Anar al contingut

Novetat literària

Marta Romagosa investiga "el calaix on els homes deixen els seus sentiments"

La periodista de Cornellà, en el seu nou llibre '22 homes i un desig', s'endinsa en l'univers masculí

El Periódico

Marta Romagosa.

Marta Romagosa. / ACN

Si a ‘Tots els noms del desig’, la periodista Marta Romagosa (Cornellà de Llobregat, 1967) va recopilar més de 20 relats amb nom de dona, l'autora ara dona veu als desitjos d'uns vint protagonistes masculins a '22 homes i un desig '(Rosa dels Vents), un llibre en el qual "obre i aireja el calaix on els homes moltes vegades deixen els seus sentiments". Una acció que, segons l'escriptora, "és un bé no només per a ells, sinó també per a les dones que estem al seu entorn i no sabem per què actuen d'una manera o d'una altra".

 La periodista assenyala que a diferència del seu llibre anterior, en aquest els personatges li han sortit "més profunds, contemplatius i interiors". "He anat més al fons dels personatges que en el de les dones", apunta. De fet, ha admès que no es volia quedar en l'anècdota ni en la superficialitat, sinó que ha intentat "anar al fons" de l'actitud i les accions dels personatges "perquè fossin així més reals".

En el seu llibre, Romagosa vol respondre a preguntes com: "¿Què passa pel cap d'un home quan vol que la seva relació no s'apagui? ¿Com se sent quan perd el fill que esperava? ¿Per què algú que no ha estimat mai es refugia inventant històries sobre la vida de la gent amb qui es troba cada dia? ¿Quan dubta més un home? ¿Per què no explica obertament el que li passa? ¿Quins són, en definitiva, els seus pensaments davant de la rutina, la infidelitat, la frustració, el desig sexual, l'amor, el compromís, el dol, les pors i els dubtes?”. Coses que a vegades només es miren des de la "perspectiva femenina".

Contra alguns mites

Romagosa ha reconegut que li ha costat més escriure aquesta obra perquè s'ha hagut d'inventar 22 històries que no volia que coincidissin amb cap dels relats que va escriure sobre les dones i per això ha hagut de crear personatges i circumstàncies diferents. Malgrat tot, a cada història hi ha una mica de realitat: "Els que em coneixen molt poden esbrinar què hi ha de veritat en cada història".

Com a conclusió, la de Cornellà assegura que els homes no en tenen res, de simples. “He constatat que als homes i a les dones ens passen les mateixes coses, però els homes moltes vegades guarden els sentiments i les emocions en una espècie de calaix". A diferència de les dones, que tenen més tendència a explicar què senten i què els passa.

Més notícies de Cornellà a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Temes: Llibres

0 Comentaris
cargando