Madrid aposta per la densificació i construirà el doble a les noves obres

Davant la necessitat apressant d’habitatge nou, els governs d’Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida estan impulsant lleis i treballant en plans especials, en la línia de la Generalitat de Catalunya, per densificar les construccions i agilitar tràmits burocràtics. En el cas de la capital, es podrien arribar a duplicar les noves construccions previstes en un futur pròxim.

"L’any 2025 va ser nefast; l’ambició és recuperar el ritme sa de producció de 40.000 habitatges nous a l’any, 15.000 d’aquests, protegits, només per atendre el ritme de creixement de la regió", afirma Carolina Roca, presidenta de l’Associació de Promotors Immobiliaris de Madrid (ASPRIMA), que consideren que es podria arribar a aquesta xifra "progressivament" –no abans del 2030– si les diferents lleis i mesures tiren endavant i sempre condicionat a "la disponibilitat de terreny en condicions d’execució, a l’agilitat administrativa, a la suficiència d’infraestructures i, molt especialment, a l’existència de prou mà d’obra", que ara mateix és un dels principals "colls d’ampolla" del sector.

La setmana passada, la Comunitat de Madrid va aprovar un projecte de llei de mesures urgents que incrementa un 30% la densitat (el nombre de pisos que es fan) i un 20% l’edificabilitat (quant es pot construir) a les parcel·les d’habitatge protegit i amplia les possibilitats de canvi d’ús dels terrenys per generar més espai, cosa que facilitaria la creació de més de 18.000 habitatges protegits en els pròxims quatre anys. Els promotors podran augmentar fins a dues plantes addicionals els edificis, sense necessitat de modificar el planejament urbanístic, després d’obtenir el vistiplau de l’Ajuntament corresponent. Es tracta d’una mesura que els experts creuen que tindrà bona acollida a tota la regió.

La llei aprovada facilita, a més, edificar habitatge públic en terrenys dotacionals privats i d’hostalatge, i prorroga dos anys més la possibilitat de transformar immobles d’oficines en habitatges. "Reconvertir oficines en habitatge és un gran punt", sosté l’arquitecte Miguel Díaz, soci de Ruiz Larrea Arquitectura, sobre una mesura "molt exitosa i disruptiva que va en bona línia", segons la presidenta dels promotors, que assegura que la comunitat "té un gran avantatge", ja que és la "regió europea amb més terreny actualment en desenvolupament", on es podrien aixecar al voltant de 360.000 habitatges. Segons el monitoratge fet per ASPRIMA, els pròxims cinc anys poden "entrar en càrrega" –construir-se– 120.000. Això suposaria uns 24.000 per any fins al 2030, que, amb les noves mesures i canvis legals, podrien arribar a 40.000 d’aquí a cinc anys.

Tres altures

Roca posa en contraposició a les polítiques actuals les de baixa densitat del passat, amb referència a la limitació de construir per sobre de tres altures aprovada durant el Govern d’Esperanza Aguirre o a la modificació del planejament de Madrid Nuevo Norte feta per l’Ajuntament de Manuela Carmena, que va reduir l’edificabilitat a la meitat, que "van ser capricis que van encarir una barbaritat" les operacions.

Notícies relacionades

L’examen pràctic de conduir suma sis mesos d’espera a Catalunya

"N’hi ha que agafen la baixa el primer dia"

Mentre que la llei d’urbanisme catalana estableix una densitat inferior als 100 habitatges per hectàrea, a Madrid no hi ha aquest límit genèric i, excepte a l’ametlla central (zona cèntrica, dins de l’M30), on la densitat és pròxima a 144, a la resta de districtes se situa de mitjana en 87, excepte a Las Tablas, Montecarmelo, Sanchinarro i, més recentment, Valdebebas, on el nombre és moltíssim més baix.

"Mesures com les tres altures duplicaven el cost del desenvolupament, no tenen sentit. És inadmissible tenir 20 habitatges per hectàrea [com a Valdebebas] perquè el cost de la urbanització i de donar serveis és sempre el mateix", assegura Roca, que valora positivament el Pla Estratègic de Madrid que elabora el consistori i que permetrà multiplicar la construcció d’habitatge al 2% de territori municipal que queda sense consolidar. Principalment es troba en els desenvolupaments del sud-est –Valdecarros, Los Berrocales, Nueva Centralidad Este, Ahijones, El Cañaveral i Los Cerros–, on hi ha 3.380 hectàrees en fase de gestió o urbanització per a més de 120.000 habitatges calculats al principi [150.000 a tota la capital]. Aquest nombre podria passar en total al doble, 300.000, si s’aprova el pla, previsiblement el 2028.