Densificar l’àrea de BCN triplicarà la demanda del transport públic

En gran part, això es deu al fet que les mateixes projeccions oficials destaquen la necessitat de duplicar els habitatges contemplats en el planejament urbanístic vigent durant els pròxims 25 anys per poder acollir el creixement demogràfic que es generarà. Això es tradueix a sumar almenys unes 207.500 llars entre els 36 municipis que integren l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de cara a meitat de segle.

Javier Ortigosa, cap de la Secció de Mobilitat i Estructura Urbana del PDUM, explica que per poder suportar els nous creixements, i reduir significativament el nivell de trànsit del vehicle en les pròximes dècades, s’hauria d’incrementar el transport públic fins a 1,5 milions de desplaçaments diaris, un 50-60% més de l’actual. Una xifra que equival aproximadament als viatges diaris que registra la xarxa de metro en l’actualitat. Uns augments necessaris, ja que els informes conclouen que, si es mantenen els percentatges d’ús actuals del cotxe, la xarxa viària hauria de suportar un volum de desplaçaments en vehicle privat "difícilment assumible" per a un sistema que "ja mostra nombrosos episodis de saturació".

En cas de complir-se el transvasament d’usuaris pronosticat, destacarà l’augment de viatgers als autobusos interurbans i metropolitans. Les projeccions del PDUM estimen que aquests serveis puguin arribar a sumar prop d’un milió de viatges diaris, cosa que implica un creixement del 180%. Un increment que, per si sol, ja implica que els informes considerin la necessitat de dotar les vies metropolitanes d’un transport públic rodat "potent" i que pugui circular per carrils propis i segregats. Aquest augment del 180%, remarca Ortigosa, és aproximadament el creixement que el bus metropolità ha experimentat en els últims 25 anys. Per la qual cosa el repte ara és fer possible que això pugui tornar a passar.

Transvasament modal

Notícies relacionades

"Cal treure les cadenes a l’urbanisme"

"Els joves no troben casa"

A més dels busos, es preveuen també augments considerables a les xarxes de Rodalies (+85%) i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) (+69%). Per la seva banda, el bus urbà (+39%) i el metro (+31%) afrontarien creixements més continguts. En aquesta línia, el director del Centre d’Estudis del Transport Tèrminus, Joan Carles Salmerón, també adverteix que la xarxa de transport públic ha d’estar preparada per "doblar o fins i tot triplicar el nombre de viatgers en els pròxims 15 o 25 anys", ja que, com assenyalen les anàlisis del PDUM, a més de l’augment de població preveu un transvasament modal del vehicle privat cap al transport públic, mantenint la tendència històrica de les últimes dècades.

Un dels pilars sobre els quals pivota el futur d’aquesta mobilitat que dibuixa l’AMB són les anomenades avingudes metropolitanes. L’actual sistema de rondes i vies segregades que envolten els accessos i sortides de Barcelona suposen una irrupció al continu urbà metropolità i han generat una gran demanda del vehicle privat. Per això, explica Ortigosa, la voluntat és reconvertir aquestes infraestructures: "Si vivim en una ciutat metropolitana, recuperem l’estructura de ciutat". Un exemple clar i ja materialitzat és el de la Gran Via al seu pas per l’Hospitalet. Fa dècades, el tram al costat de la Ciutat de la Justícia era una barrera física sustentada per un nus de carreteres a diferents altures que li va suposar el nom de l’Scalextric. Les vies es van simplificar i avui aquest mateix espai integra equipaments, vianants, busos i cotxes en un dels principals accessos de la capital catalana. De cara als pròxims 30 anys, l’objectiu és que aquest continu generat entre Barcelona i l’Hospitalet s’ampliï molt més i que es pugui anar caminant de Montgat a Castelldefels, per exemple.