¿Què passarà amb el cistell de consum el 2026? ¿Continuaran pujant els preus?

I malgrat que hi ha formacions polítiques, com el PP, que estan reclamant mesures per contenir els preus més disparats, amb la supressió de l’IVA al peix i la carn frescos, no s’entreveuen grans canvis en termes fiscals que puguin fer pensar que els aliments donin un respir aquest 2026. Les patronals dels supermercats i el comerç de proximitat, això sí, auguren un exercici amb un repunt en el consum per part dels ciutadans, després d’uns anys d’estrènyer-se el cinturó.

Entre el gener i el novembre (que és l’última dada disponible del 2025), l’alimentació s’ha encarit un 2,5% a Espanya, un augment significatiu respecte a l’exercici anterior, quan, en el conjunt del país, l’IPC dels aliments es va incrementar en un 1,7%. La inflació d’aquest segment es manté, no obstant, per sota de l’índex general, que va tancar l’onzè mes de l’any al 3%. A Catalunya, l’alimentació i les begudes no alcohòliques han pujat el 2025 un 2,4%, davant l’alça del 2% que havien registrat al llarg del 2024. Tot això implica que el cistell de consum surti ara un 32,5% més car que fa cinc anys, sobretot després del pic inflacionista que va començar el 2022, amb la guerra d’Ucraïna i les males collites que va portar la sequera, i va seguir fins entrat el 2024. I tot i que ara ja portem uns mesos de certa moderació, la situació per a aquells que han d’omplir cada dia el rebost no s’ha acabat de normalitzar.

Als mercats en origen, a les llotges i a les cooperatives del camp hi ha preocupació sobretot pel que pugui passar amb les produccions avícoles (això inclou ous i carn de pollastre i de galldindi, sobretot) i amb les carns de boví i els lactis. En els dos casos, hi ha certa alarma per l’avanç de malalties que afecten el bestiar, com la grip aviària, la tuberculosi bovina o la dermatosi nod·lular contagiosa, que, tot i que no tenen cap efecte sobre la salut humana, sí que obliguen a sacrificar els animals de les granges afectades. I això repercuteix, és clar, en una inferior oferta de producte i en una pujada dels preus d’aquest producte.

En els últims mesos, a més, els mercats del cafè i del cacau han experimentat pujades importants, motivades, en aquest cas, per dos factors: el canvi climàtic i la incertesa geopolítica. La imprevisibilitat sobre el clima «erosiona la capacitat d’anticipar collites i, per tant, introdueix un component de risc permanent en el preu, mentre que la geopolítica, per la seva banda, actua amb canvis d’aliances comercials i aranzels que distorsionen fluxos», indica Arturo García Alonso, soci fundador de la gestora especialitzada en inversió d’impacte GSI. «El cacau sembla entrar en una fase de normalització, però aquesta normalització no significa estabilitat garantida. N’hi ha prou que una campanya torni a ser irregular perquè el mercat reaccioni amb força», observa García Alonso. Quant al cafè, un producte el consum del qual ha augmentat arreu del món en els últims anys, «la tensió reapareix amb més claredat, impulsada per aranzels, riscos geopolítics i el mateix teló de fons climàtic», afegeix aquest expert.

Només set productes de la llista de 50 grups d’aliments i begudes no alcohòliques que recull l’Institut Nacional d’Estadística (INE) per elaborar l’IPC van ser més barats el 2025 que l’any anterior. El cas més cridaner és el de l’oli d’oliva, que ha baixat de preu fins al novembre, amb la qual cosa suma un descens de preu del 38,1%,tot i que cal tenir en compte que va arribar a encarir-se per sobre del 70%. El seu pes sobre el conjunt del cistell de consum també ha permès contenir la inflació global dels aliments, indiquen els analistes. Altres productes que s’han abaratit són aliments a base de cereals com les pizzes i les quiches (-1,7%), les pastes alimentàries i el cuscús (-0,4%), a més del iogurt (-0,7%) i les patates (-3%). També és ressenyable el que ha passat amb el sucre, un producte que va tenir un pic inflacionista l’hivern del 2023, fruit de les males collites que hi va haver per culpa del fenomen climàtic d’El Niño, i que aquest 2025 ha arribat a registrar baixades de preu de fins al 19,7%.

El sector del gran consum es mostra optimista respecte a l’any que ara comença, segons l’informe Perspectives de gran consum 2026, elaborat per NielsenIQ, que indica que Espanya continua destacant per la seva capacitat de creixement en aquest àmbit, amb un consumidor que ha recuperat la despesa després d’uns anys de contenció. Ara, tot i que els cistells de consum són més petits, augmenta la freqüència amb què es visita l’establiment comercial, amb la qual cosa, al llarg del 2025, hi ha hagut, afirma l’estudi, «un dinamisme notable». Els autors destaquen, en particular, «una evolució positiva en valor i un impuls significatiu del volum durant els mesos d’estiu». Arribats a aquest punt, Nielsen preveu que el 2026 serà un any dinàmic, tot i que lleugerament menys expansiu, condicionat per la incertesa econòmica però afavorit pel creixement poblacional, el turisme, la freqüència de compra i la rellevància de la generació X (la que succeeix els denominats boomers).

Notícies relacionades

El raïm dona un respir aquesta nit de Cap d’Any i es converteix en gairebé l’únic aliment fresc que no s’encareix aquest Nadal

¿Quant ha pujat el preu de la truita de patates l’últim any? ¿I el del cafè amb llet?

Serà, indiquen fonts de l’associació Aecoc, que agrupa més de 34.000 del sector del consum, un any marcat per l’evolució del mix entre marca de fabricant i marca de distribuïdor o marca blanca, el camí inflacionari i la capacitat del sector per captar noves ocasions de consum, un espai en el qual cobren força, per exemple, els aliments preparats per emportar i els plats preparats. Però, malgrat aquests condicionants, «l’optimisme és generalitzat i el 96% del retail espera créixer en valor i el 81% en volum, mentre que el 91% de la indústria projecta fer-ho en facturació i el 79% en volum», apunta Rosario Pedrosa, gerent de l’àrea d’Estratègia Comercial i Màrqueting de l’entitat. «En els dos casos, les previsions de creixement mitjà són d’entre l’1% i el 3%», afegeix. La digitalització i la tecnologia també seran motors de canvi aquest 2026: l’ús d’intel·ligència artificial generativa en l’àmbit comercial ha augmentat del 18% al 27%, i el 45% de les empreses del sector tenen previst elevar la seva inversió en omnicanalitat. La innovació mantindrà la seva rellevància estratègica, amb un 42% de les companyies que planifiquen llançar més novetats que el 2025.

Després que el 2025 entrés en vigor la recuperació de l’IVA dels aliments, que va fer que els aliments bàsics tornessin al tipus superreduït del 4% després de gairebé dos anys amb un 0% d’IVA, aquest 2026 el debat el pilotarà el principal grup de l’oposició al Congrés dels Diputats, el PP, que ja ha presentat una proposta per a la reducció de l’impost en productes els preus dels quals han pujat de manera substancial el 2025: el peix fresc, els ous i la carn. La mesura, a més de buscar un alleujament per als consumidors, aspira a ser, també, un impuls al consum.