«A la Barceloneta, els llençols estesos fan olor de mar»

Esperant que el seu pare arribés carregat de sardines, verat i seitons, un nen anomenat Antoni Miquel Cerveró (Leslie, de Los Sírex) dibuixava a la seva llibreta les barques i el vaivé de l'onatge marí que les movia. Tenia 9 anys. Avui, 60 anys després, l'Anxoveta -el sobrenom que identifica el cantant de Los Sírex a la seva Barceloneta natal- segueix deixant-se inspirar pel mar. «Puc passar tot un matí assegut en una terrassa amb una cervesa i les meves anotacions», afirma el veí del barri mariner. Hi va néixer la seva mare, Angeleta, que va conèixer un dia un mariner, Jaume, que va arribar d'alta mar. «El meu pare era de la Vilajoiosa (Alacant) i, quan es va establir a la Barceloneta, es va fer pescador», explica el cinquè i últim fill de Miquel Cerveró, que va néixer a la vivenda familiar de la Barceloneta -al carrer de Meer- el 9 de juliol del 1944.

Pare mariner, barri mariner i una estima i necessitat vital de veure el mar cada dia han ancorat la residència de Leslie sempre a la Barceloneta. «Mai m'he mogut d'aquí perquè sé que sóc en un barri extraordinari. És un sentiment», expressa. «Fa 50 anys, la Barceloneta podia ser considerada per molts la claveguera de Barcelona, però avui és un dels millors barris mariners d'Europa, i encara té molt a guanyar. El potencial d'aquest barri no el té cap altre en cap ciutat -considera-. Fins i tot a les millors platges de Rio de Janeiro no hi ha vivendes just davant del mar, com passa a la Barceloneta», diu.

El pati de la platja

L'Anxoveta, el nom heretat del seu avi patern, que despatxava salaons al poble de la Vilajoiosa, porta el salnitre mediterrani en el seu ADN. «De petits, la platja era el nostre pati. Sortíem del col·legi per anar a la platja a jugar», rememora. «El mar és savi -apunta-. A l'hivern ens portava pedres, amb les quals jugàvem, i a l'estiu, sorra. Ara això ja no passa per tants dics que han construït».

En aquella platja de petit jugava amb els seus amics a llançar-se pedres «fins que a algun se li obria el cap, i havíem de portar-lo a l'alcaldia, que era l'ambulatori», recorda. «A tirar-nos pedres només hi jugàvem els nens -puntualitza-. Nens i nenes jugàvem al bote. Posàvem una llauna buida a la chala, la claveguera. Ens amagàvem darrere d'un dels dos cotxes que només hi havia en aquells temps, tres carretons i en els portals», explica qui avui reconeix les llambordes que donen entrada al port de pescadors. «Són les que abans hi havia als carrers de la Barceloneta on jugàvem a colar bales als forats entre llambordes», afegeix. I del joc, a la seva primera feina.

Amb els diners que va fer als 13 anys, com a ajudant d'un joier, Leslie es va comprar la seva primera guitarra i va formar una banda de rockabilly amb xavals del barri. I en un concurs de ràdio va conèixer la resta de Los Sírex, amb qui va fer la seva primera temporada musical tot un estiu a Calella de la Costa. «Tenia 17 anys i els meus pares em van haver de firmar una autorització», diu. Cançons com La escoba, èxit a tot Espanya el 1965 -el mateix any en què Los Sírex van ser teloners dels Beatles a la Monumental-, van consolidar el grup en una carrera en què encara avui Guillermo, Pepe, Juanjo, Ernest i Leslie actuen. Els seus pròxims concerts, homenatges en directe al seu mig segle als escenaris, seran a Riudoms i Vilassar de Mar, l'1 i el 15 de març, respectivament.

La música i el xiringuito

Durant 25 anys, Leslie va alternar les actuacions amb l'atenció als clients del xiringuito Catalunya -el restaurant dels seus sogres que fins al 1991 va estar sobre la sorra de la Barceloneta. «A mi mai em van caure els anells per treballar del que fos», reconeix. També va ser sis anys regidor de l'Ajuntament de Barcelona i avui assessora en temes musicals l'equip municipal de les Corts.

Notícies relacionades

Cop de volant al 'vintage'

«Els que vinguin al concert seran mecenes de la ciència»

Els diumenges al matí, el veí de la Barceloneta presenta la secció Que se mueran los feos -títol de la cèlebre cançó de Los Sírex-, dins del programa de ràdio de Jordi Margarit La primera pedra, a RAC-1. «Parlo de tot, menys de política», diu. Tot el que la seva mirada recull al carrer, ho comparteix. «Sóc com un far», reconeix.

Leslie és un far impregnat de sal, per fora i per dins, que contempla la sortida del sol des de casa seva. «A la meva Barceloneta, on els llençols estesos fan olor de mar», expressa. «I on em sento feliç, envoltat de la meva gent, gent sàvia, que va fer dels bars el seu club social perquè en pisos de 30 metres, què vols...», explica el veí. «Les dones passaven tres hores al mercat i els nostres dos clubs de natació tenien molts socis del barri sense dutxa a casa», diu l'Anxoveta.