«La intel·ligència artificial inocula feixisme a la sang de la humanitat»

Quan es va editar «Antifa» al seu país, fa una dècada, Bray va rebre amenaces dels moviments tel·lúrics ultres nord-americans, i amb l’assassinat de l’activista ultraconservador i aliat de Trump Charlie Kirk, el setembre de l’any passat, la situació es va agreujar. Pocs dies després, Trump signava una ordre executiva que designava el moviment d’esquerres Antifa com una organització terrorista. Les amenaces a Bray van pujar de to, assenyalaven la seva família reproduïen la seva adreça, i va decidir traslladar-se amb la parella i els fills a Madrid. Bray va ser la setmana passada a Manresa, convidat per l’Ateneu Cooperatiu en el marc de la Festa del Riu, per presentar el seu llibre i alertar dels perills dels nous feixismes.

Tornarà al seu país?

Sí, perquè el perill que suposadament representava Antifa per a Donald Trump va durar unes tres setmanes. I poc després d’arribar a Madrid ja van deixar de banda el seu discurs sobre la qüestió. Tinc la feina a la meva universitat, de la qual vaig rebre permís per donar classes en línia només per a enguany i la meva mare vol veure els seus nets. Tornarem, però haurem de vendre la casa i buscar un nou lloc per viure. Amb el meu advocat hem fet plans per amagar la meva adreça. Intentaré formar una nova vida en un poble petit.

Continua sentint els Estats Units com el seu país, malgrat tot?

Em sento profundament estatunidenc, però quan torni a Estats Units no podré ser activista amb la mateixa intensitat, perquè els agents de l’ICE enregistren les manifestacions, i si em reconeixen em podrien assassinar argumentant que soc un terrorista.

La història que recorre el seu llibre és de lluita contra moviments feixistes. Però avui el rival és el mateix estat.

Sí. Quan vaig escriure «Antifa» parlava d’antifeixisme preventiu, alertava sobre grups que estaven lluny del poder, però ja no és així. Avui ens calen moviments massius, com el que hem vist a Minneapolis, que ha estat un exemple d’autodefensa comunitària des de baix.

Creu que es pot frenar l’ascens global de la ultradreta?

Sí, i parlaré dels Estats Units. Trump i els seus lleials volen un estat autoritari i treballen per crear-lo, però estan perdent poder. Hi ha molta oposició. Potser tindran èxit, però no ho veig com inevitable, perquè han fracassat en la guerra, l’economia no funciona... Però els líders autoritaris, en circumstàncies que els són precàries, fan coses més agressives per respondre a aquesta precarietat i això fa que el context actual sigui tan perillós.

En el seu llibre recorre a la definició de feixisme de Robert Paxton, que acota el seu significat a comportaments polítics basats en el culte a la puresa i associats a partits nacionalistes de masses que, amb violència, persegueixen finalitats de neteja interna i d’expansió externa. Utilitzem amb massa poc rigor el terme «feixisme» fins que li traiem el sentit?

Potser sí. Sempre he dit que no penso que Trump sigui ideològicament feixista, tot i que en té característiques. Ell el que busca principalment és poder, diners i fama, però al seu voltant hi ha personatges com Pete Hegseth [el secretari de Guerra dels Estats Units] o Stephen Miller [assessor de seguretat nacional], que sí que són més o menys feixistes. També Peter Thiel [magnat de Silicon Valley]. Considero que, en general, el moviment MAGA [Make America Great Again], la política trumpista, és feixista. És una forma d’ultranacionalisme polític que busca enemics interns, contra els quals utilitza la violència per tornar a un passat imaginari en què els valors tradicionals eren respectats. Per a mi, hi ha partits i grups de l’extrema dreta que no són pròpiament feixistes, però el feixisme sempre és una influència i una referència històrica important per entendre aquest vessant polític.

Es pot plantar cara a la política, argumenta, però també es pot fer a grans corporacions empresarials com Palantir, especialitzada en anàlisi de dades, fundada per l’ultra Peter Thiel i peça clau del complex militar dels Estats Units?

Això ja és una altra cosa. En les nostres comunitats ens hem de rebel·lar contra la política de la vigilància. Aquestes grans corporacions són una arma de l’estat o tal vegada és l’estat que és una arma d’aquestes corporacions. Tenen, en qualsevol cas, vincles molt forts. No sé exactament com podem enfrontar-nos a Palantir, però ho hem de fer a les polítiques de l’extrema dreta i en contra de la lògica de la vigilància.

En el seu llibre parla d’una forma del feixisme molt verinosa: el feixisme quotidià, que genera l’assimilació d’idees autoritàries del feixisme tradicional. Com es reverteix aquesta quotidianitat en les accions i en el llenguatge?

Quan vaig escriure el llibre, era l’època de la cultura de la cancel·lació, principalment d’homes famosos masclistes. Va ser un context en què van sorgir Black Lives Matter i moviments feministes molt actius que atacaven el racisme i el masclisme. Va ser també l’època del doxing, la publicació d’informació privada de líders nazis. Aquesta era una tàctica del moviment antifeixista de fa deu anys. Ara, ja no es fa tant, perquè ser feixista als Estats Units ja no és un tabú. Hi ha còmics clarament masclistes i racistes, com Louis C. K., que va ser cancel·lat i després descancel·lat i ara té una audiència enorme. L’antifeixisme quotidià ara als Estats Units és més feble que fa una dècada, perquè hem vist una reacció enorme contra la política woke.

El feixisme quotidià s’infiltra en el pensament i la pràctica de persones que no es veuen a si mateixes com d’extrema dreta. El perill és fer d’aquests microfeixismes una expressió del sentit comú?

El discurs de l’extrema dreta sempre es presenta com la normalitat, la tradició, la història, la nació… Fa uns anys, almenys als Estats Units, l’esquerra tenia èxit en capturar una part del sentit comú, però ho ha anat perdent en aspectes importants. Com ja deia la nova dreta francesa fa dècades, la millor manera d’alimentar el feixisme és a través de la cultura, de les normes, dels valors a la societat, al barri, i avui especialment a través de les xarxes socials. Tot això es pot veure, en termes de masculinitat, en el que s’anomena masclosfera.

Com es combat el relat del feixisme cultural?

Amb cultura. Penso en l’exemple de la mitja part de la Super Bowl. Enguany hi actuava Bad Bunny. Turning Point USA, l’organització de Charlie Kirk, que té grups en campus de tot el país, hi va respondre amb un gran esdeveniment en xarxes socials i plataformes digitals que protagonitzaven homes blancs que eren famosos fa quaranta anys. Per a mi, el multiculturalisme, l’antiracisme, una visió diversa de la humanitat encara té poder, perquè la “nostra festa” va ser molt més divertida. Òbviament, no va ser un espectacle perfecte des d’una perspectiva de l’esquerra, però per a mi mostra que la cultura de la diversitat, la de les contribucions d’immigrants, encara té un profund poder per crear espais més divertits, amb el qual més i més gent es vol identificar, perquè tots volem ser part d’una comunitat. En la nostra època de mòbils i xarxes socials, d’individus aïllats, la creació de comunitats culturals és mol important en la lluita antifeixista.

L’escriptor rus Mikhail Shishkin defensa que Europa ja està en guerra contra Rússia, el govern del qual és expert en la desinformació, i no ho estem militarment, sinó pel relat. Com recomana debatre els discursos fake dels estats i grans corporacions?

Soc historiador i em preocupa com sabem la veritat. I més avui, amb l’eclosió de la intel·ligència artificial. Els seus propietaris, com Peter Thiel o Elon Musk, volen vendre la veritat a través de la IA , volen destruir universitats i la premsa tradicional i que el coneixement sigui un servei de subscripció com Netflix. Crear un món de deepfakes. The New York Times té els seus biaixos, però en comparació amb Fox News és un diari legítim. A un estudiant que vol saber on pot trobar la veritat li dic que no hi ha necessàriament fonts bones i d’altres de dolentes, encara que sí que n’hi ha que són absolutament falses, i que la qüestió és com interpretem un document, un text, un vídeo, amb una anàlisi crítica per entendre el seu punt de vist, quins aspectes estan ben fonamentats.

L’educació està orientada a crear professionals, més que persones amb sentit crític. On es pot trobar una resposta a una pregunta si ni tan sols se sap com buscar-la?

És difícil, i especialment en el nostre entorn capitalista, on els diners estan en projectes que no són crítics. Abans parlava sobre la situació de fa 10 anys, quan el moviment antifeixista volia cancel·lar figures de l’extrema dreta per Twitter. I llavors Elon Musk va comprar Twitter. El Washington Post em va publicar sovint articles sobre l’antifeixisme i Jeff Bezos va comprar el Washington Post. En aquest context, quan més i més eines de la informació estan comprades per milionaris de l’extrema dreta és difícil buscar una resposta. Però no podem deixar de buscar-la. Hem de publicar llibres, vídeos, diaris per educar especialment els joves, però no solament ells, sinó gent de totes les edats, perquè entenguin aquest món de deepfakes, intel·ligència artificial i post veritat.

De qui rema a favor la IA?

La tecnologia mai no és neutral, sempre reflecteix les condicions de la seva creació i, especialment avui, la perspectiva dels seus creadors. Penso en Grok, la IA d’Elon Musk, que fa un any deia que Hitler va ser un gran personatge. A un nivell menys obvi tots aquests bots reflecteixen la ideologia dels seus creadors, cometen errors i agreugen problemes de salut mental, a més de destruir el medi ambient. En el context del feixisme, per a mi això reflecteix un atac profund en contra de la veritat, i del projecte de buscar-la. A més, la IA ajuda els exèrcits a identificar els seus enemics. A Palestina, però també als Estats Units, on hi ha a la presó gent per errors de la intel·ligència artificial. Recordo la pel·lícula «Minority Report», amb Tom Cruise, en què es detenien persones que es determinava que cometrien crims en el futur; estem anant en aquesta direcció: la IA identificant gent que considera problemàtica.

No veu, doncs, en la IA una eina per al progrés social?

No, per a mi és l’enemic de l’educació, de la comprensió del món, de la lectura. Els meus estudiants usen intel·ligència artificial per llegir, per escriure, per pensar… Els estudis demostren que això afecta el nostre cervell i la nostra ment, destrueix la nostra capacitat de pensar. Potser en un món més just seria una bona tecnologia. A la universitat nord-americana el problema és que la majoria dels meus estudiants hi són per aconseguir una certificació per treballar. En aquest sentit, la intel·ligència artificial suposa un desastre, perquè el que fa és inocular feixisme en el torrent sanguini de la humanitat. Les enquestes mostren que la majoria de la gent als Estats Units odia la intel·ligència artificial, perquè roba llocs de treball i destrueix el coneixement. Una enquesta de NBC News revelava que com més negativament es veu Trump més negativament s’entén la intel·ligència artificial. Per això Trump encara no ha guanyat, hi ha molta resistència en contra seva.

Notícies relacionades

La defensa de Laiglesia demana més temps per presentar els escrits en el cas Jubany a l'espera d'un contrainforme d'ADN

Un circuit ràpid entre els CAP i l’Hospital de Bellvitge redueix de dos anys a sis mesos el diagnòstic de la fibrosi pulmonar

Malgrat tot, té esperança?

A curt termini, potser no, però queda molta història per escriure.