Conflicte a l’escola catalana

Lidón Gasull, directora de l’aFFaC: «Els professors que no vulguin treballar per a tots els alumnes, siguin com siguin, que es dediquin a una altra cosa»

La directora de la federació d’associacions de famílies més gran de Catalunya apunta a «la gran responsabilitat» dels sindicats i crida que no se centrin només en qüestions salarials

Adverteix que apostar per l’escola inclusiva no és només augmentar el nombre de docents

La Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva denuncia el discurs «falsari» del sindicat Professors de Secundària

Vaga de professors, en directe: última hora de la convocatòria, talls en carreteres i serveis mínims

Lidón Gasull, directora de la aFFaC, este martes.

Lidón Gasull, directora de la aFFaC, este martes. / Jordi Otix

5
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

-¿Creu que la lluita dels docents pot ser una oportunitat per posar la inversió a l’escola pública al centre de les polítiques del Govern?

-És una oportunitat perquè feia molt temps que no hi havia vagues educatives amb un seguiment tan gran i que no hi havia un recolzament tan clar i explícit de les famílies. S’han acumulat tots els malestars i és veritat que, a través del personal d’educació que té capacitat negociadora, s’obre una oportunitat molt gran perquè realment existeixi una inversió en el sistema educatiu públic i revertir una mica la tendència. Ara bé, no n’hi ha prou que es doni això.

-¿Què més faria falta?

-És important que sobre la taula en aquesta negociació existeixi la intencionalitat de protegir o revertir la desinversió acumulada dels últims anys. Aquesta desinversió no ve sol per salaris del personal d’educació, docents i altres professionals, ni ve sol per una falta de desplegament del decret de la inclusiva, sinó també ve d’una tendència d’anar aprimant el teixit educatiu públic per, d’alguna forma, mantenir el teixit privat-concertat; coses que no s’estan posant sobre la taula, i això ens preocupa. No s’està parlant sobre què entenem per un sistema educatiu inclusiu, que no és només més efectius. 

La directora de l’aFFaC, Lidón Gasull, aquest dimarts a Barcelona. /

Jordi Otix

-¿Què més troba a faltar?

-Tampoc es debat sobre què passa amb les línies que es tanquen a la pública; sobre l’aposta per uns menjadors universals i gratuïts; sobre la reorganització dels horaris a secundària; la gratuïtat de l’educació... D’això no se n’està parlant, i l’educació cada vegada és més cara. Hi ha molts debats que no són sobre la taula, tot i que és veritat que tenim una gran oportunitat per exigir-ho tot. 

-¿Exigir-lo... on? ¿Creu que hi hauria d’haver un debat profund amb la resta d’actors de la comunitat educativa? ¿Com viu l’aFFaC un conflicte que evidentment els interpel·la sense tenir veu? 

-En teoria, a nivell formal, hi ha aquests espais, però a nivell material no funcionen. És l’Administració qui marca què es pot debatre i què no es pot debatre i fins on. Una entitat com l’AFFaC, que té una representació molt gran perquè representa el 98% de les escoles públiques d’infantil i primària i el 70% dels instituts públics de Catalunya, no tenim capacitat negociadora real. El Departament et fa cas si li interessa fer-te cas, però no tens la capacitat de pressionar el sistema. Per això et deia que aquesta oportunitat és històrica i ens agradaria que els sindicats l’aprofitessin perquè ells sí que tenen aquesta capacitat de posar el Govern contra les cordes. Tenen una gran responsabilitat perquè representen treballadors que tenen com a missió garantir un dret fonamental. No poden passar per alt que són uns privilegiats en aquesta negociació perquè són els únics que tenen capacitat real de pressió.

«Trobo a faltar que es parli sobre els tancaments a la pública; menjadors universals i gratuïts; la reorganització dels horaris a secundària o la gratuïtat de l’educació»

-¿Què li sembla el document marc de negociació unitari dels sindicats de la vaga?

-Jo simplement vull transmetre que tenen l’oportunitat de canviar moltes coses i que si ens centrem només en condicions salarials està més que demostrat que a partir d’una determinada remuneració, per molt que tu l’augmentes, si no milloren altres coses, la sensació de benestar del professorat no augmentarà. Han de ser enormement responsables perquè són els únics que tenen la capacitat negociadora real davant la conselleria. 

-La setmana passada aFFaC va enviar una carta a la consellera Esther Niubó, ¿els ha respost? 

-No. El Departament està centrat en el que està centrat: els sindicats. Això és l’únic que li importa. Ara mateix no li importen les famílies, ni li importa l’aFFaC. I una crítica, que serà l’única que faré als sindicats, és que han vingut a buscar el recolzament de les famílies i l’han obtingut, però han vingut quan ja tenien les seves reivindicacions sobre la taula. No les hem construït junts. No hi ha una relació entre els diferents agents de la comunitat educativa. Als moviments socials ens està passant el mateix que està passant a la societat en general, que és que cadascú prioritza la seva i no veu més enllà dels seus interessos individuals. Crec que és l’autocrítica que hem de fer-nos tots. 

«Els sindicats han vingut a buscar el recolzament de les famílies i l’han obtingut, però han vingut quan ja tenien les seves reivindicacions sobre la taula; no les hem construït junts»

-¿Creu que si el curs que ve finalment eliminen les sortides i colònies aquest recolzament de les famílies es mantindrà?

-Evidentment, les famílies volen que els seus fills i filles tinguin aquestes experiències en el marc educatiu perquè no són simplement experiències personals, són una forma d’aprenentatge molt important. Si deixen de fer-les, amb el temps ens acabarem acostumant que això era alguna cosa de l’escola del passat i en els espais de participació es parlarà que hauríem de recuperar-les perquè eren molt positives. Això és el que pot passar, llevat que els sindicats siguin responsables i aquest assumpte també sigui a la taula de negociació.

-Finalment, volia preguntar-li per l’escola inclusiva, paraula que no apareix al document del marc de negociació unitari dels sindicats de la vaga. 

-No apareix perquè hi ha un sindicat, Professors de Secundària, que no creu en ella i s’expressa de formes molt desagradables, amb un discurs contrari als drets fonamentals de l’alumnat.

«Qualsevol que vulgui exercir la professió docent ha de treballar per treure el màxim rendiment a tot l’alumnat; l’ESO és per a tothom»

Notícies relacionades

-Un sindicat amb un gran pes a secundària...

-Allà hi ha una feina que no ha fet el Departament, que és revisar com s’accedeix a la docència. S’ha de fer entendre aquesta gent que està fent classes a l’ESO, que és per a tothom. Qui no vulgui atendre o no vulgui treballar pel conjunt de l’alumnat d’11 a 16 anys, que es dediqui a una altra cosa; però l’ESO és per a tothom. Qualsevol que vulgui exercir la professió docent ha de treballar per treure el màxim rendiment a tot l’alumnat, tingui les característiques que tingui, l’origen social que tingui o els problemes de salut mental que tingui. Evidentment hi ha d’haver més recursos, però el que no podem fer és negar-los el seu dret a l’educació en condicions d’igualtat i no discriminació. Ni qüestionar-ho. Aquí fa molt temps que tenim un problema amb l’accés del professorat i els filtres docents; un dels elements més importants per tenir un sistema educatiu de qualitat. I l’únic que estem fent és aixecar filtres, perquè tenim un màster de secundària que ningú et defensa i, a més, el poc filtre que tenim l’aixequem constantment perquè ens falten professionals.