«La meva illa a Sarrià no es limita a casa meva, és el barri»

Cada dia, quan Ramon Pellicer es desplaçava, en autobús, des del Poblenou, on vivia de petit, fins a la seva escola, a tocar del mercat de Sant Antoni, es passava el trajecte imaginant les professions dels viatgers. Avui, en les seves passejades en bici per la ciutat, i en les seves llargues estones acompanyant el joc dels seus tres fills, en places i jardins de Sarrià, segueix observant els perfils humans. El presentador no camina distret, sinó que s'entreté amb aquestes radiografies sociològiques de les persones i les seves presses. Un bullici que no té res a veure amb la calma que troba al tornar al barri de nit, després de presentar l'informatiu.

Després d'haver viscut a les Corts, va escollir Sant Gervasi-La Bonanova per establir-s'hi. Aquells amics que li van fer descobrir el barri ja no hi són. «Es van casar i se'n van anar», diu Pellicer. Però reconeix que la seva família ja hi ha fet arrels. «Coneixen els nostres gustos. Els de la carnisseria David saben que els pollastres a l'ast ens agraden molt torrats», aclareix.

Amb aquests avantatges el periodista té «la sensació de jugar a casa, en aquest entorn que tu has escollit voluntàriament, on et sents còmode i tranquil». «I la meva illa a Sarrià l'amplio a aquest entorn, als carrers, no es limita a casa meva».

Hi té tant de confort, que a Pellicer no li importa passar una bona part de l'estiu al seu barri. «Això em permet explorar aquells racons que el dia a dia no em deixa conèixer», afirma. I no es talla a l'hora de demanar millores al consistori, «com reduir el soroll dels Ferrocarrils de la Generalitat».

Quan recorre més el barri és als caps de setmana. Després de l'esmorzar, els seus fills anhelen la visita al quiosc per recollir la premsa i els contes, «el seu estímul», assenyala el periodista.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Tot i que a l'entrevista s'hi presenta vestit de capgròs de Mataró, no s'ocupa d'aixecar torres humanes, però sí que coneix bé els gegants de Sarrià: Eulàlia i Trenot. «Els nens fan que participis i disfrutis de les activitats», explica el pare de les criatures, dues nenes de 6 i 3 anys i un nen, de 9 mesos.

Malgrat ser una persona molt reconeguda, agraeix que al barri, «la salutació ja és al veí, i no al presentador. Això no passa quan vas a llocs on no estan acostumats a la teva presència. A vegades, fins i tot amb el casc de la bici o la moto i ulleres de sol, em reconeixen».