Les males collites i els costos de producció llasten l’efecte de la rebaixa de l’IVA dels aliments

«El Govern assegurarà, com ja vam fer amb l’energia i també amb les subvencions als combustibles, que les rebaixes de l’IVA i les ajudes als agricultors es traslladen de forma directa i immediata en els preus dels aliments». És 27 de desembre i el president de l’Executiu, Pedro Sánchez, comunica als mitjans que deixarà sense IVA (tipus del 0%) tots els aliments de primera necessitat gravats al 4% i que abaixarà el de la pasta i l’oli, del 10% al 5%. La mesura està pensada per durar sis mesos o fins que la taxa interanual de la inflació subjacent (la que n’exclou els elements més volàtils com l’energia i els aliments no elaborats) baixi del 5,5%; però tres mesos després, just a meitat de camí, encara sembla lluny d’aconseguir el seu objectiu.

Com a primera mostra, les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que situen l’encariment de preus de l’alimentació en un 15,5% al gener i en un 16,7% al febrer. La xifra de març encara no és pública, però la dada avançada de l’índex de preus de consum (IPC) revelava dijous que la inflació general ha avançat un 0,4% en comparació amb el mes previ, un increment que, tot i que més baix, no augura bones notícies. La inflació subjacent continua elevada, després de baixar del 7,6% al 7,5%, lluny també del 5,5% que provocaria que s’aixequessin les mesures.

L’última anàlisi de l’evolució de preus elaborada per Kantar i presentada aquesta setmana a l’Observatori de la Cadena aAimentària, corrobora aquesta previsió negativa. En la primera quinzena de març, d’una trentena d’aliments i begudes, només s’abarateixen l’oli de gira-sol i, molt lleugerament, els cafès i infusions. D’acord amb aquestes dades, segueixen disparats de preu els ous, la carn, els lactis, la brioixeria, l’oli d’oliva, la fruita, les hortalisses, la cervesa i els sucs, uns increments que, de mitjana, situen l’alça de preus en el 16,1%.

També el centre de polítiques econòmiques d’ESADE ha publicat aquest dijous una anàlisi que identifica que el grup d’aliments afectats per la rebaixa de l’IVA va baixar efectivament de preu la setmana posterior a l’entrada en vigor de la mesura, però que aquest indicador ha anat recuperant-se des d’aleshores fins a situar-se pràcticament al mateix nivell que a finals de l’any passat. Els economistes a càrrec d’aquest informe van fins i tot més enllà i acusen el Govern central de destinar indirectament més diners públics a les famílies de més renda amb aquesta decisió.

«El Govern central va començar amb mesures inadequades: topar el preu dels aliments estava fora de lloc, posar impostos a les grans superfícies, també, perquè quan el problema és de costos, cal anar als costos, no castigar els productors o venedors», articula el president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Francesc Reguant. «Les segones [la baixada de l’IVA i el bo per a les llars amb rendes baixes] estan més orientades al problema, el que passa és que al deixar-ne fora la carn i el peix ha faltat intensitat i que tenen límit», opina el mateix expert, en referència, precisament, al fet que tot això té un impacte directe en les arques públiques.

La postura del Govern

En canvi, al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació estan convençuts que és una qüestió de temps. «La previsió és que l’esperat descens dels preus serà d’una forma gradual: per les peculiaritats del funcionament de la cadena de valor alimentària, les variacions en els preus de l’energia i dels costos de producció es produeixen al llarg del temps», aprofundeixen des d’aquest mateix departament.

Segons el seu parer, hi ha raons per pensar que els preus aniran disminuint progressivament: que ja han començat a baixar els costos de l’energia, els pinsos i els fertilitzants (junts suposen el 70% dels costos de producció agrària); o que els índexs de preus dels aliments de la FAO –Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura– estan descendint en els últims mesos.

L’efecte climàtic

Notícies relacionades

La campanya estimula l’ocupació amb un 40% més de contractes que el 2023

El comerç arriba triomfal a les rebaixes

A més, que aquest ministeri atribueix el repunt inflacionista de febrer a les adversitats climàtiques. «El fred de finals de gener i principis de febrer va fer que hi hagués una més baixa producció de fruites, hortalisses i llegums; de fet, l’augment de l’IPC es deu principalment a l’increment dels productes frescos», afirmen fonts d’aquest departament, que sumen a això que hi va haver més demanda d’Europa al tenir Holanda (segon gran subministrador de fruites i hortalisses al continent) menys producció als hivernacles per l’elevat cost del gas. «Això té un efecte sobre els preus», conclouen.

Reguant coincideix, en aquest sentit, que l’escenari és molt més complex del que sembla, i que no va només d’enfrontar els problemes derivats de la pandèmia i la guerra a Ucraïna, sinó també de la grip aviària, del canvi climàtic o de la lluita per la sostenibilitat. «Són factors que estan reduint la producció i augmentant costos, el panorama que tenim és estructural, i per tant, cal anar a les mesures estructurals», analitza aquest economista, que proposa, per exemple, ser més previsors davant possibles faltes de producte per desplegar estratègies que suposin comprar a països veïns, desenvolupar millor la producció agrària o gestionar millor el risc.