"Cal treure les cadenes a l’urbanisme"

"La proposta m’agrada bastant", diu aquest expert en gestió urbanística, que assegura que Madrid suma, almenys, entre el 25% i el 30% del total dels 700.000 nous habitatges que el Banc d’Espanya calcula que serien necessaris per cobrir l’actual dèficit a tot el país. "L’augment de l’edificabilitat servirà per poder dotar Madrid de més habitatge públic sense consumir terreny addicional; podent fer-se tant en solars nous com també en edificacions en rehabilitació", assegura Díaz, que va ser Premi COAM (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Madrid) a l’habitatge públic sostenible pel projecte de l’EMVS Carabanchel 34, nominat al premi europeu Mies van der Rohe, i Premi Cultura per la rehabilitació de l’Hotel Palace de la capital.

La falta d’habitatge, segons l’expert, hauria d’ajudar a construir un gran leitmotiv perquè totes les administracions de les grans ciutats com Madrid " treguin les cadenes addicionals" que van imposar a l’urbanisme després de les "complexitats" provocades per la crisi del maó del 2008. Aquesta va provocar que es posessin "unes traves administratives que van fer que el desenvolupament del terreny fos excessivament llarg".

"Són importantíssimes la flexibilització, la reducció del temps, que l’Administració no posi traves, que l’urbanisme sigui dinàmic", afirma l’autor d’edificis d’habitatge públics i privats sobre aquesta nova llei de Madrid que aprofundeix en la flexibilitat de temps: "Són bones notícies, el sector de la construcció està preparadíssim per construir habitatges de gran qualitat molt ràpid".

Diferents models de famílies

Segons Díaz, també cal continuar treballant en la mateixa "flexibilització" de la tipologia dels habitatges "perquè s’adaptin als diferents models de famílies" que hi ha en l’actualitat. "Cal repensar totes les tipologies, hi ha una necessitat real de crear productes diferents, com passa amb els cotxes", assevera.

Notícies relacionades

L’examen pràctic de conduir suma sis mesos d’espera a Catalunya

"N’hi ha que agafen la baixa el primer dia"

Segons l’expert, la baixa densitat d’habitatge per hectàrea d’alguns dels últims desenvolupaments urbanístics de la capital –Las Tablas, Montecarmelo i Sanchinarro o Valdebebas– és un "reflex de polítiques d’habitatge que responien a un moment concret", però toca repensar-les. "Madrid ha de pensar en la seva corona metropolitana més immediata. De vegades es poden cometre errors en amplades de carrer, en densitats, però cal repensar la ciutat perquè tingui més cohesió territorial, serveis de transport que ens connectin millor... Alguns models de PAU [Programa d’Actuació Urbanística] estan més pensats per al cotxe que per als ciutadans. Caldria crear més corredors verds i menys d’asfalt", assegura. "Una ciutat no és una cosa estàtica, és un organisme viu que necessita ser repensat constantment per adaptar-se a les necessitats dels seus ciutadans".

Així, veu "important tenir un pla per integrar i cohesionar la ciutat de Madrid amb la seva primera corona metropolitana", en referència. Per a l’arquitecte, la "reconversió d’oficines en habitatge", com es pot fer a Madrid, "és un gran punt a favor" per solucionar el problema.