Contra l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia

111 punts d’atenció LGBTI+ per garantir el dret a viure i ser com vulguis

La Xarxa SAI treballa per defensar els drets de les persones LGBTI+ oferint informació, assessorament i suport en casos de discriminació, agressions i denúncies

111 punts d’atenció LGBTI+ per garantir el dret a viure i ser com vulguis
3
Es llegeix en minuts
V. F.

El Govern de la Generalitat va començar a desplegar el 2017, en compliment de la Llei 11/2014, els anomenats Serveis d’Atenció Integral LGBTI+ per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. En aquests serveis presents a tot el territori s’ofereix informació i atenció a les persones LGBTI+ i als seus entorns, i es proporciona suport per tramitar determinats procediments administratius o denunciar vulneracions de drets per casos d’agressions o discriminacions.

Aquest any, el Govern, a través del Departament d’Igualtat i Feminismes, ha volgut reforçar l’aposta per aquest servei, que es considera clau per al desplegament de les polítiques públiques LGBTI+. Així, el departament que encapçala la consellera Tània Verge destinarà 13 milions d’euros a la contractació de personal dels SAI de tot Catalunya durant el període 2022-2025. La xifra multiplica per més de cinc la inversió destinada a la Xarxa SAI en l’etapa 2018-2021.

La partida permetrà contractar almenys 113 professionals amb dedicació plena a l’atenció a les persones LGBTI+ i al desplegament de polítiques públiques LGBTI+ en l’àmbit local i comarcal. «L’increment pressupostari de la Xarxa SAI reflecteix el compromís d’aquest Govern amb el dret de totes les persones a ser lliures de viure i de ser com vulguin ser», explica Xavier Florensa Cantons, director general de Polítiques Públiques LGBTI+.

¿En què et podem ajudar?

¿En què et podem ajudar?Actualment, Catalunya compta amb un total de 111 centres SAI distribuïts per tot el territori que es poden localitzar a la web igualtat.gencat.cat.

Les persones que es dirigeixin a aquests centres rebran l’ajuda necessària per poder resoldre diverses problemàtiques que es puguin trobar. Des de tràmits administratius fins a denúncies per haver estat víctima d’una agressió o discriminació.

Un dels exemples de serveis és l’acompanyament per a la tramitació del canvi de nom (del nom registral al nom sentit) de les targetes sanitàries per a les persones trans* majors i menors d’edat. A més, els tècnics i tècniques dels SAI també poden informar de tots els recursos que les persones LGBTI+ tenen a la seva disposició, així com derivar-los a altres serveis.

Presentació de denúncies

Un dels principals suports que ofereixen els SAI és el d’assessorament jurídic i atenció psicològica i psicosocial per a aquelles persones que vulguin denunciar casos d’LGBTI-fòbia. Cada vegada hi ha més conscienciació sobre aquest tipus de violències, que fa que siguin més visibles. Això, sumat a un increment del nombre de SAI en els últims anys i al fet que es coneixen més, comporta que el nombre de denúncies s’hagi mantingut similar al llarg del temps. En tot l’any 2021, la Xarxa SAI va registrar 61 denúncies per LGBTI-fòbia a tot Catalunya, la majoria per homofòbia i transfòbia. De fet, el creixement de la xarxa SAI ha consolidat aquest servei com a principal via d’entrada per presentar denúncies i incidències per LGTBI-fòbia. En aquest sentit, gairebé la meitat de les denúncies i el 55% de les incidències registrades el 2021 van ser comunicades a través de centres SAI.

Notícies relacionades

«Les persones LGBTI+ i la seva família tenen en els SAI un punt de referència fonamental, tant pel suport directe que pot oferir aquest servei com per la informació sobre altres recursos que pot facilitar o la denúncia de qualsevol agressió o discriminació per LGBTI-fòbia», afirma el director general de Polítiques Públiques LGBTI+.

La major part de les denúncies per LGBTI-fòbia de l’any passat (93,4%) es van produir a iniciativa de la víctima, una tendència que s’ha incrementat en els últims anys (61% el 2019, i 73% el 2020). El 6,6% restant són denúncies iniciades d’ofici, en els casos en què l’Administració ha sigut coneixedora d’un presumpte fet discriminatori.