Poder femení
Per una ciència més enllà del gènere
El Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, la biòloga Isabel Dorado i l'arqueòloga Helena Domínguez comparteixen amb nosaltres els principals reptes a què han hagut de fer front per desenvolupar la seva carrera com a científiques.
alma-isabel elena 5
Alma és una nova manera de parlar de temes socials. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de La Caixa
La UNESCO va decidir fa cinc anys establir un dia internacional per reconèixer el paper que les dones i les nenes exerceixen en la ciència i la tecnologia al món actual. Menys del 30 % dels investigadors científics de tot el món són dones, i en bona mesura això es deu al fet que continuen trobant dificultats i obstacles per progressar en aquest camp.
Per contribuir a donar més visibilitat al paper de les dones en la ciència i alimentar les aspiracions de nenes i joves en aquest sector, CaixaForum Madrid ha organitzat la jornada col·loqui «Ciència amb nom de dona», en la qual participen diferents professionals de l’àmbit científic, com la biòloga Isabel Dorado-Liñán i l’arqueòloga Helena Domínguez, amb les quals hem tingut l’oportunitat de parlar.
-¿Com veieu de necessàries iniciatives com aquesta jornada, destinada a visibilitzar el paper de la dona en la ciència?
-Isabel: Són imprescindibles, perquè són un primer pas per augmentar aquesta visibilitat i animar les nenes a dedicar-se a la carrera científica. Es tracta de promoure un canvi en edats més primerenques perquè vagi evolucionant l’statu quo que hi ha actualment en la investigació.
-Helena: També és una manera d’obrir-nos al públic, perquè de vegades els científics tendim a tancar-nos una mica en les publicacions i en la nostra feina, i no hi ha aquesta projecció cap a la societat, i encara menys cap a públics com el de les nenes o les joves que estan en els seus últims anys d’institut.
-¿Podeu descriure una mica la vostra àrea de treball?
-Isabel: Em dedico a l’ecologia forestal i treballo en l’adaptació de boscos al canvi climàtic. Els ajuts que vaig rebre de La Caixa em permeten estar treballant en la modelització de boscos sota diferents escenaris de canvi climàtic, per saber realment quines probabilitats hi ha que unes espècies sobrevisquin i d’altres no, i quines actuacions es poden dur a terme per preservar la cobertura forestal, que al final és molt important en la lluita contra el canvi climàtic.
-Helena: El meu camp és totalment diferent. Jo em dedico a la història antiga i l’arqueologia. Investigo el contacte entre Orient i Occident al món antic, concretament entre Pèrsia i Grècia en l’època clàssica i, de fet, gràcies a una beca de postgrau de La Caixa als Estats Units vaig estar en contacte amb col·leccions arqueològiques que provenen d’aquestes zones, per intentar aclarir una mica més què passva en aquell moment històric. També treballo en qüestions relatives al patrimoni històric: com a docent en l’àmbit del turisme i la història antiga, i com a arqueòloga en arqueologia de prevenció i urgència.
-¿En algun moment us vau plantejar que el fet de ser dones podia suposar un problema per assolir el vostre somni?
-Isabel: Quan vaig decidir dedicar-me a l’ecologia forestal ja em vaig adonar que el paper de la dona no era fàcil, perquè és un món dominat fonamentalment per enginyers de muntanyes, que són gairebé tots homes. Requereix molt treball de camp, que és dur. A les campanyes de camp, al principi em desplaçaven, no em deixaven fer el treball físic, i durant bastants anys ha sigut així. A mesura que vas avançant en la carrera investigadora, ja pots lluitar per canviar això; però els rols de gènere encara perduren.
-Helena: A mi m’ha passat una cosa semblant en el treball de camp com a arqueòloga, i em vaig adonar del mateix que tu: alguns rols continuen estant molt marcats.
«A mesura que vas avançant en la carrera investigadora, ja pots lluitar per canviar això; però els rols de gènere encara perduren».
Biòloga
-Així doncs, ¿heu arribat a sentir algun tipus de prejudici o tracte diferent pel fet de ser dones?
-Isabel: Doncs, desafortunadament, sí, en diverses ocasions. Crec que totes les dones que s’han dedicat a la carrera investigadora, almenys fins ara, han patit algun tipus de reticència en moments concrets al llarg de la seva vida. Un dels problemes fonamentals a què ens enfrontem és el de la invisibilitat: tu ets allà, tens un currículum molt bo, tothom et diu que ets molt bona, però quan surt una oportunitat, el perfil que els passa pel cap sol ser el d’un home. I la veritat és que si esmentes les paraules «eminència científica», a la majoria de la gent la imatge que li passa pel cap és la d’un home.
-Helena: Jo ho he vist també en alguns congressos: la forma com alguns companys s’adrecen a tu, amb certa condescendència... I està tan normalitzat que moltes vegades no t’adones d’algunes coses fins que després hi penses. Ser dona i jove encara és un hàndicap.
-Si poguéssiu demanar un desig per millorar el vostre sector, ¿quin seria?
-Helena: Que l’Administració Pública deixi de retallar en l’obertura de places d’investigació.
-Isabel: Estabilitat, ho tinc claríssim. Fa 15 anys que investigo i és difícil arribar a una estabilitat professional que et permeti sentir-te tranquil·la per fi amb la teva feina.
-¿Quin consell donaríeu a les nenes que vulguin dedicar-se a la ciència?
-Isabel: Fa poc vaig parlar amb una investigadora que ha hagut de lluitar molt per ser on és, i em va dir que no he de confiar cegament que algú promourà o impulsarà la meva carrera científica, sinó que he de desenvolupar els meus propis recursos i recolzar-m’hi. I aquest és el consell que també donaria a qualsevol persona que vulgui dedicar-se a la investigació científica.
Notícies relacionades-Helena: En el meu cas, a qualsevol nena amb inquietuds científiques li diria el mateix que em van dir a casa: que estudiï el que realment vulgui, perquè moltes vegades la gent escull una carrera pensant si li reportarà més o menys benefici econòmic, però això és un error, ens hem de guiar pel que de veritat ens agrada.
Continua llegint aquest article a Mirades amb Alma.
