¿Beure aigua amb nitrat augmenta el risc de càncer? Això és el que sabem

La investigació, publicada aquest mateix dimecres a la revista científica ‘Environmental Health Perspectives’, ha analitzat dos grups de pacients. D’una banda, 679 persones amb càncer de pròstata diagnosticat entre els anys 2008 i 2013. I, d’altra banda, 927 homes sans més sense diagnòstics rellevants. A tots dos se’ls va preguntar per l’estil de vida, el lloc de residència i els hàbits de consum d’aigua per esbrinar, per exemple, quina dieta seguien, quanta quantitat en bevien i si era d’ampolla o d’aixeta. A partir d’aquí els investigadors van calcular la mitjana de nitrat a què havien estat exposats en la seva vida adulta. És a dir, a partir dels 18 anys.

L’anàlisi d’aquests casos dibuixa la següent panoràmica. Les persones que han estat exposades a una quantitat d’aigua amb nitrats més gran tenien més risc de desenvolupar un càncer de pròstata al llarg de la seva vida. L’exposició a aquests compostos, segons aquesta anàlisi, podria multiplicar per 1,6 la probabilitat de desenvolupar un càncer de grau baix o mitjà i per 3 la probabilitat de tenir un tumor més agressiu. Aquest risc destacava especialment entre persones que seguien altres hàbits poc saludables com, per exemple, el consum d’alcohol i tabac. En canvi, en les persones amb alta exposició a nitrats que havien mantingut una dieta abundant en fibra, fruita, verdura i vitamina C el risc de desenvolupar un tumor era més baix.

Estudis previs sobre l’exposició als nitrats també han trobat una certa relació entre el consum d’aquestes substàncies i el risc de desenvolupar un altre tipus de càncer, com, per exemple, el de bufeta. ¿Significa que hem de deixar de prendre aigua per evitar l’exposició als nitrats? La resposta és un rotund ‘no’.

Més investigació

«Ingerir nitrats a través de l’aigua no implica que es desenvolupi un càncer de pròstata», aclareix la investigadora Carolina Donat-Vargas, de l’ISGlobal, com a primera autora d’aquesta investigació. «Aquest estudi, igual que molts d’altres, apunta que els nitrats podrien ser un factor de risc més per al desenvolupament d’aquesta malaltia però això per si sol no significa res. També sabem que els grans factors de risc per desenvolupar un càncer continuen sent el consum d’alcohol i tabac i això no significa que totes les persones que beuen i fumen acabin tenint un tumor», destaca la científica.

L’epidemiòleg Javier del Águila, de l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC), també destaca la importància de posar en context els resultats d’aquest tipus d’estudis. «Aquest tipus d’estudis no han de causar alarmisme», destaca l’expert. «Aquestes investigacions no permeten establir una correlació directa entre una causa i un efecte. Només proporcionen una primera pista per avaluar el risc de determinades substàncies i suposen un incentiu per continuar investigant», destaca el científic en declaracions a EL PERIÓDICO.

Notícies relacionades

Els oncòlegs reclamen investigar les diferències entre els dos sexes davant el càncer

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

En aquest sentit també hi coincideix Donat-Vargas, que destaca la necessitat de continuar estudiant els possibles efectes d’aquestes substàncies en la salut. «El que sí que esperem és que aquest estudi, al costat d’altres, pugui contribuir a revisar els nivells permesos de nitrat a l’aigua de manera que garanteixin que no impliquen un risc per a la salut humana», destaca l’experta. En aquests moments, les directives europees estableixen un màxim legal de 50 mil·ligrams de nitrat per litre d’aigua. 

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els grans factors de risc per desenvolupar un càncer són el consum de tabac i alcohol, l’exposició a la contaminació ambiental o factors com tenir un elevat índex de massa corporal, la falta d’activitat física o seguir una dieta rica en ultraprocessats i pobre en fruites i verdures. L’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units, per la seva banda, també destaca la ‘càrrega’ que suposen factors com l’edat, els antecedents familiars o les alteracions genètiques en el desenvolupament d’aquest tipus de malalties.