, els hipermercats... Fins i tot si et compres uns pantalons és competència perquè quan vas al mercat gastes menys a la parada; en comptes de comprar pernil de Jabugo en compres un altre de més barat.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

-I enmig d'aquest panorama pessimista, el Govern central ha reobert el tema de la llibertat d'horaris comercials.

-Trobo que si els consumidors no tenen diners per gastar, per moltes hores que obri un establiment no aconseguirà vendre més. El que hi ha d'haver és feina perquè la gent gasti, si no, tant és que hi hagi o no llibertat d'horaris comercials.